Arxiu del dijous, 3/03/2016

Universitat i homeopatia

dijous, 3/03/2016

Ahir es va saber que la Universitat de Barcelona retira, cara al proper curs, el màster d’homeopatia que venia oferint. El títol correcte era “Postgrau en Homeopatia per a Farmacèutics / Màster de Medicina Homeopàtica”, però a partir del 2016-2017 ja serà història. A la nota que han publicat expliquen que és degut a que “el Sistema d’Acreditació Mèdica del Ministeri i les Comunitats Autònomes, a través del qual s’autoritzen cursos de formació mèdica contínua, ha retirat l’acreditació dels cursos d’homeopatia”. D’altra banda, a algun diari especificaven que la retirada era per “falta de base científica”. De fet, les dues explicacions no són incompatibles i el que resultava estrany i incòmode era la mateixa existència del curs.

Amb la homeopatia hi ha passions desfermades, però també un negoci suculent al darrera. Sospito que una cosa explica en part l’altra. Científicament la discussió és ben minsa; no hi ha proves que indiquin que funciona més enllà d’induir efecte placebo. Després hi ha les opinions personals, les estratègies de les multinacionals que la comercialitzen, les campanyes per fer creure a la gent que la homeopatia es basa en prendre productes naturals, la necessitat dels farmacèutics de fer quadrar la caixa a final de mes i l’interès d’algun ministeri en medicaments molt més econòmics que els habituals.

En realitat, tot això no és exclusiu de la homeopatia i són factors que apliquen a tots els medicaments. Per això, la discussió principal era en el factor científic. Hi ha dades que demostrin que la homeopatia funciona? Els fonaments teòrics diuen que no. Els arguments defensats pels homeòpates no resisteixen cap anàlisi científica mínimament seriosa. Si una molècula no hi és, no hi és i punt. No és un tema opinable sinó mesurable. Les lleis de similitud o de dinamització que van proposar fa segles sonen molt bé, però no resisteixen el pes de les proves. Eren assenyades al seu moment, però ara entenem molt millor la fisiologia, la química, la biologia, la patologia i fins i tot la física que hi ha al darrera. També hem desenvolupat eines estadístiques per mesurar si un medicament funciona o no. Eines pensades precisament per evitar enganyar-nos conscient o inconscientment. Podem seguir creient religiosament les opinions dels fundadors de la homeopatia, però aleshores hauríem d’ignorar tot el que hem aprés en els darrers cent anys en la resta de ciències. Hauríem de defensar que cal mesurar les coses però que si les mesures no coincideixen amb allò que ens agradaria, el que cal fer és ignorar les mesures. Una actitud molt difícil de justificar en una Universitat.

Podria ser que en un futur es demostrés que sí que funciona. Que acabem descobrint unes lleis de la natura que ara desconeixem i que expliquen la seva utilitat. També podria ser que la manera de mesurar les coses actualment fos incorrecta i amb noves eines ens adonéssim que estàvem equivocats. No és impossible i coses semblants ja han passat altres vegades en diferents camps de la ciència.

És veritat. És possible. I si tot això passés, la Universitat farà molt bé d’oferir aleshores cursos, màsters i graus d’homeopatia. Però ho haurà de fer aleshores i només aleshores. De moment, la seva feina és ensenyar allò que sabem, mostrar els límits del coneixement, instruir en com detectar errors i insistir en que cal aprendre d’aquests errors per poder empènyer aquests límits més enllà. Però cal fer-ho amb rigor. Fer cursos de temàtiques que no han passat el sedàs de les proves experimentals i que no tenen suport teòric és exactament l’oposat a l’esperit de la Universitat. Per ensenyar coses que s’han de creure sense necessitat d’evidències o a base d’ignorar les evidències en contra ja hi ha diferents religions per triar.