Cervantes i els seus planetes

A mida que anem descobrint nous exoplanetes trobem el problema d’anar-hi posant nom. A la Galàxia hi ha dos-cents mil milions d’estrelles. I sembla que la majoria tenen sistemes planetaris, de manera que ja podem preparar la imaginació per anar batejant sistemes estel·lars.

En realitat no caldrà posar-hi nom a tot i amb les sigles dels catàlegs hi haurà prou. Però alguns estels o alguns sistemes mereixeran noms particulars i d’això se n’encarrega la Unió Astronómica Internacional (IAU). Podrien simplement agafar llistes de noms i anar fent, però no tindria gràcia. Per això, aquest agost van proposar una votació a nivell de tot el mon per batejar uns quants sistemes planetaris. I tot just ara acaben de publicar els resultats amb els nous noms de les estrelles i planetes.

Hi ha unes normes, és clar. Es trien noms relacionats amb la mitologia, la cultura, l’exploració… I es prefereix que estiguin agrupats. Això es fa des de sempre. Els satèl·lits principals de Júpiter (Europa, Calixte, Ganimedes i Io) tenen els noms d’amants del deu grec. I la resta de satèl·lits els han batejat amb nimfes, deesses, filles i conquestes del pare dels Deus (que era un pendó i permet posar molts noms a molts satèl·lits). Els satèl·lits d’Urà en canvi, porten el nom de personatges d’obres de William Shakespeare i Alexander Pope. Per això hi trobem Titània, Oberon, Puck, Umbriel, Ariel o Rosalinda.

Doncs a partir d’ara tenim estrelles amb noms nous recent estrenats. La que abans es deia 55-Cancri (estrella 55 de la constel·lació del Cranc) ara es diu “Copérnic”. I els seus planetes són Galileu, Brahe, Lippershey, Jansen i Harriot. Tot queda entre astrònoms famosos.

L’estrella Upsilon Andromedae passa a ser Titawin, en honor a la Medina de Tetuan. I els planetes que l’orbiten són Saffar, Samh i Majriti, per tres famosos astrònoms àrabs del segle XI a Córdoba.

Altres tenen noms com Música (18-Delphini), amb el seu planeta Arion, en honor a un poeta i músic grec de l’antiga Grècia. O Chalawan (Ursa majoris), anomenada així per un rei cocodril de la mitologia tailandesa. Els seus planetes son dos germanes de la mateixa mitologia, Taphao Tong i Taphao Kaew.

I si Shakespeare ja anava servit amb els seus satèl·lits uranians, un altre gran de la literatura universal passa a tenir la seva estrella. A partir d’ara, i proposat pel Planetari de Pamplona, l’estrella Mu Arae passa a ser la “Cervantes”. Un estel a uns cinquanta anys llum de la Terra, lleugerament més gran que el nostre Sol i el doble de lluminosa. Com és normal, els quatre planetes coneguts al seu sistema es diuen Quijote, Sancho, Dulcinea i Rocinante. El que no sembla probable és trobar-hi formes de vida ja que Quijote és un gegant de gas, més gran i tot que Júpiter, i resulta que ocupa la zona habitable. La distància en la que es pot trobar aigua líquida. Amb un gegant així, segur que no hi haurà cap planeta rocallós com la Terra per allà. En tot cas, caldria buscar-la en algun dels probables satèl·lits que tingui.

Sigui com sigui, el que està clar és que el Ingenioso Hidalgo torna a cavalcar al voltant del seu creador.

4 comentaris

  • Uri MG

    31/12/2015 13:08

    Hauran de trobar un sistema solar molt gran si alguna vegada volen retre homenatge al El Silmaríl·lion…

  • Daniel Closa

    16/12/2015 10:40

    Joan Codina. No se si m’agradaria anar de visita al sistema Lich…

    Pons: En pots estar ben segur!

  • Pons

    16/12/2015 9:57

    Segur que està al caure que anomenin un sistema ben poblat de planetes “Terry Pratchett” amb el seus múltiples i carismàtics personatges :D

  • Joan Codina

    16/12/2015 9:07

    Hi ha un sistema que els ha quedat d’allò més tenebrós i digne de ser la masmorra final de qualsevol joc. Amb Lich, Daugr, Poltergeist i Phobetor…