Hipernova

Una de les millors coses que passen amb la ciència és quan apareix alguna cosa nova que no saps explicar. Son els moments que obliguen a repassar les teories i mirar si són incomplertes i cal ampliar-les o simplement són incorrectes i cal bastir-ne de noves. I tot sembla indicar que els astrònoms es troben en aquesta tessitura.

El 14 de Juny del 2015 el “All Sky Automated Survey”, un sistema de seguiment automàtic d’estels que fa el seguiment de prop de vint milions d’estrelles, va detectar un canvi sobtat en la lluminositat d’una d’elles. Semblava una supernova situada en una galàxia a 3800 milions d’anys llum de la Terra. Una supernova és l’esclat final que fa una estrella de determinades dimensions quan se li esgota el combustible que la manté brillant i es consideren uns dels esdeveniments còsmics més violents de l’Univers.

Però aquella supernova, batejada com ASASSN-15lh, tenia alguna cosa anormal. Les supernoves es caracteritzen per emetre una immensa quantitat de llum durant un temps relativament breu. La seva brillantor pot multiplicar la del nostre Sol per cinquanta o cent mil milions. Però ASASSN-15lh va trencar tots els esquemes. La seva lluminositat era cinc-cents setanta mil milions de vegades superior al nostre Sol. De fet ella sola va brillar vint vegades més que tota la nostra galàxia!

Per aquestes supernoves tan extremadament brillants es fa servir el nom de supernoves superlluminoses o (a mi m’agrada més) “hipernoves”. El problema amb ASASSN-15lh és que no tenim manera d’explicar d’on treu tota aquesta brillantor. Simplement, les teories que teníem no serveixen per explicar aquest nou monstre còsmic.

De totes maneres, cal anar amb calma. I el primer serà verificar les dades, enfocar el telescopi Hubble en aquella direcció i comprovar que ASASSN-15lh està on pensem que està. No fos cas que haguéssim errat en la distancia, la galàxia on es troba o qualsevol altra dada que “normalitzés” les seves característiques. No sembla massa probable, però cal estar-ne ben segurs abans de llençar les teories actuals. I si es confirma, tocarà començar a imaginar nous processos, noves teories i noves maneres d’empènyer el coneixement una mica més enllà.

I, per descomptat, podem donar gràcies que aquesta inimaginable explosió ha passat tan lluny. Més que res perquè aquest és d’aquells fenòmens que generen tanta radiació que fregeix els planetes de les estrelles del voltant en un radi de molts anys llum.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    19/01/2016 22:51

    Pons. Més brillant que vint galàxies. I es que quan les supernoves o les hipernoves s’hi posen… s’hi posen!

    Carquinyol.Serà interessant veure com s’ho fan els físics per explicar l’origen d’una quantitat d’energia tant descomunal

  • Carquinyol

    19/01/2016 9:25

    Fa por pensar que això ens pot passar aquí al costat (en distàncies siderals) !

    En tot cas, una font d’energia tan excepcional és una de les coses que ens interessa estudiar.

  • Pons

    19/01/2016 9:14

    Una estrella que brilla més que tota una galàxia? Vols dir que el becari no l’ha espifiat llegint les dades?