Benvolguda Universitat

Benvolguda Universitat, hem de parlar…

Jo sempre he confiat en tu. Sempre he pensat que eres mereixedora del prestigi que tenies i que havies guanyat a base de treball i rigor durant molts i molts anys. Representa que ets el temple del coneixement, el bressol de la ciència, la referència del saber. Els membres de la Universitat es dediquen a estudiar, investigar i transmetre el que aprenen i descobreixen. És per això que existeixes des de fa segles, oi?

Oh! Ja se no ets com les grans Universitats anglosaxones. En aquest país no tenim cap universitat entre les cent millors del planeta. No pots presumir de grans descobriments ni gaires premis Nobel entre els teus membres. En ciències, l’únic Nobel d’aquestes contrades va ser el gran Ramon y Cajal i ja en fa més de cent anys d’això. Aquest és un detall que no sembla amoïnar gaire a la societat però crec que a tu sí que t’hauria d’inquietar, al menys una miqueta.

De totes maneres, jo ja t’accepto tal com ets i valoro les teves modestes contribucions al coneixement científic. També tinc molt present la tasca de formació que fas i que permet que altres països més implicats amb la ciència disposin de professionals de bon nivell. Conec el país i se que no et puc demanar miracles.

Però des de fa un temps no entenc la teva actitud. De vegades et trobo amb males companyies i es fa difícil mirar a un altre costat. Tu, que presumies de racionalitat, de creure en les dades i no en modes, opinions o supersticions, aculls cursos d’astrologia. Tu que saps com ningú la importància de mesurar i demostrar abans d’afirmar res organitzes classes de reiki. Tu que em vas ensenyar el que era un àtom, un receptor, un placebo i un assaig doble cec organitzes cursos d’homeopatia.

Ja se que són casos puntuals i reconec que altres vegades has estat a l’altura de les circumstancies al retirar el suport i no donar altaveus als qui promouen just el contrari dels valors que defenses. Però fins i tot en això és freqüent que l’actitud de fermesa no surti de tu sinó que calgui recordar-t’ho.

El món canvia molt de pressa. Res de nou d’altra banda, però ara s’imposa la imatge i la simplicitat en els arguments. Si, ni que sigui per omissió, acabes donant la sensació que recolzes la superstició, quina autoritat et quedarà després? Amb quins arguments demanaràs a la societat que inverteixi en tu, en el coneixement i en la raó? Com exigim proves de l’eficàcia i seguretat dels medicaments si sota les teves sigles es defensa que n’hi ha prou amb la opinió subjectiva d’uns quants? Com vols aconseguir instal·lacions noves per estudiar l’Univers si fas cursos on l’energia és una cosa que flueix de les mans dels iniciats sense que calgui mesurar-la ni definir-la? Com pots deixar que es discuteixi la utilitat i seguretat de les vacunes amb arguments que no resisteixen una anàlisi seriosa sense alçar la teva veu de manera clara i decidida?

Igual que la muller del Cèsar havia de ser honesta i, a més semblar-ho, a tu et pertoca ser la defensora del coneixement científic, però també has de semblar-ho. Recorda que, qui calla, sembla que atorgui. Que membres de la teva comunitat defensin que la Terra no gira i és el centre de l’Univers, no ajuda en aquest sentit. I limitar-te a fer una nota dient que no recolzes aquesta postura, no acostuma a ser suficient. N’esperem molt més de tu. És veritat que fa mandra, és cansat i, sovint no serveix de gaire, però ho has de fer. Sinó, qui ho farà?

Universitat, malgrat que com qualsevol creació humana tens defectes, febleses i contradiccions, et pertoca ser el bastió del coneixement. No pas l’únic, per descomptat, però si un dels més importants. Per això m’inquieto si et veig apàtica quan toca defensar la teva postura. Però no em facis massa cas. Potser és que m’hi fixo massa…

10 comentaris

  • Llorenç Solé

    28/01/2016 16:18

    Em temo que la crisi que ha retallat el finançament de la Universitat pública ha provocat aquests casos de prostitució. El canvi a un model més eficient i menys dependent del diner públic no serà gens fàcil i veurem més coses així. Tanmateix fas molt bé Daniel d’evidenciar aquestes vergonyes; la ciència és quelcom massa seriós per mirar a una altra banda.

  • Josep M. Llort

    27/01/2016 22:50

    Desgraciadament, bastants científics són experts en el seu tema i uns perfectes ignorants en al resta de camps del coneixement. I si no, que li preguntin al “primo de Rajoy”.
    Ara, els casos que comentes ja clamen al cel. Aquests són uns ignorants fins i tot en el seu camp (o en el camp en el qual pretenen publicar o impartir cursos). Hi hauria d’haver mecanismes per apartar-los de la universitat. No per discrepància, que si és ben argumentada sempre és valuosa, sinó per manifesta incompetència.

  • JordiMB

    27/01/2016 22:13

    Ah!!! Hahahaha, d’acord! No ho havia entès, hahaha…

  • Eva

    27/01/2016 22:07

    No era irònic, però no em referia a les extraescolars d’il·lusionisme, sinó a les escoles on s’ensenya religió.

  • Pere

    27/01/2016 21:15

    Vatúa! Per això ja hi ha Hogwards

  • JordiMB

    27/01/2016 19:26

    Eva, ehem, suposo que el teu comentari és irònic, oi? M’imagino que hi ha escoles on es fan extraescolars d’il.lusionisme (que no pas màgia, que no existeix), purs jocs de mans per a enganyar els ulls. D’aquí a pensar que per ensenyar trucs de prestidigitació els nois i noies acabaran creient en la realitat de les arts obscures…

  • Eva

    27/01/2016 13:53

    És la conseqüència lògica de les classes de màgia a les escoles i instituts, no?

  • Joan Codina

    27/01/2016 10:25

    Poderoso caballero es don dinero

  • Pons

    27/01/2016 9:41

    Jo penso que son cursos trampa. Prenen bona nota dels assistents a tals “classes de màgia” per posar-los en una llista negra o algo…

  • Carquinyol

    27/01/2016 9:08

    A les nostres contrades, a la universitat li passa com a la majoria d’institucions: li cal una reforma profunda, des de la seva estructura organitzativa heredada d’altres temps i que s’ha modificat tantes vegades que ja no se sap bé com a un va, fins a les polítiques de foment i formació del professorat, a la politica de finançament (on hi ha molta culpa de que sovint el nom de la universitat es relacioni amb segons quines coses), al ‘caciquisme’ encara existent en certs indrets, a la submissió als governants del moment, ia moltes altres coses.

    Però quan dius això has d’anar amb molt de compte perquè en una societat que sembla donar-li cada vegada menys valor al coneixement i a la investigació quan dius alguna de les coses anteriors alguns només ho aprofiten per fer veure que la universitat pública és inútil (i dic jo que s’ha de replantejar també l’oferta que fa la universitat pública perquè hi ha casos que no tenen ni cap ni peus) i només volen l’oportunitat de tancar-les i deixar només les universitats privades elitistes que, en aquest Estat, tampoc asseguren cap tipus d’excel·lència ni investigadora ni docent.