Bombolles de paranoia

Inventeu-vos una teoria conspiranoica. La que us faci més gràcia. No us talleu i poseu-hi imaginació. Tant se val com d’esbojarrada sembli, hi haurà qui se la creurà, la compartirà al Facebook o a Twitter, començarà a circular amb petites variacions i amb el temps igual apareix a programes de radio o televisió.

Això ho van fer l’any 2009 un parell de valents a Madrid. Van començar a fer broma sobre la credulitat dels seguidors de les pseudociències i es van animar a inventar-se una teràpia tan absurda que semblava impossible que se la creguessin. L’invent va ser una nova branca de la medicina basada en els efectes curatius dels camps magnètics generats per la merda. Havia nascut la “teràpia fecomagnètica”.

Tot era una bestiesa. Tan absurd que fa riure. I tot i així, al poc temps van veure com començava a circular per la xarxa i a rebre missatges de persones interessades en aquella teràpia. Aparentment dir que una combinació de merda i imants pot curar qualsevol malaltia no és prou absurd i hi ha qui s’ho empassa. Com és possible?

Doncs en bona part sembla l’efecte de viure dins una bombolla. Fa poc han publicat un treball en el que uns investigadors es van dedicar a analitzar el comportament a la xarxa de persones que seguien teories pseudocientífiques. Que compartien tractaments miraculosos del càncer. Que patien per les radiacions generades pels governs per esterilitzar la població. Que creien que els reptilians estaven ocupant els llocs de poder. Que estan segurs que ens estan fumigant amb viagra amb els chemtrails dels avions…

I el que han trobat és que les pàgines que visiten són molt majoritàriament sobre aquests temes. Mai no van a buscar informacions que potser els fessin replantejar-se la seva opinió. Tot el que busquen (i troben) a la xarxa confirma i alimenta les seves creences, o en genera noves de similars. Gairebé el 80 % de la gent que clicava el “m’agrada” en aquestes teories navegava principalment per pàgines similars i mai no visitava indrets que no compartissin les seves paranoies. De fet, clicaven el “m’agrada” fins i tot en informacions falses posades a propòsit per veure si se les creien. S’ho creuen “TOT”.

Una conclusió d’aquest treball és que els qui es dediquen a intentar contrarestar aquesta informació perden el temps. Tot el que pengen a la xarxa racionalitzant arguments, oferint dades, contrastant informacions o simplement discrepant de la teoria en qüestió, simplement no serà llegit pels amants de les conspiracions. Ells viuen en la seva bombolla. Angoixats i indignats per la manera com ens enganyen ens manipulen i ens controlen les corporacions, els governs, les societats secretes o els extraterrestres. Seguiran ignorant els avenços de la medicina i atribuiran les limitacions que encara tenim a la mala fe de les corporacions, els governs, les societats secretes o els extraterrestres. El que els agrada és estar espantats i indignats combinat amb el convenciment secret de creure que en saben una mica més que la resta.

Una llàstima i ells s’ho perden. El món de veritat és prou fascinant com per necessitar inventar-se realitats alternatives i donar per bones teories absurdes.

4 comentaris

  • Shaudin Melgar-Foraster

    19/12/2015 7:13

    Me n’he adonat de tot el que expliques (no sabia això de la merda magnètica, però, hahaha!) i no podria estar més d’acord amb tu. Pseudociències, pseudopolítica, pseudohistòria…, i no només es creuen tota mena de bajanades, sinó que, tal com dius, mai no busquen informació que els faci replantejar-s’ho. De res serveixen dades o estudis seriosos, ni s’ho miren. A mi, la veritat, em fa una mica de pànic que hi hagi tantíssima gent amb tan poc cervell.

  • Daniel Closa

    17/12/2015 23:14

    Pons: increïblement brillant i increïblement curtet. Tenim de tot.

    Joan BiC: En certa manera si. Però fins i tot els del Barça discuteixen amb els del Madrid. En canvi, els amants de les conspiracions es limiten a interactuar entre ells

  • Joan BiC

    17/12/2015 10:43

    Però en el fons no és el que fem tots?
    No acabem llegint, veient, informant-nos en els mitjans que ja sabem que ens agradaran?
    I no només en ciència, en tots els camps.

  • Pons

    17/12/2015 9:16

    No voldria semblar antropocèntric, però està clar que el ésser humà es increïble, en qualsevol dels sentits de la paraula.