La lliçó del cangur

Una imatge ha esdevingut viral ja que és de les que et trenca el cor. Un cangur mascle intentant alçar el cos de la femella morta en una ultima abraçada a la seva companya. El fotògraf va explicar que “…era com allò que es veu a les pel·lícules. Quan algú s’aixeca sobre un cos i diu “no, no. Si us plau, no et moris “. Va ser una cosa increïble de veure“. De vegades els animals ens donen lliçons que costen d’oblidar.

Entendridor… o potser no.

Un problema que tenim els humans és que tenim una fabulosa tendència a tractar als animals com si també fossin humans. És el que se’n diu “antropomorfisme” i és un error greu si realment volem entendre com és el món. Molt probablement en Walt Disney i les seves pel·lícules, farcides d’animalons cantant, ballant i comportant-se com humans, tenen part de la culpa. De totes maneres, això d’interpretar el comportament dels animals segons els patrons de comportament humà és un error que els humans sempre hem comés.

El que els etòlegs han dit de la foto és una història bastant diferent del que sembla a primera vista. El mascle mostra signes d’excitació sexual, i en aquesta espècie de cangurs (Macropus giganteus) el comportament dels mascles durant la còpula pot ser molt agressiu, tant amb altres mascles com amb la femella. El més probable és que l’agafi perquè malgrat que estigui morta encara intenti copular amb ella, i no es pot descartar en absolut que la causa de la mort de la femella fos el mateix mascle.

L’error és fàcil d’entendre. El cangur fa un gest semblant al que hem vist fer als humans en les pel·lícules quan el company mor. La mirada sembla trista, com la que fem els humans en aquestes situacions. I ningú es fixa en els genitals del cangur ja que els humans som molt discrets i, després de tot, tampoc sabem quin aspecte tenen (el penis per sota dels testicles?).

Amb el temps hem aprés a interpretar el comportament d’alguns animals domèstics. I fins i tot en aquests, errem moltes vegades malgrat que ens costi acceptar-ho. Però pretendre deduir emocions o intencions als animals basant-nos en els senyals que fem els humans és un disbarat. Molts animals tenen sentiments, però és absurd pensar que els mostren de la mateixa manera que ho fem nosaltres.

Moltes vegades es posa l’àguila com a símbol de noblesa i decisió. Per això apareix en molts escuts. Costa no fer-ho quan observes aquella mirada decidida que tenen. En realitat és només casualitat que el plec supraorbital de l’àguila tingui una forma similar a la de les celles d’algú que ha pres una decisió i que la forma del bec recordi la d’algú amb els llavis premuts també per estar decidit.

Considerem els dofins animals simpàtics sobretot per el somriure permanent que mostren. De fet no estan somrient sinó que l’estructura de la seva boca fa que tingui una forma similar a la d’un humà somrient. Segurament poden estar de bon o mal humor, però ho demostren a la manera dels dofins, no a la dels humans.

Els camells es consideren animals altius i creguts. És inevitable ja que alcen el cap en un gest de menyspreu difícil d’ignorar. Passa que aquest és un gest de menyspreu en els humans. En els camells només és la postura a la que els obliga l’estructura del crani i fa que l’orifici del nas quedi per sobre dels ulls.

Els ocells que tenen el bec petit, ulls proporcionalment grans i front alt els considerem entranyables, però només és perquè aquesta estructura del cap l’associem inconscientment amb l’estructura del cap dels nadons. Si tenen bec llarg i front tirat enrere ja els mirem diferent.

De manera que potser sí que podem aprendre alguna cosa de la foto dels cangurs. I és que molt sovint, les coses no són el que semblen.

(Per cert. Considerar al cangur com un sinistre violador assassí amb un toc de necrofília tornaria a ser un error d’antropomorfisme. Simplement passa que la vida salvatge és com és.)

3 comentaris

  • Daniel Closa

    18/01/2016 10:40

    Carquinyol. Disney ho embolica tot. Quant de mal ha fet per l’educació de les noves generacions (inclosa la meva).

    Pons: Home! Respectar segons quins costums,… doncs quasi que no. Les persones mereixen respecte, els costums no necessàriament. I en el cas dels animals… simple observació sense judicis de valor.

  • Pons

    18/01/2016 9:53

    Són les seves costums “cangurils” i les hem de respectar

  • Carquinyol

    18/01/2016 9:04

    Gràcies per l’explicació però de ben segur que Disney en farà una nova pel·lícula 3D sobre el tema on cantaran i ballaran i al final la cangur no morirà (les morts de pares/mares a les pelis de Disney generalment són al començament…)