La ment dels corbs

Tots tenim la capacitat d’imaginar el que els altres estan pensant. Un gran avantatja evolutiu ja que podem intentar posar-nos en el seu lloc i actuar en conseqüència. Disposar d’aquesta capacitat s’anomena tenir “teoria de la ment”. Un nom que no m’agrada gens però que ja està establert.

Els humans tenim teoria de la ment i ja fa temps que sabem que els ximpanzés i altres simis també en disposen. En elefants i dofins també hi ha dades que permeten pensar que efectivament la tenen, i en altres animals, com els gossos, sospitem que la tenen al menys en algun aspecte. Hi ha animals que són molt intel·ligents, però això no vol dir necessàriament que tinguin la capacitat de posar-se en el lloc dels altres o que puguin interpretar els desitjos, intencions i pensaments d’altres.

Però més enllà dels mamífers sembla que també es dóna la teoria de la ment. Els corbs, uns dels ocells més intel·ligents que coneixem, han demostrat tenir la capacitat d’imaginar els pensament i les actituds d’altres corbs. Fins ara ja sabíem que es comunicaven, que amagaven el menjar que un altre corb els mirava o que podien assenyalar coses amb el bec, però ara s’ha demostrat (fins on és possible) que poden posar-se mentalment en el lloc d’un competidor.

Ho han fet amb un sistema enginyós. En unes sales es dipositava un corb amb una mica de menjar. A la sala hi havia un parell de finestres que donaven a una sala veïna i que podien estar obertes o tancades. Si la finestra estava oberta i a la sala del costat es reproduïa el soroll d’un corb, el que tenia el menjar l’amagava ràpidament. En canvi, si la finestra estava tancada, l’ocell no es molestava en amagar-lo. Aparentment tenia clar que un possible competidor no podia veure el menjar i, per tant no era cap amenaça.

L’interessant era el joc amb les dues finestretes. Quan n’obrien una, el corb amagava el menjar en un indret on no es pogués veure des de la finestra oberta. En canvi, si obrien l’altra finestreta, el corb amagava el menjar en un altre indret, de nou, ocult a una possible mirada d’un suposat competidor. Tot plegat indica que el corb es pot posar en el lloc del competidor, pot deduir quin pot ser el seu interès i quina zona de la sala pot veure. És a dir que sembla que també tenen teoria de la ment.

Serà interessant seguir els propers estudis que es facin en aquest camp. Tenir teoria de la ment és un bon punt de partida per començar a enganyar els congèneres. I un bon mentider pot tenir molta avantatja evolutiva. D’altra banda, no deixa de ser curiós pensar que els corbs tenen més capacitat que algunes persones per posar-se en el lloc dels altres.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    10/02/2016 11:00

    Carquinyol. Fugir quan veus un competidor pot ser instint simple. però el corb actua sense veure’l. Només el sent i amaga el menjar en un indret on si un corb (que no veu) estigués a l’altre habitació no el podria veure des de la finestra oberta. Això requereix la capacitat d’ imaginar el que pot estar fent l’altre corb. És a dir, de posar-se en el lloc de l’altre.
    De totes maneres, aquests experiments s’han d’agafar sempre amb cautela.

    Pons. És la manera. Sovint la única manera!

  • Pons

    10/02/2016 9:57

    I lo bé que va “la teoria de la ment” per descobrir l’assassí en les novel·les de misteri!

  • Carquinyol

    10/02/2016 9:14

    I com es sap que pot ser “teoria de la ment” i no simplement l’instint del corb que fa que quan interpreta que un posible competidor està a prop mira d’evitar que li robin el menjar ?

    Ho dic perquè he vist casos de pardals que quan agafen un tros de pa fugen corrents per evitar que altres pardals o coloms li robin el menjar. Això seria “teoria de la ment” o instint ?