La xarxa social… dels taurons

Quants amics tens a Facebook? I a la vida real? Amics de veritat, que realment mereixin aquest nom segurament molts menys, però amb quanta gent interactues amb una certa freqüència? Les xifres poden variar molt però, excepte amb els “amics” de Facebook, que és un ús molt pervers de la paraula, la majoria ens movem en cercles socials relativament reduïts. I contra el que pugi semblar, potser hi ha taurons que tenen una vida social més intensa que nosaltres mateixos.

Els taurons s’acostumen a considerar animals poc socials. Això pot ser perquè sempre pensem en el gran blanc, que sí que és un solitari però en altres casos, com els taurons martell, ja és més discutible. En tot cas no n’hi ha prou amb unes observacions aquí i allà sinó que cal fer un seguiment dels animals per esbrinar quina mena de vida es porten entre ells. I això és el que han fet un grup d’investigadors de la Universitat de Delaware.

L’estratègia ha sigut implantar transmissors acústics a tres-cents taurons solraig clapejats o tauró toro (Carcharias taurus). Després van posar a vint taurons més uns aparells que, a més d’emissors també són receptors, és a dir que detecten i graven als altres emissors. Tres anys després, han tornat a capturar dos d’aquests taurons, han recollit els receptors que duien i han analitzat el que havien gravat.

La gràcia és que aquests aparells detecten tots els transmissors, no nomes els que tu has posat. Altres investigadors d’altres indrets han fet els seus marcatges, però si l’animal s’acosta al que tu has marcat, també queda registrat.

Amb tot això han pogut establir la freqüència de trobades dels taurons, les èpoques en que passa i els animals amb els que més interactuen. També van detectar trobades amb altres espècies de taurons i alguns altres tipus de peixos. I mira per on, han resultat ser més sociables del que semblava.

Els dos exemplars tenen una xarxa de relacions interessant. Els contactes de cada un han sigut de 170 i 200 altres taurons. I amb alguns (els millors amics) han interaccionat més de vint vegades. Les reunions no es repartien al llarg de tot l’any i a finals d’hivern i principis de primavera sembla que els animals se n’anaven a fer la seva.

El comportament gregari és freqüent en les preses, però molt més estrany en els depredadors. Tot i així hi ha molts mamífers que s’agrupen per caçar. Cal repartir-se el menjar, però l’augment en l’èxit de les caceres ho compensa. En canvi, aquest comportament no és tant freqüent en peixos. Però és possible que alguns taurons hagin fet el mateix raonament evolutiu que els mamífers. Almenys en determinades èpoques de l’any. També es possible que tingui a veure amb els períodes d’aparellament. Pels animals solitaris ha de ser ben complicat trobar parella enmig de la immensitat de l’oceà. L’instint d’agrupar-se en determinades ocasions ha facilitar molt les coses als taurons toro.

En realitat, només és un primer pas, però sembla que l’estudi de la vida social d’algunes espècies de taurons ens guarda un bon grapat de sorpreses. També és un exemple interessant de les tecnologies que s’apliquen per poder fer coses tan exòtiques com estudiar la vida social dels taurons en llibertat.

3 comentaris

  • Esther

    23/02/2016 12:35

    Sí i així que els taurons tenen amics, bons amics, amics dels seus amics, coneguts i saludats!

  • Pons

    23/02/2016 9:50

    Acabo de descobrir que els taurons són unes 5 vegades més socials que jo, bé…

  • Carquinyol

    23/02/2016 9:16

    Interessant, clar que està a prop no vol dir que interactuin oi ?

    D’ací no res SharkBook, amb ‘M’ho menjaria’ en comptes de ‘m’agrada’ !