Arxiu del dilluns, 7/03/2016

Glifosat; hem de patir pel shikimat?

dilluns, 7/03/2016

La fenilalanina és un dels aminoàcids considerats essencials. Això vol dir que no el podem fabricar i que necessitem incloure’l en la dieta. Relacionat amb ell hi ha la tirosina, que no es considera estrictament essencial ja que el nostre cos sí que la pot fabricar, però només a partir de la fenilalanina. Com que les plantes sí que el fabriquen, resulta que necessitem alimentar-nos de plantes o d’animals que han menjat plantes, per incorporar aquest aminoàcid i poder fabricar proteïnes.

El motiu pel que no el podem fabricar és que els animals no disposem d’una ruta metabòlica que sí que tenen les plantes. La coneguda com a via de l’àcid shikímic (o via del shikimat). Aquest nom tan curiós és degut a que un dels productes centrals d’aquesta via, l’àcid shikímic, es va purificar per primera vegada a partir de la flor japonesa shikimi (Illicium anisatum).

Les plantes tenen un metabolisme molt més complex que els animals i disposen de rutes bioquímiques que nosaltres ni somiem. Entre elles, la del shikimat, que els permet fabricar tirosina i fenilalanina, entre un grapat enorme d’altres compostos com tanins, lignans, alcaloides, flavonoides i molts, moltíssims més components.

Quin interès té aquesta via? Doncs molts, però un d’actualitat és que és la diana on actua un conegut herbicida. El glifosat. La moda actual és dir pestes del glifosat i si vols ser políticament correcte has de criticar-lo i substituir-lo per qualsevol altre ja que tothom sap que és molt tòxic i que la OMS l’ha classificat com cancerigen. A més, el fabrica Monsanto, i amb això ja n’hi ha prou per condemnar-lo.

Curiosament, molt poca gent sap que fa exactament el glifosat, quin grau de toxicitat presenta realment, quant de temps es queda al medi ambient i qui el fabrica en realitat. Per descomptat, pocs es prenen la molèstia de buscar informació detallada.

La gràcia del glifosat és que bloqueja un enzim de la via del shikimat. Concretament la 5-enolpiruvilshikimat-3-fosfat sintasa. El raonament és que mata les plantes però, en principi, als animals no ens afecta ja que no tenim la via del shikimat. Només t’has d’amoïnar pel glifosat si tens la 5-enolpiruvilshikimat-3-fosfat sintasa. No estaria malament ja que si fos així et podries fabricar la teva pròpia fenilalanina. La mala notícia és que series un vegetal i això és avorrit. Sempre és millor el sexe que la pol·linització.

Ep! Però he dit que no t’has d’amoïnar en principi. I és que no hi ha res que no sigui tòxic a les dosis adequades. Per tant, cal saber quina quantitat de glifosat és la que ens intoxicaria. Per mesurar-ho es fa servir la dosi letal 50 (DL50) que, simplificant una mica, es la quantitat que mata la meitat dels ratolins als que els hi donem. En el cas del glifosat és de 4 grams per quilo d’animal. Això és molt? Per comparar, la DL50 de la sal és de 3 grams per quilo, i la de la vitamina A és de 2 grams per quilo. Hi ha hagut casos d’intoxicacions fatals per glifosat, però eren casos d’intents de suïcidi que s’havien pres quasi un quart de litre d’herbicida! De manera que, en general es considerava segur pels animals.

Però ara la OMS l’ha situat en la categoria 2A (probable cancerigen) i això ha fet saltar totes les alarmes. Per descomptat s’acostuma a  passar per alt la paraula “probable” i tampoc s’esmenta gaire la quantitat necessària per causar càncer. La llista 2A és interessant perquè té molts productes químics amb noms inquietants, però també coses rutinàries com “treballar en una barberia”, “prendre mate calent”, “la manufactura d’objectes i contenidors de vidre” o les “Jornades laborals que alterin el ritme circadiari”. Coses que si pots les has d’evitar i en tot cas, tenir en les menors quantitats possibles. El glifosat és tan cancerigen com la feina dels barbers? Doncs el que diu la OMS és que els dos probablement ho són.

Finalment, que el fa Montsanto… sí i no. Tenien la patent, però va caducar fa setze anys i ara ja el fabrica tothom qui vol.

Amb tot això vull defensar el glifosat? Doncs tampoc és això, no ens confonguem. Simplement em cansen les proclames enceses, i sovint poc informades, sobre els apocalipsis que estan a punt de caure per fer servir un herbicida que, en realitat, fa més de quaranta anys que s’aplica i que ha donat menys problemes que molts altres. Fer servir herbicides, sempre donarà problemes, però és un mal que hem d’assumir si volem tenir aliment per set mil milions de persones. A més, els herbicides que es posen com a substitut no son millors i si compares les DL50 t’adones que de vegades poden ser pitjors.