La vida sexual dels pops

Les coses no són sempre el que aparenten. Una veritat que ens valdria la pena recordar molt sovint. Especialment quan ens acostumem a decidir amb mirades ràpides, amb tòpics de sempre o amb generalitzacions imprecises. Sabem que els pops tenen vuit braços, o si ho preferiu vuit potes. Estrictament el que tenen són vuit tentacles. Tots semblen iguals, però això és una aparença superficial. N’hi ha un que no és exactament igual. Un dels tentacles, anomenat hectocòtil, també fa les funcions del penis.

Un tema per reflexionar la propera vegada que mengeu un pop a la gallega.

La còpula dels pops és un procés realment curiós. Per començar cal una mena de festeig molt elaborat. En gairebé tots els animals el patró és similar i el mascle s’ha de lluir davant la femella per fer-li entendre que, de tots els mascles disponibles, ell és el que porta la millor càrrega genètica. Els ocells fan parades lluint les plomes, els mascles de cérvols s’estomaquen entre ells, els crancs fan rituals amb les pinces… Què podríem esperar dels pops? Doncs per començar hem de recordar la seva capacitat mimètica i, en moltes espècies, la capacitat de generar bio-luminiscència. El que fan és una exhibició de llums i colors representats sobre la pell.

Si la cosa funciona i la femella es mostra receptiva, arriba el moment de la còpula. A falta de penis, l’evolució ha trobat un camí equivalent. El mascle genera els espermatozoides i els agrupa en un sac anomenat espermatòfor. Aleshores els recull amb l’extrem del tentacle modificat, (l’hectocòtil) i els introdueix en la cavitat paleal de la femella. No és una vagina ni un úter ni res de tot això ja que no parlem de vertebrats, però la intenció d’aquestes estructures és molt similar. Tot plegat no és una obra mestra de la sensualitat, però fa la seva funció

Una vegada dipositat l’espermatòfor proper a l’oviducte de la femella, aquesta va generant ous que seran fecundats pels espermatozoides del mascle. Això sempre que no vingui un altre mascle després, que també dipositi el seu espermatòfor prenent la precaució de treure el del mascle anterior. Acostumem a pensar que hi ha competició per copular amb la femella, però la competició és, estrictament, per “fecundar-la”. No hem d’oblidar que el sentit final del sexe no deixa de ser transmetre el nostres gens a la propera generació.

Sigui per un o altre mascle, quan els ous ja estan fecundats la femella busca una cova i els deixa penjats en forma de raïms i envoltats d’una mena de moc protector. Pot pondre més de cent mil ous, que no està malament, però que representa una despesa metabòlica tremenda. A més, fins que no eclosionen i surten els petits popets, la femella segueix de guàrdia a la cova, vigilant i netejant la zona. Per fer-ho deixa d’alimentar-se, de manera que cada vegada estarà més feble. Finalment, amb les cries ja fent la seva, la femella morirà d’inanició.

El mascle té menys problemes. És veritat que si intenta copular amb una femella que no sigui prou receptiva és probable que li arrenqui el braç copulador d’una mossegada. Però és un pop, de manera que li tornarà a sortir la temporada següent. Comparat amb la femella, el pop mascle no té cap dret a queixar-se.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    15/12/2015 10:39

    Pons: No. Molta enveja no fan. I si ets femella, encara menys…

    Esther: I mira que són monos de petits! http://www.ciudadviral.com/wp-content/uploads/2014/06/animales-enanos-12-604×478.jpg

  • Esther

    15/12/2015 10:23

    doncs per seguir amb el tema, es coneix molt poc del creixement i la supervivència pops bebès. No se sap ben be que necessiten les fases embrionàries i larvàries per créixer i això és el coll d’ampolla del cultiu de la espècie a nivell industrial. I no serà que no és interessant l’espècie!!

  • Pons

    15/12/2015 9:15

    Com ja suposava abans de començar l’article no envejo la vida sexual del pop