Arxiu del dijous, 4/02/2016

Mineria espacial

dijous, 4/02/2016

“No et pots apropiar del mar, però si que en pots treure els peixos que hi ha”. Aquesta vindria a ser la filosofia que impregna la política i la legislació sobre les explotacions de recursos marins i sembla que aviat s’estendrà més enllà. Algunes companyies americanes s’han posat a la feina per obtenir recursos minerals a l’espai. Bàsicament s’han adonat que aviat serà més rendible anar a recollir minerals als asteroides que no pas a les mines terrestres.

Els europeus s’estaven quedant enrere, però un país ja ha pres la iniciativa d’invertir també en empreses de mineria espacial. El petit ducat de Luxemburg crearà el marc legal adient per poder potenciar aquest sector aeroespacial.

El problema era el Tractat de l’Espai Exterior, que impedia apropiar-se de l’espai i dels cossos celestes. Bones intencions que s’han mantingut fins que han aparegut els beneficis. Res de nou d’altra banda. La interpretació que en fan ara és que “no m’apropiaré de cap asteroide, però si dels minerals que hi hagi”. Suposo que després vindran els detalls que permetran endur-se l’asteroide si es prou petit.

Més enllà de la legalitat, l’incentiu per emprendre aquesta aventura és senzill d’entendre amb un exemple: En alguns asteroides pot haver-hi més platí que tot el que hem extret de la Terra fins ara. Molts també contenen quantitats importants d’aigua infiltrada en les seves roques. Aquesta és senzilla d’obtenir. N’hi ha prou amb escalfar la superfície per fer-la tornar líquida o gasosa i recollir-la. L’aigua és valuosa, però l’hidrogen amb que està feta pot emprar-se com a combustible per la nau recol·lectora. Tant bon punt la tecnologia ho permeti només serà qüestió de temps que algú vagi a recollir-ho.

I ja hi ha empreses treballant-hi. Passar per les seves webs és una mica com entrar en una pel·lícula de ciència ficció. Per descomptat el que mostren són projectes que encara trigaran a veure la llum, però el cas és que ja hi estan invertint.

Contra el que pugui semblar, la tecnologia per extreure els materials interessants no és massa complicada. No cal perforar ni res d’això, simplement recollir el que hi ha a la superfície de l’asteroide ja que molts semblen estar fets per grapats de material acumulat i feblement compactat. De vegades n’hi haurà prou recollint la regolita superficial. Aquella pols feta per materials esmicolats que cobreix indrets on no hi ha vent ni pluja que ho netegi.  El material es pot processar allà mateix per portar de retorn només els minerals interessants o es pot portar tot a òrbites terrestres o lunars per anar-ho processant aquí amb més calma. Anant una mica més enllà amb la imaginació, colonitzar Ceres esdevindria un objectiu d’un interès estratègic innegable. El planeta nan situat dins el cinturo d’asteroides permetria controlar la majoria de la mineria espacial del sistema solar. Ja hi ha obres de ficció que exploten aquesta idea.

Sigui com sigui, ja estan treballant en identificar les trajectòries dels asteroides més prometedors i potser en pocs anys veurem un nou tipus d’indústria en marxa. Això pot permetre deixar enrere les limitacions per l’escassesa de molts minerals i farà que la tecnologia espacial faci un bon salt endavant. Una cosa, però, estic segur que seguirà igual. Els miners espacials que s’embranquin en la feina guanyaran molts menys diners que les corporacions i els grans inversors que s’ho miraran tot des de la comoditat de la Terra.