Universitat i homeopatia

Ahir es va saber que la Universitat de Barcelona retira, cara al proper curs, el màster d’homeopatia que venia oferint. El títol correcte era “Postgrau en Homeopatia per a Farmacèutics / Màster de Medicina Homeopàtica”, però a partir del 2016-2017 ja serà història. A la nota que han publicat expliquen que és degut a que “el Sistema d’Acreditació Mèdica del Ministeri i les Comunitats Autònomes, a través del qual s’autoritzen cursos de formació mèdica contínua, ha retirat l’acreditació dels cursos d’homeopatia”. D’altra banda, a algun diari especificaven que la retirada era per “falta de base científica”. De fet, les dues explicacions no són incompatibles i el que resultava estrany i incòmode era la mateixa existència del curs.

Amb la homeopatia hi ha passions desfermades, però també un negoci suculent al darrera. Sospito que una cosa explica en part l’altra. Científicament la discussió és ben minsa; no hi ha proves que indiquin que funciona més enllà d’induir efecte placebo. Després hi ha les opinions personals, les estratègies de les multinacionals que la comercialitzen, les campanyes per fer creure a la gent que la homeopatia es basa en prendre productes naturals, la necessitat dels farmacèutics de fer quadrar la caixa a final de mes i l’interès d’algun ministeri en medicaments molt més econòmics que els habituals.

En realitat, tot això no és exclusiu de la homeopatia i són factors que apliquen a tots els medicaments. Per això, la discussió principal era en el factor científic. Hi ha dades que demostrin que la homeopatia funciona? Els fonaments teòrics diuen que no. Els arguments defensats pels homeòpates no resisteixen cap anàlisi científica mínimament seriosa. Si una molècula no hi és, no hi és i punt. No és un tema opinable sinó mesurable. Les lleis de similitud o de dinamització que van proposar fa segles sonen molt bé, però no resisteixen el pes de les proves. Eren assenyades al seu moment, però ara entenem molt millor la fisiologia, la química, la biologia, la patologia i fins i tot la física que hi ha al darrera. També hem desenvolupat eines estadístiques per mesurar si un medicament funciona o no. Eines pensades precisament per evitar enganyar-nos conscient o inconscientment. Podem seguir creient religiosament les opinions dels fundadors de la homeopatia, però aleshores hauríem d’ignorar tot el que hem aprés en els darrers cent anys en la resta de ciències. Hauríem de defensar que cal mesurar les coses però que si les mesures no coincideixen amb allò que ens agradaria, el que cal fer és ignorar les mesures. Una actitud molt difícil de justificar en una Universitat.

Podria ser que en un futur es demostrés que sí que funciona. Que acabem descobrint unes lleis de la natura que ara desconeixem i que expliquen la seva utilitat. També podria ser que la manera de mesurar les coses actualment fos incorrecta i amb noves eines ens adonéssim que estàvem equivocats. No és impossible i coses semblants ja han passat altres vegades en diferents camps de la ciència.

És veritat. És possible. I si tot això passés, la Universitat farà molt bé d’oferir aleshores cursos, màsters i graus d’homeopatia. Però ho haurà de fer aleshores i només aleshores. De moment, la seva feina és ensenyar allò que sabem, mostrar els límits del coneixement, instruir en com detectar errors i insistir en que cal aprendre d’aquests errors per poder empènyer aquests límits més enllà. Però cal fer-ho amb rigor. Fer cursos de temàtiques que no han passat el sedàs de les proves experimentals i que no tenen suport teòric és exactament l’oposat a l’esperit de la Universitat. Per ensenyar coses que s’han de creure sense necessitat d’evidències o a base d’ignorar les evidències en contra ja hi ha diferents religions per triar.

10 comentaris

  • Eva

    07/03/2016 23:40

    La primera bona notícia que llegeixo sobre l’homeopatia!

  • Sinera

    04/03/2016 9:47

    Per què en lloc d’Homeopatia no s’enssenya Astrologia? Aberrant, tot plegat…

  • uale

    03/03/2016 22:25

    Excel·lent article! Clar i contundent. La darrera frase és tan certa com demolidora.

  • Jordi Busqué

    03/03/2016 17:53

    El pitjor de la homeopatia és que fa que gent abandoni tractaments que sí funcionen amb conseqüències que poden ser molt greus. L’analfabetisme científic mata.

  • OLIVA

    03/03/2016 14:04

    QUANT UN,ESTA “TOCAT”,I LA MEDICINA N’ET POT SOLUCIONAR EL PROBLEMA,LA GENT CERCA SOLUCIONS,LES QUE SIAN…I D’AIXO VIUEN UN MUNT DE “LLESTOS”…ES INEVITABLE.DIGUI LO QUE DIGUI L’UNIVERSITAT.

  • Jordi

    03/03/2016 10:04

    Homeòpates agafant-se i re-interpretant el teu quart paràgraf en tres, dos,…

  • Pons

    03/03/2016 9:46

    Universitat i homeopatia quina decepció! Sort que ho han arreglat.

  • Carquinyol

    03/03/2016 9:37

    Jo fa temps vaig llegir això que no sé quin punt de certesa té però que no deixa de ser curiós …

    http://www.bebesymas.com/salud-infantil/homeopatia-para-bebes-el-timo-de-los-medicamentos-homeopaticos-especificos

  • Daniel Closa

    03/03/2016 9:31

    El curiós és que hi ha molta gent que creu que la homeopatia són remeis naturals fets a base de plantes. Quan els expliques en que consisteix realment, notes que no s’ho acaben de creure. Realment, la publicitat per fer creure que homeopatia=natural=bo, ha funcionat i ha calat força

  • Carquinyol

    03/03/2016 9:19

    Jo també ho trobo encertat. A hores d’ara no té cap basse i més que en l’àmbit de la ciència entra a l’àmbit de les creences. En un futur? Ves a saber què passarà en un futur…

    També és cert que socialment hi ha molta gent que hi creu amb el gran argument que “a ells els hi funciona” i econòmicament és un gran negoci, però no per això una cosa ha de ser veritat i molt menys ciència.

    I tot això deixant de banda tots aquests remeis que venen com homeopatia i que en realitat són des de fitoterapia a remeis casolans de tota la vida, això sí, amb noms rimbonbants, etiquetas enormes d’homeopatia… i els seus preus. I a més, com aquests funcionen força sovint, encara alimenten més la fama de les solucions homeòpates.

    Tal com llegia l’altra dia a no sé on, de fet hi ha moltes evidències que pels mals dels infants els petons de les mares van molt millor que la homeopatia…