Llops i gossos

Del gos (Canis lupus familiaris) diuen que és el millor amic de l’home que destaquen per la seva intel·ligència i fidelitat i que fan camí junt amb els humans des de fa milers i milers d’anys. Hi ha pocs dubtes sobre tot això. En canvi, l’origen del gos és menys clar. Malgrat que sempre diem que deriven de llops que es van anar adaptant a conviure amb els antics humans, la realitat és que no ho tenim gens clar com va anar tot això.

Probablement el principal escull per entendre l’origen dels gos modern és el pensar que van evolucionar a partir dels llops actuals (Canis lupus lupus). Resulta molt més probable que gossos i llops comparteixin un avantpassat comú ja extingit. Fins ara resultava complicat establi amb precisió en quin moment els gossos van començar a conviure amb els humans. Hi havia restes d’animals i humans enterrats al mateix indret en dates molt diferents i no estava clar si aquells animals eren llops o gossos o un entremig. Tampoc era evident si eren companys domesticats, preses capturades o ves a saber què.

El que sí que està clar és que la domesticació del gos va tenir lloc abans de l’agricultura. Això és comprensible ja que uns gossos ben ensinistrats serien un gran recurs per una societat de caçadors recol·lectors. Pels agricultors també tenen utilitat, però ja molt menor. Probablement per això trobem milers d’enterraments de gossos o compartits entre gossos i amos fa entre set mil i quinze mil anys, però a partir d’aleshores, amb les societats establertes com agricultors, el paper dels gossos decau clarament.

La genètica també ens ha permès veure per quin motiu tenim tant embolic a l’hora de trobar el punt de separació entre gossos i llops. Les dues espècies (subespècies) comparteixen més del 99 % de genoma, però sembla que les hibridacions han tingut lloc en els dos sentits, de manera que els llops han rebut gens de gos i a l’inrevés. Sembla que fa uns setze mil anys es van començar a separar el que ara coneixem com llops i gossos. Els llops primitius anteriors ja es van extingir, però entre les branques de gossos, llops, dingos i xacals hi va haver un cert grau d’intercanvi de gens durant prou temps com per tornar bojos als genetistes.

I pels detalls de com va anar la cosa, doncs també tenim grapats d’hipòtesis. Totes fonamentades en algunes dades però cap amb acceptació general. Potser els primitius humans van interessar-se pels llops per comptar amb ells a l’hora de caçar. Potser van ser els primitius llops els que van començar a seguir als humans per alimentar-se de les restes que aquests anaven deixant. Potser els humans capturaven cadells de llops i els mantenien lligats per menjar-se’ls o per rituals d’algun tipus. Potser en diferents indrets del planeta la domesticació va tenir lloc per motius diferents.

Sigui com sigui, al final aquells cànids es van adaptar a nosaltres (i també nosaltres a ells). Els humans vàrem anar triant els més obedient, els més forts, els més resistents, els més pacífics, els més peluts o els més pelats, segons necessitats i gustos. Així van anar sorgint les mil i una races de gossos que ara tenim. Segurament amb el temps acabarem per esbrinar com va anar la domesticació dels gossos, després de tot ell va ser el primer animal que vàrem domesticar. I és molt probable que al mateix temps anem descobrint alguns aspectes dels humans que desconeixíem.

6 comentaris