Arxiu del dimarts , 1/03/2016

Donanatge

dimarts , 1/03/2016

Primer ho vaig llegir amb una certa incredulitat. A internet hi ha massa notícies falses com per donar per bona la primera informació que t’arriba. Però es veu que era correcte i que va aixecar una cert polseguera a la xarxa. Parlo de l’acte que es va fer la setmana passada organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. La nota de premsa informava que “la regidora del Districte d’Horta-Guinardó, Mercedes Vidal, presidirà el Donanatge que organitza el Consell de les Dones d’Horta-Guinardó a les dones Víctimes de la violència masclista.”

“Donanatge”. Entenc que és una versió femenina de homenatge, simplement l’inicial “home-“ per “dona-“. Com era previsible, de seguida van sortir tota mena de bromes, opinions radicals, retrets i acusacions de masclisme o de integrisme feminista. Tot plegat potser una mica exagerat o visceral, però res de sorprenent. Per cert, donanatge no es un invent nou i ja s’havia intentat en alguna ocasió fa dècades.

El cas és que algun aspecte del llenguatge sempre m’ha interessat. Especialment la manera com les paraules s’originen i evolucionen. Com reflecteixen la societat on es van generar, com s’adapten a nous usos, a noves societats i com es traspassen d’un idioma a altre. Les paraules tenen molts punts en comú amb les espècies vives. Apareixen, evolucionen, s’adapten o s’extingeixen. La similitud té limitacions, és clar, però moltes vegades serveix per mirar-se les coses amb una certa perspectiva.

Una paraula només té sentit en un determinat context. Al segle XII era absurd pretendre fer servir paraules com internet, fax, carburador o testosterona. Altres com salari o pletòric, existien, però tenien un sentit diferent del que tenen ara. La societat és l’ecosistema on han de sobreviure les paraules i, a l’igual que en la selecció natural, a mida que els ecosistemes van modificant-se, les paraules han d’adaptar-se. Hi ha canvis que no els afecten mentre que altres canvis determinen la seva supervivència o extinció.

Molts lingüistes han criticat fer servir donanatge o la moda, tan políticament correcte, de doblar el gènere ja que recorden que el llenguatge reflecteix la societat, de manera que si la societat canvia, el llenguatge s’adapta als canvis, però no al revés! Pretendre canviar la societat modificant a la força el llenguatge és il·lusori ja que les coses no funcionen així.

Des del punt de vista de comparació amb els ecosistemes, el raonament potser no és tan radical. És cert que, en general, són les espècies les que s’han d’anar adaptant als canvis que l’ecosistema experimenti. Ara bé. Una nova espècie pot modificar un ecosistema? Doncs el cas és que en algunes ocasions sí que pot. Les espècies invasores en són un bon exemple. A Austràlia la introducció dels conills va representar un desastre ecològic. El cargol poma està modificant de manera notable els arrossars del delta de l’Ebre. L’arribada del mosquit tigre ha obert la porta a noves epidèmies ja que permet l’arribada de nous virus.

Podem dir que són canvis negatius, però això són punts de vista particulars. Pels conills, arribar a Austràlia va ser una cosa ben positiva. El cas és que algunes vegades si que canvis en una espècie o la introducció d’una de nova pot modificar un ecosistema. La clau és que aquesta espècie tingui algun avantatge sobre les que ja hi eren. Si no, la introducció està condemnada al fracàs.

Lluitar per la igualtat plena entre homes i dones és un esforç en el que tots, i no només les dones, hi hem de posar el coll si el que volem és una societat més justa i lliure. Però ens hem de preguntar, parlar de donanatge enlloc d’homenatge és útil? Fer servir aquesta paraula serveix per posar de manifest alguna cosa que no sabem? No hi ha dubte que és un invent enginyós, però pot ser contraproduent i fins i tot generar rebuig? Idees enginyoses que no han acabat de funcionar n’hi ha a grapats i l’intel·ligent és adonar-se’n. Generarà noves complicacions? Per la mateixa regla de tres si faig una donació hauré de dir que he fet una “homeció”? Hi ha portes que si les obres, les obres per tot. Personalment no em sembla que sigui gaire bona idea i, a més, em sorprèn com s’ignora la opinió dels experts en aquests temes. Tot i que en un temps en que tothom es considera expert en tot, no m’hauria d’estranyar.