Doncs no. No és la primera flor nascuda a l’espai.

És fascinant la imatge de la primera flor que ha brotat a l’espai. L’astronauta Scott Kelly va penjar la foto i de seguida es va fer famosa. Es veu que és una flor del gènere Zínnia (no he trobat l’espècie concreta) i forma part d’un programa espacial per cultivar aliments a l’espai per a tripulacions de futures missions. La idea és fàcil d’entendre. Disposar de vegetals frescos cultivats al mateix espai representa una font de nutrients de qualitat pels astronautes. A més, tenir plantes creixent per la nau també millora l’estat psicològic de la tripulació.

Tot perfecte, excepte un petit detall. Anteriorment ja havien florit vegetals a l’espai. Aquesta zínnia és indiscutiblement bonica, però no és la primera flor de l’espai.

D’estudis amb vegetals a l’espai se n’han fet bastants. La part pràctica de l’alimentació dels astronautes és òbvia, però ja abans n’havien fet per estudiar fisiologia de les plantes des d’un punt de vista exclusiu del coneixement. La majoria dels vegetals creixen en direcció vertical. Fins i tot si els plantes en una paret, també tenen tendència a anar cap amunt. Això indica que els vegetals distingeixen “amunt” de “avall”. Tenen mecanismes per detectar la gravetat.

Quan es va fer possible treballar a gravetat zero, era fàcil veure que els botànics voldrien esbrinar com creixerien els vegetals si els deixàvem sense l’estímul de la gravetat. Els primers estudis són tan antics com dels anys vuitanta, fets pels soviètics en una de les naus del programa Salyut. Aquest va ser un precursor de les estacions espacials i va consistir en set naus que es van mantenir en òrbita durant períodes extraordinàriament llargs per l’època. La Salyut-7 s’hi va estar des de 1982 fins al 1991 i va ser on es va fer el primer intent amb èxit de fer créixer plantes a l’espai.

Això ho va remarcar el llibre Guinness dels rècords de l’any 1982. La tripulació va fer créixer i va completar el cicle biològic sencer de plantes de Arabidopsis thaliana, segurament el vegetal més estudiat pels científics. Aquelles van ser les primeres flors que van florir a l’espai i ja en fa més de quaranta anys. Tot i que no he trobat fotos d’aquelles en concret, cal dir que la flor de l’Arabidopsis potser és molt petita i no és tan maca com la Zínnia, però tampoc és lletja.

La NASA va fer florir més plantes, també d’Arabidopsis, als transbordadors espacials. L’any 1993, a la missió STS-51, el transbordador espacial Discovery va portar un altre grapat de plantes d’Arabidopsis dins del marc dels experiments CHROMEX . L’experiment CHROMEX-04 consistia en repartir 12 plantes, unes es van quedar a Terra i les altres van enlairar-se i es van cuidar durant deu dies a l’espai fins que van florir. La idea era comparar les flors d’unes i altres. Per cert, als estudis publicats l’any 1996 fan notar que no van trobar diferències morfològiques remarcables.

Van haver-hi més experiments amb plantes i flors a l’espai, de manera que sorprèn que aquesta vegada hagi tingut tan ressò. Però el motiu és senzill. En les anteriors ocasions, els astronautes no van penjar la foto de les flors a Twitter. Potser és un bon moment per recordar que abans de Twitter i la resta de xarxes socials, també hi havia vida, també es van fer coses interessants i també van passar fets remarcables.

La flor de zínnia que s’ha fet famosa no és la primera flor de l’espai. Simplement és la primera twittejada i instagramejada des de l’espai. I aquesta confusió dóna que pensar…

6 comentaris

  • Daniel Closa

    20/01/2016 15:47

    Aquells serien els primers vegetals… a Mart. Amb gravetat i una mica de merda d’astronauta, cap problema (no se com s’ho deu fer per treure els perclorats que hi ha al terra de Mart, però no ve d’aquí)
    :-)

  • Eva

    20/01/2016 14:16

    Ah, els primers vegetals no eren els de la pel·lícula “the Martian”? ;-)

  • Daniel Closa

    20/01/2016 14:06

    Carquinyol. Que el món ha canviat és evident. però no costa tant recordar que hi va haver un “abans de Twitter”. Es curiós com quasi cap periodista s’ha pres la molèstia de verificar-ho.

    Pons. Ep! Que ja ho faig!! :-)

    Esther: L’esquerda tecnològica és quasi tant determinant com la econòmica (que sovint van de la ma).
    I pel que fa als resultats antics… quin és l’article més antic que has posat en una referencia? Jo he citat un papir egipci de fa 4000 anys. Crec que encara no està en pdf! :-)

  • Esther

    20/01/2016 9:48

    Doncs imagineu tota la població que no te accés a aquestes tecnologies i per tant a la informació. Pobresa tecnològica.

    I en ciència passa el mateix, resultats anteriors a un “pdf” que puguis descarregar d’internet, no existeixen.

  • Pons

    20/01/2016 9:46

    Si no ho passat per twitter es que no existeix, o sigui que Dani més et val anar compartint tot els teus articles a twitter.

  • Carquinyol

    20/01/2016 9:10

    D’aquí no res en comptes de ‘ac’ i ‘dc’ tindrem els ‘at’ i ‘dt’ (abans i després de twitter)…

    Ara, cal a dir que per la gent d’avui en dia deu ser difícil pensar en un món on el twitter, el facebook, la viqupèdia o el whatsapp (per ni dir internet) no existia ! Gairebé tant potser com per nosaltres concebre un món sense electricitat !