Arxiu del dilluns, 22/02/2016

La fi de la llei de Moore

dilluns, 22/02/2016

Si comparem un ordinador, un mòbil o una tablet actual és fàcil notar que no té res a veure amb els de fa deu anys. I els que vàrem viure els principis dels ordinadors personals no podem deixar de somriure quan recordem els vells 286 amb 16 Mb de RAM i hi havia qui es preguntava per quin motiu podríem voler “tanta” memòria. Poques coses han progressat tant i tant de pressa com la informàtica.

Això ho va notar l’any 1965 en Gordon Earl Moore, un dels fundadors de l’empresa Intel. En un article publicat a la revista “Electronics” va afirmar que la tecnologia dels ordinadors tenia molt futur ja que cada dos anys es doblava el nombre de transistors per polsada que podien ficar en els circuits integrals. Això es va conèixer com la Llei de Moore i fins ara s’ha complert de manera molt precisa. Es diria que les empreses s’han posat com objectiu complir la llei de Moore i això ha disparat la capacitat dels ordinadors i ha reduït el preu de manera extraordinària.

No és sorprenent si pensem que l’any 1970 un microprocessador contenia uns dos mil tres-cents transistors mentre que al 2011 ja n’hi podien posar dos mil sis-cent milions! La clau era aconseguir fabricar-los cada vegada més petits i de moment se n’han sortit, però sembla que la cosa ja no té massa més futur. En matemàtiques podem calcular el que vulguem, però en la vida real hi ha límits físics que no ens podem saltar. Els actuals transistors mesuren uns pocs nanòmetres (milionèsimes de mil·límetre) i s’ha dit que ja són més petits que el virus de la grip. Per molt que ens hi escarrassem ja no es podrà anar gaire més enllà. Difícilment podrem fer transistors més petits que un únic àtom.

En realitat, arribar al límit final de la llei de Moore no és cap sorpresa. El mateix Moore la va proposar especificant que tindria aplicació durant un parell de dècades i prou. Ha durat més, però ja s’entreveu el límit i els fabricants ja han dit que aquest 2016 ja no es complirà estrictament. Això no vol dir que s’aturin les millores. Simplement que caldrà enfocar-ho d’alguna altra manera que no sigui acumular més transistors. La computació quàntica és la gran esperança ja que el seu rendiment serà incomparablement superior a la actual. Però de moment encara queda lluny. Esperem que no li passi com a la fusió nuclear, que sempre és la gran esperança del futur, però mai no es concreta.

Aquesta mena de creixements exponencials en la tecnologia són el somni de moltes teories econòmiques que hi fonamenten les bases del creixement. Per algun motiu, tenen tendència a saltar-se la part que especifica que el progres exponencial es pot mantenir durant un temps limitat, però que sempre s’arriba a un topall. La economia no es pot saltar les lleis de la física i sistemes tancats no poden permetre creixements indefinits. El mateix concepte de creixement sostenible és un simple oxímoron. L’esgotament de la llei de Moore ens ho recorda.