L’illa màgica de Tità

Ligeia Mare és el segon llac més gran de Tità, el fascinant satèl·lit de Saturn. No és un llac d’aigua sinó de metà i això permet que es mantingui en estat líquid malgrat els cent vuitanta graus sota zero que hi ha a la superfície. Des de fa uns quants anys tenim la sonda Cassini orbitant saturn, de manera que de tant en tant passa pel costat de Tità i podem fer-hi ullades cada vegada més precises.

Mica a mica hem anat cartografiant aquest extraordinari indret del sistema solar i no para de donar sorpreses. Primer va ser l’absència d’onades a la superfície dels llacs de Tità. Amb això hem pogut calcular la força dels vents que hi ha, tot i que potser a mida que les estacions avancin la cosa vagi canviant. També hem pogut detectar rius que avoquen als mars. I és que Tità te un cicle similar al de l’aigua de la Terra, però amb hidrocarburs com l’età i el metà enlloc d’aigua.

Però no hi ha res com un bon misteri per excitar la curiositat. I un bon misteri és precisament el que tenim a una de les illes que hi ha prop de la costa de Ligeia. Li diuen la “Illa màgica” i és una illa que apareix i desapareix amb el temps. La van detectar en fotos obtingudes per la Cassini el 10 de Juliol del 2013. Era estrany, perquè en fotografies anteriors no hi era. Però el cas és que quan la nau va tornar a passar per allà, el 26 de juliol, havia tornat a desaparèixer. De nou es va detectar l’any 2014, i de nou havia desaparegut el 2015.

L’ideal seria fer el seguiment diari i anar fent fotografies molt més freqüents, però només hi tenim una nau allà i les lleis de la física determinen el que pot i el que no pot fer. L’any 2017 farà la seva última passada per Tità abans d’enllestir definitivament la missió. Hi haurà illa aleshores? Ja ho veurem.

En realitat, els nois de la NASA no creuen que sigui realment una illa. És alguna cosa que apareix a l’extrem d’un entrant de terra i que pot ser moltes altres coses. Alguna cosa semblant a un iceberg, afloraments de gas que provinguin de les profunditats de Ligeria o simplement zones amb més onades que es veuen diferent a les imatges. A mida que Saturn s’acosta a l’estiu, l’activitat del vent i les onades als mars de Tità seran més intensos.

Sigui el que sigui, no hi ha dubte que Tità és un dels indrets més interessants del sistema solar i un dels objectius principals per anar a explorar. Per això un dels programes que te la NASA en preparació és el de la “Exploració dels Mons Oceànics”. Un projecte per buscar vida en els oceans de, com a mínim Europa, Encèlad i Tità. Al 2019 veurem si finalment el programa tira endavant. Jo ja creuo els dits.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    08/03/2016 16:27

    Carquinyol. Jo no entenc que no flipin amb tot això, però contra gustos…

    Pons: Com la costa Brava res. però passejar per la vora dels mars de Tità seria un puntasso!

    Vicent: Home! Doncs sí. Qualsevol esforç augmenta el ritme cardíac. I moure’s contra la gravetat requereix més esforç que fer-ho a favor.

  • Vicent Bosch i Paús

    08/03/2016 15:52

    No té res a veure amb el tema d’avui. Sé el motiu pel qual pujar una costera a peu, el cor, té més pulsacions que al baixar-la.
    Científicament està investigat?

  • Pons

    08/03/2016 14:02

    Ha ser una mica llefiscós un mar d’hidrocarburs, jo prefereixo la costa brava…

  • Carquinyol

    08/03/2016 9:13

    Mars i rius d’hidrocarburs ! I que hi hagi gent que no trobi interessant investigar aquestes coses…