Arxiu del dilluns, 25/01/2016

Un nou planeta al sistema solar? Potser…

dilluns, 25/01/2016

Ja va passar una vegada, al segle XIX. El moviment que feia Urà mentre orbitava el Sol no era normal. Les lleis de Newton permetien calcular on s’havia de trobar cada planeta en cada moment, però Urà no en feia cas i de vegades anava massa de pressa mentre que en altres moments alentia el seu camí. Una possible explicació era que hi hagués un altre planeta més enllà que, amb la seva gravetat “estirés” d’Urà, modificant el seu camí. El matemàtic i astrònom francès Urbain Le Verrier va fer els càlculs necessaris per predir on havia de trobar-se un planeta que justifiqués les anormalitat d’Urà i un any després es va descobrir Neptú allà on havien previst.

Doncs potser (només potser!) la història es repetirà. Aquests dies s’ha anunciat la presència d’un novè planeta al sistema solar. Però de moment encara no s’ha descobert. Simplement han fet els càlculs que permetrien explicar algunes anormalitats dels sistema solar. No és poca cosa, però podrien haver-hi altres explicacions i, fins que efectivament no es detecti el planeta no es podrà parlar de descobriment.

Amb el sistema solar passa una cosa curiosa. Normalment pensem en els vuit planetes de sempre, que tenen orbites aproximadament circulars al voltant del Sol. En realitat són el·lipses, però molt poc marcades. Després hi havia Plutó, que sempre va ser una llauna perquè, a més de molt petit, ell sí que seguia una el·lipse ben diferent a la resta que, a més estava inclinada respecte del pla on orbitaven la resta de planetes.

I desprès es van descobrir més planetes nans com Plutó, molt allunyat i amb òrbites inclinades, en forma d’el·lipses molt marcades i que els portaven tremendament lluny del Sol. Ara ja en coneixem un grapat, i aviat es va notar una cosa estranya en els que tenien les òrbites més grans. Si mirem l’esquema de les seves trajectòries salta a la vista:

 

Els planetes de tota la vida estarien confinats a la zona petita il·luminada el centre. Però tots els de la resta, dels molt allunyats com Sedna i altres que encara només tenen sigles com 2004VN112 o 2013RF98, apunten a una banda del Sistema Solar. Casualitat? Podria ser, però qui hi creu en les casualitats? Era millor buscar-hi una explicació, i la que han proposat és l’existència d’un gran planeta que orbita seguint una el·lipse que el porta a l’altre banda del sistema solar i que explicaria el moviment d’aquests petits planetes nans. Hauria de ser un planeta relativament gran, proper a la mida de Neptú, i que seguiria una òrbita que el duria llunyíssim del Sol en l’afeli, el punt més llunyà. Mart triga dos any a completar una òrbita, Júpiter en triga dotze i Neptú en triga cent seixanta cinc. Però aquest nou planeta és d’una altra divisió ja que trigaria més de quinze mil anys a fet la volta complerta al Sol.

 

Els càlculs resulten raonablement convincents i explicaria també el moviment d’algun altre planetet que es mou quasi perpendicular al pla orbital. De manera que no es una cosa que es pugui descartar sense més ni molt menys. Però podrien haver-hi altres explicacions, de manera que fins que no trobem al planeta, no podrem parlar de descobriment.

Ara tocarà agafar telescopis i buscar per la zona on presumptament s’ha de trobar el planeta. Un puntet de llum feble que es mourà molt poc i que com que està en la zona del pla de la galàxia, costarà de veure. Però tècnicament es pot fer. Si està allà aquest nou planeta, l’hauríem de poder localitzar en els propers anys.

Cada vegada sembla més clar que la idea que tenim del sistema solar només és la del nucli interior, però que la perifèria és molt més gran i interessant del que pensàvem.