Arxiu del divendres, 22/01/2016

I ara, el virus Zika

divendres, 22/01/2016

Un altre virus per afegir a les epidèmies associades amb la globalització. Ara toca el torn de patir pel virus Zika. Com passa sovint, el nom deriva del primer indret on es va identificar. En aquest cas va ser l’any 1947, en un mico malalt als boscos de Zika, a Uganda. De nou, un virus africà que ha sortit del continent i ara es va escampant a la mateixa velocitat que els turistes o els avions que connecten arreu del planeta.

El contagi no és persona a persona sinó que cal un mosquit que faci d’intermediari. En concret, ho fan els mosquits del gènere Aedes, dels quals n’hi ha diferents espècies arreu del planeta i que també transmeten altres virus, com el dengue, el Chikungunya, o la febre groga. Per això pot passar que un mosquit s’amagui dins d’un avió i faci el salt a un altre continent o, simplement, que un turista s’infecti de Zika per una picada de mosquit, torni al seu país d’origen estan encara malalt i, allà, li piquin més mosquits que iniciaran una cadena de contagis al nou indret. Com que per allà ningú haurà estat en contacte amb el virus i, per tant, ningú tindrà anticossos, la expansió serà bufar i fer ampolles.

L’any 2015 va tenir lloc un brot al Brasil i se sospita que va arribar l’any anterior, el 2014, durant els mundials de futbol. A partir d’aquell moment es va anar escampant arreu i colonitzant Amèrica del Sud en direcció nord. Ara ja ha arribat a Mèxic i ja hi ha algun cas identificat als Estats Units. Per l’altra banda, Àsia tampoc se n’ha lliurat i hi ha una soca asiàtica del virus que va sorgir per Malàisia i que ja circula per Indonèsia i fins i tot Micronèsia. De fet, les anàlisis del genoma suggereixen que el Zika de Brasil no va venir de l’Àfrica sinó que és la versió asiàtica.

En principi la infecció per Zika no és massa greu. Dura entre dos i set dies i tens mal de cap, febre, picor a la pell i conjuntivitis. Tots són símptomes relativament lleus, de manera que no se’n feia massa cas. Però sembla que en dones embarassades la cosa pot ser molt més greu i afectaria als fetus, que no s’acabarien de desenvolupar correctament. En concret es sospita (tot i que encara no hi ha certesa) que està relacionat amb casos de microcefàlia en nadons. Criatures que neixen amb un cap anormalment petit. De fet, a Brasil s’ha multiplicat per vint la incidència de casos de nens amb microcefàlia. Una altra patologia que potser hi estigui relacionada és l’anomenada síndrome de Guillain-Barré. De nou, no està clara la relació tret que en indrets on hi ha brots de Zika s’ha observat un augment d’aquestes malalties.

Ara com ara no hi ha tractament més enllà d’analgèsics pel dolor. Però, es clar, en el cas de les dones embarassades la cosa és més inquietant. Cal evitar com sigui les picades dels mosquits…, com si això fos senzill! I cal aprofundir en la recerca sobre aquest virus per trobar, tant de pressa com es pugui, algun tractament o vacuna.

I prendre-ho amb calma. En un món cada vegada mes globalitzat, les malalties també es fan globals. Només es qüestió de temps que arribi per Europa. Igual que ha arribat el mosquit tigre o el virus de Chikungunya. La pregunta és la de sempre en aquests cassos: Quants virus més queden amagats en indrets remots esperant a donar un pas endavant i començar a escampar-se? La resposta, per ara, és que no ho sabem, però que segurament ho anirem descobrint per les males.