Dietes alcalinitzants

Una moda ben sorprenent és la de les dietes alcalines. Per algun motiu, es vol imposar la idea que tenim el cos massa àcid i que cal alcalinitzar-lo, generalment amb bicarbonat, però també amb dietes imaginatives. És curiós perquè el nostre cos ho fa molt bé això de controlar l’acidesa. Poden haver-hi situacions patològiques, és clar, però el control del pH fisiològic és més que efectiu.

El motiu és fàcil d’entendre. Les cèl·lules funcionen a un pH concret i si s’aparten gaire comencen a tenir problemes. Això del pH és una mesura de la quantitat de protons que hi ha en un líquid. La manera de contar-ho és una mica enrevessada, però l’important és que l’aigua té un pH de 7, que és el que es considera totalment neutre. Per sobre, anem cap a condicions alcalines (o bàsiques) i per sota anem cap a l’àcid.

Un detall és que el cos no funciona a pH 7,0 sinó a 7,4. Però això és una generalització. A l’estómac hi tenim àcid clorhídric a un pH de 2. I el pàncrees fabrica suc pancreàtic molt ric en bicarbonat i a un pH de fins a 9. De manera que cada racó del cos s’ajusta al seu pH òptim.

Però quan es parla d’alcalinitzar es fa en referència, sobretot, a la sang. De nou, és estrany pensar que hi hem d’intervenir ja que una de les feines més importants del ronyó és controlar el pH de la sang. Una feina que no fa sol. El pulmó també hi participa molt activament. Els estudiants de biologia han d’estudiar com canvien les quantitats de àcid carbònic, bicarbonat i CO2 a la sang, de manera que el pH no es modifiqui. Entre el ronyó i el pulmó van modificant les quantitats d’uns i altres i el resultat és que el pH es manté a 7.4 amb molta precisió.

El problema pot aparèixer quan algun d’aquests sistemes no va prou de pressa a corregir els canvis en el pH. Aleshores apareixen situacions de “acidosi” o “alcalosi” i les dues son prou dolentes. Si són lleus, el ronyo comença a filtrar bicarbonat per eliminar-lo per orina, o el pulmó comença a ventejar molt per fer fora el CO2, però si la cosa no es controla aviat, pot ser prou greu.

L’important és que qualsevol persona que no tingui una patologia particular, no ha de patir pel pH del seu cos. El cos s’encarrega molt eficientment de controlar-ho. De fet, forçar el pH cap a una situació massa alcalina és prou dolent. El ronyó, que passa molt de les modes, intenta eliminar l’excés de bicarbonat però per fer-ho ha de modificar les concentracions de clor i de sodi. No és que li faci gràcia, però les sals i els ions tenen tendència a moure’s plegats. Si un surt, un altre entra i coses així.

De manera que les dietes alcalines estan condemnades a no fer res, ja que el ronyó compensarà ràpidament tots els intents de canviar el pH, o bé faran mal si aconsegueixen modificar el pH més enllà dels sistemes de control de l’organisme.

El que sí que és interessant són els arguments que fan servir en alguns indrets on defensen les dietes alcalines. Hi ha molta varietat, però alguns semblen sortits d’una classe d’alquímia. De fet, servirien com exercicis per detectar errors de concepte en classe de química. Frases com “alimentos que matan la vida” o que “no es lo mismo la reacción química de un alimento fuera que dentro del organismo”, et deixen descol·locat. Més que res perquè el fet que la química de la vida és la mateixa que la dels elements inorgànics va quedar clar fa alguns segles.

Al rerefons sempre em sembla detectar un puntet d’aquella fascinació medieval per considerar-se pecador i impur. Ara es dissimula amb un toc de xerrameca científica, però la idea és la mateixa. I el cas és que no, el nostre cos, normalment no esta brut, ni ple de toxines, ni acidificat ni res de tot això. Tampoc és exacte dir que les malalties son causades per l’acidificació del cos. Les malalties són situacions molt més variades i complexes que tot això. És cert que si fem un desastre de dieta, vida sedentària, fumem i prenem productes tòxics, tindrem problemes, però això no ho arreglarem amb un batut alcalinitzant.

16 comentaris

  • daniel

    01/03/2016 21:12

    Xavier: No hi té res a veure. La cremor d’estòmac acostuma a ser el dany a les parets de l’esòfag quan el clorhídric de l’estòmac reflueix una mica. L’estòmac està protegit contra l’àcid, però l’esòfag no.

  • Xavier Serra

    01/03/2016 19:48

    M’agradaria saber si l’acidesa (o cremor) d’estomac té a veure amb l’acidosi i si es pot combatre amb dieta alcalina. Vull dir si en aquest cas sí que tindria sentit seguir aquesta dieta. O no té res a veure. Gràcies.

  • Daniel Closa

    01/03/2016 16:35

    De fet la paraula que sovint fan servir és “alcalinitzant” (suposo que per “alcalinitzar”: v. tr. [QU] Fer tornar alcalí.) Tot i que dietes alcalines també es troba.

  • montse

    01/03/2016 13:09

    dietes alcalines

  • Daniel Closa

    27/02/2016 14:32

    Araceli. Una cosa és que un pacient, en aquest cas de psoriasi, millori amb una dieta determinada. Una de diferent és que la causa de la millora sigui per modificar el pH. El pacient pot haver millorat perquè la dieta en qüestió incloïa alguna vitamina o algun element del que anava curt, perquè ha exclòs algun element que li causava la patologia, perquè contenia productes vegetals amb activitat antiinflamatòria, inhibidora de la degranulació, bloquejant de les citocines… Les dietes ben fetes poden resultar extremadament útils en determinats casos (i les mal fetes extremadament dolentes), però el raonament que hi ha rere les dietes alcalinitzants és més que dubtós.

  • ARACELI BURGOS

    27/02/2016 14:02

    Hola,
    Sóc infermera i no sé que tenen de veritat o de fondament científic aquestes diete però si que puc verificar que més d’un pacient amb psoriasis ha millorat tras fer un dies una dieta basificant

  • ARACELI BURGOS

    27/02/2016 13:58

    Hola, Sóc infermera i no sé que hi ha de veritat en aquestes diete però jo he vist canvis expectaculars en pacients amb psoiasis gràcies a una dieta basificant, o sigui que alguna cosa tenen de veritat.

  • Daniel Closa

    26/02/2016 20:12

    David! Home! Me n’alegro molt que t’hagi agradat. Aquesta era la idea :-)

    mascle omega: És un acudit recurrent en el món de la nutrició. Els suplements vitamínics serveixen només per fer un pipí més car perquè està enriquit amb vitamines que enviem vàter avall.

    Bru. Però si és l’aigua que feu servir per bullir els llegums, absorbirà molt poquet bicarbonat i cara a la fisiologia és irrellevant.

    Josep Mª Rovira: Injeccions intravenoses de bicarbonat dissolt en aigua? Quina bestiesa!! I diuen que la ignorància no mata…

  • Josep Ma Rovira

    26/02/2016 18:11

    Jo l’altre dia en un seguidor del Facebook deia e com tractar l’alcalinitat de la sang mitjançant injeccions de bicarbonat de sodi dissolt en aigua… I pensar que ara venc molt bicarbonat de sodi…. espero que no sigui per aquestes coses, jejeje

  • Bru

    26/02/2016 18:02

    Gràcies Daniel, ho deia més aviat pensant en això que has dit de l’equilibri de ph. Si fem servir bicarbonat massa sovint, potser estem posant l’organisme en situació d’stress i ha de treballar més per aconseguir el ph que li faci falta. Resumint, que sense pretendre fer una dieta alcalina l’estariem fent igualment.

  • mascle omega

    26/02/2016 15:07

    Això em recorda tot el que es diu sovint de les vitamines: s’ha de prendre molt de tals o tals aliments perquè contenen molta vitamina A, B, C o de la lletra que sigui. O bé que és bo prendre suplements vitamínics en forma de gragees, polsims, etc. Imagino que en un metabolisme que funciona correctament, una dieta prou abundant i variada hauria de bastar per a mantenir els nivells vitamínics adequats. La resta, en forma de quantitats extra de pastanagues que mengem o els sobrets o pastilles que prenguem serà excretat. Total, una altra manera de fer diners.

  • David Vidal

    26/02/2016 13:59

    Interessant l’article (com no) i de pas es tiren per terra la xerrameca d’alguns que no tenen miraments per tal de fer uns calerons a costa de la gent que no vol raonar per sí mateixa.
    Tal i com et vaig prometre, ja m’he acabat el llibre i m’ha encantat! Sense dir spoilers, puc afirmar que la comparació amb el Michael Crichton no anava mal encaminada. Només he trobat lo que crec que és una errada d’imprenta. Pàgina 128 linia 3: Posa residència i crec que volies dir resistència (per a que ho rectifiquin a la segona edició si és així). Et desitjo moltes ventes i que et tradueixin l’obra a força llengües, la història s’ho mereix. El vaig començar tot pujant al metro sortint de la presentació i ja vaig arribar a casa enganxat com una mala cosa (abans d’anar a dormir ja portava com 1/3 del llibre). Ahir vaig arribar fins a la meitat i avui ja ha caigut l’altre meitat que em quedava.

  • Daniel Closa

    26/02/2016 11:42

    Carquinyol: La clau es recordar que hi ha molt negoci al voltant de les dietes. Per això surt a compte anar inventat-ne de noves cada dos per tres. I precisament amb les noves tecnologies es facilíssim popularitzar qualsevol cosa (real o imaginària)

    Pons: I van…

    Bru: Tinc enes que es posa per escurçar el temps que triguen a coure’s. Això depèn de com sigui l’aigua que es fa servir. En zones amb aigua amb molt calci pot tenir sentit. Però tampoc n’estic del tot segur eh!

  • Bru

    26/02/2016 10:52

    Una mania alimentaria més, que encara en teníem poques, sembla. Relacionat amb això, saps si pot ser dolent aquesta costum de posar bicarbonat per coure llegums? A casa en fem molt sovint i s’em presenta aquesta questió.

  • Pons

    26/02/2016 10:15

    Una altra manera de fer negoci amb la ignorància de la gent…

  • Carquinyol

    26/02/2016 9:11

    No havia sentit a parlar d’aquesta mena de dietes ni dels seus “fonaments”, però vaja, una més d’aquestes coses que apareixen darrerament i que em fa preguntar com es pot arribar a aquestes coses en el moment de la història en que la informació està més accessible a tothom que mai.