Arxiu del dimecres, 27/01/2016

Benvolguda Universitat

dimecres, 27/01/2016

Benvolguda Universitat, hem de parlar…

Jo sempre he confiat en tu. Sempre he pensat que eres mereixedora del prestigi que tenies i que havies guanyat a base de treball i rigor durant molts i molts anys. Representa que ets el temple del coneixement, el bressol de la ciència, la referència del saber. Els membres de la Universitat es dediquen a estudiar, investigar i transmetre el que aprenen i descobreixen. És per això que existeixes des de fa segles, oi?

Oh! Ja se no ets com les grans Universitats anglosaxones. En aquest país no tenim cap universitat entre les cent millors del planeta. No pots presumir de grans descobriments ni gaires premis Nobel entre els teus membres. En ciències, l’únic Nobel d’aquestes contrades va ser el gran Ramon y Cajal i ja en fa més de cent anys d’això. Aquest és un detall que no sembla amoïnar gaire a la societat però crec que a tu sí que t’hauria d’inquietar, al menys una miqueta.

De totes maneres, jo ja t’accepto tal com ets i valoro les teves modestes contribucions al coneixement científic. També tinc molt present la tasca de formació que fas i que permet que altres països més implicats amb la ciència disposin de professionals de bon nivell. Conec el país i se que no et puc demanar miracles.

Però des de fa un temps no entenc la teva actitud. De vegades et trobo amb males companyies i es fa difícil mirar a un altre costat. Tu, que presumies de racionalitat, de creure en les dades i no en modes, opinions o supersticions, aculls cursos d’astrologia. Tu que saps com ningú la importància de mesurar i demostrar abans d’afirmar res organitzes classes de reiki. Tu que em vas ensenyar el que era un àtom, un receptor, un placebo i un assaig doble cec organitzes cursos d’homeopatia.

Ja se que són casos puntuals i reconec que altres vegades has estat a l’altura de les circumstancies al retirar el suport i no donar altaveus als qui promouen just el contrari dels valors que defenses. Però fins i tot en això és freqüent que l’actitud de fermesa no surti de tu sinó que calgui recordar-t’ho.

El món canvia molt de pressa. Res de nou d’altra banda, però ara s’imposa la imatge i la simplicitat en els arguments. Si, ni que sigui per omissió, acabes donant la sensació que recolzes la superstició, quina autoritat et quedarà després? Amb quins arguments demanaràs a la societat que inverteixi en tu, en el coneixement i en la raó? Com exigim proves de l’eficàcia i seguretat dels medicaments si sota les teves sigles es defensa que n’hi ha prou amb la opinió subjectiva d’uns quants? Com vols aconseguir instal·lacions noves per estudiar l’Univers si fas cursos on l’energia és una cosa que flueix de les mans dels iniciats sense que calgui mesurar-la ni definir-la? Com pots deixar que es discuteixi la utilitat i seguretat de les vacunes amb arguments que no resisteixen una anàlisi seriosa sense alçar la teva veu de manera clara i decidida?

Igual que la muller del Cèsar havia de ser honesta i, a més semblar-ho, a tu et pertoca ser la defensora del coneixement científic, però també has de semblar-ho. Recorda que, qui calla, sembla que atorgui. Que membres de la teva comunitat defensin que la Terra no gira i és el centre de l’Univers, no ajuda en aquest sentit. I limitar-te a fer una nota dient que no recolzes aquesta postura, no acostuma a ser suficient. N’esperem molt més de tu. És veritat que fa mandra, és cansat i, sovint no serveix de gaire, però ho has de fer. Sinó, qui ho farà?

Universitat, malgrat que com qualsevol creació humana tens defectes, febleses i contradiccions, et pertoca ser el bastió del coneixement. No pas l’únic, per descomptat, però si un dels més importants. Per això m’inquieto si et veig apàtica quan toca defensar la teva postura. Però no em facis massa cas. Potser és que m’hi fixo massa…