Coincidències climàtiques

Durant la passada temporada d’huracans va tenir lloc un fet excepcional. Per primera vegada que tinguem notícia, es van formar simultàniament tres huracans de categoria quatre. A les imatges obtingudes des de l’espai es podien veure, al voltant de les illes Hawaii, els huracans Kilo, Ignacio, i Jimena fent el seu camí mentre creuaven l’oceà.

També va ser destacat el que va passar a finals d’any. Tots sabem que als pols hi fa fred. Molt fred. I encara més durant l’hivern. Les temperatures previsibles al pol nord en el mes de desembre es mouen entre els trenta i els quaranta graus sota zero. Però ves per on, el dia trenta de desembre la temperatura registrada al pol va ser d’entre zero i dos graus positius!

I per tenir una imatge visual del que està passant, resultava curiós veure la tradicional competició de salts d’esquí que fan el dia u de gener a l’estació austríaca de Garmisch-Partenkirchen. Les fotografies mostraven esquiadors volant durant l’espectacular salt, però amb el verd de la gespa dels prats per teló de fons ja que només hi havia la neu artificial que havien posat al trampolí i la zona d’aterratge.

Tots aquests fenòmens (i més que hem tingut) s’expliquen fàcilment per la confluència de dos factors. L’escalfament global, que ja té el sistema atmosfèric tensat a l’alça, i el remarcable “el Niño” que està tenint lloc aquest hivern. La suma dels dos factors és el que genera aquests daltabaixos.

Per descomptat, el 2015 ha tornat a trencar rècords de temperatures, però això ja ha deixat de ser una novetat. Si mirem les dades recollides al llarg dels anys veiem que els anys en que hi ha el Niño acostumen a estar entre els més càlids. En canvi, quan estem en situació de la Niña, amb un refredament de l’aigua del pacífic, acostumem a trobar anys més freds. Tot plegat no modifica les tendències que s’observen, simplement explica alguns dels pics més marcats en un sentit o altre.

I aquest és el patró que hauríem de tenir present quan es parla de l’escalfament global. No és tracta d’un augment mantingut i constant de la temperatura del planeta. No serà una fusió progressiva dels pols ni una pujada lenta i imparable del nivell dels oceans. A la realitat, els equilibris que mantenen el moviment dels anticiclons i les borrasques, el ritme de generació d’huracans, els desplaçaments de les masses d’aire fred o calent… tot això estarà sotmès a alteracions cada vegada més marcades. Algun any, probablement coincidint amb un Niño relativament intens, s’anirà més enllà del punt d’equilibri i tot se n’anirà en orris en poc temps.

Hi ha qui pensa que l’escalfament global és un problema per les properes generacions. En això jo soc més aviat pessimista i crec que el viurem els que ara poblem el planeta. De fet, ja ho estem vivint, però ens neguem a acceptar que només estem al començament del procés i imaginem que, d’alguna manera, les coses tornaran a la normalitat. Un error típicament humà que sempre ha portat molts problemes.

Per cert, ara el cicle solar encara és elevat, però anirà de baixa els propers anys. Tindrem una treva ja que arribarà una mica menys d’energia solar al planeta. Però el proper cicle començarà de nou a partir del 2020 (d’aquí quatre dies!). Últimament no són gaire intensos, cosa que ja ens va bé. Però creuem els dits perquè l’any 2025, quan el Sol arribi al proper màxim d’activitat, no coincideixi també amb un Niño d’alta intensitat.

3 comentaris

  • Antoni Cuadrench i Fort

    08/01/2016 20:24

    Molt entenedor i alhora molt preocupant.
    Sovint explico que quan vaig néixer al 36 tothom anava a peu a treballar. L’energia que avui fem servir és exponencial si la comparem amb la que es gastava fa 100 anys.

  • Daniel Closa

    07/01/2016 11:27

    Em temo que us deixarem el planeta fet un desastre…

  • Pons

    07/01/2016 10:26

    Ja us val a la vostra generació deixar-me a la meva el planeta destemperat….