Arxiu del dijous, 10/03/2016

La predicció de Darwin

dijous, 10/03/2016

Una de les principals virtuts de les teories científiques és que permeten fer prediccions de com han de ser les coses. Probablement no disposem de totes les dades, però la teoria és un marc general que ens permet intuir les que falten i pressuposar com han de ser. Hi havia teories que preveien que havia d’existir el bosó de Higgs o les ones gravitatòries. Trobar coses previstes en una teoria és una de les millors confirmacions que pot rebre.

Precisament un dels retrets que es fa ocasionalment a la teoria de l’evolució és que no permet predir com aniran les coses. Que simplement és una descripció del que se suposa que ha passat i prou. Aquesta és una opinió molt esbiaixada, però a més es completament errònia en un sentit. La teoria de l’evolució sí que va permetre predir la existència d’organismes abans que es descobrissin.

Això ja ho va fer el mateix Charles Darwin a partir d’un exemplar d’orquídia que li van enviar l’any 1862. Darwin era entès en orquídies i un dels seus llibres es titulava precisament “La fecundació de les orquídies” (De vegades sembla que Darwin només hagués escrit l’Origen de les espècies!). La gràcia de les orquídies és la forma que adopta la flor per atreure als insectes que l’han de pol·linitzar. I a l’inrevés, la manera com els insectes en qüestió s’adapten a les característiques de la orquídia preferida.

Però la que va rebre aquell dia en Darwin era una flor sorprenent. Era una Angraecum sesquipedalia que presentava un nectari (la zona de la flor on hi ha el nèctar) extraordinàriament llarg. Era tan prim i llarg que cap insecte conegut podia arribar fins al nèctar d’aquella flor. En una carta va escriure “Acabo de rebre una caixa de part del senyor Bateman plena de la sorprenent Angraecum sesquipedalia amb un nectari d’un peu de llarg. Déu sabrà quin insecte el pot xuclar”.

Passada la sorpresa inicial va aplicar la seva teoria i la seva conclusió la va plasmar al llibre de la fecundació de les orquídies on va deixar escrit que “…a Madagascar hi ha d’haver arnes amb probòscides capaços d’estendre’s una llargada d’entre 10 i 11 polzades…”. D’acord amb la seva teoria, els insectes i les orquídies anaven evolucionant en paral·lel i s’anaven adaptant l’un a l’altre. Si no anava errat, havia d’existir l’insecte que tingués la capacitat d’arribar fins aquell nèctar.

Arnes amb probòscides prou llargues es coneixien a l’Àfrica, però aquella orquídia estava a Madagascar, de manera que havia de ser un insecte de la illa. Finalment, l’any 1903 hi van descobrir una població de l’arna Xanthopan morganii que tenia una probòscide de trenta centímetres (les 10 polzades que deia en Darwin). Com que era una subespècie endèmica de la illa i Darwin havia predit la seva existència la van batejar amb el nom de Xanthopan morganii praedicta. Havien passat quaranta anys des que Darwin va deduir que havia d’existir un insecte amb aquelles característiques.

Quaranta anys semblen molt, però això depèn de les teories. Per les ones gravitacionals d’Einstein van caldre cent anys. Ja es diu que la paciència és la mare de la ciència.