La predicció de Darwin

Una de les principals virtuts de les teories científiques és que permeten fer prediccions de com han de ser les coses. Probablement no disposem de totes les dades, però la teoria és un marc general que ens permet intuir les que falten i pressuposar com han de ser. Hi havia teories que preveien que havia d’existir el bosó de Higgs o les ones gravitatòries. Trobar coses previstes en una teoria és una de les millors confirmacions que pot rebre.

Precisament un dels retrets que es fa ocasionalment a la teoria de l’evolució és que no permet predir com aniran les coses. Que simplement és una descripció del que se suposa que ha passat i prou. Aquesta és una opinió molt esbiaixada, però a més es completament errònia en un sentit. La teoria de l’evolució sí que va permetre predir la existència d’organismes abans que es descobrissin.

Això ja ho va fer el mateix Charles Darwin a partir d’un exemplar d’orquídia que li van enviar l’any 1862. Darwin era entès en orquídies i un dels seus llibres es titulava precisament “La fecundació de les orquídies” (De vegades sembla que Darwin només hagués escrit l’Origen de les espècies!). La gràcia de les orquídies és la forma que adopta la flor per atreure als insectes que l’han de pol·linitzar. I a l’inrevés, la manera com els insectes en qüestió s’adapten a les característiques de la orquídia preferida.

Però la que va rebre aquell dia en Darwin era una flor sorprenent. Era una Angraecum sesquipedalia que presentava un nectari (la zona de la flor on hi ha el nèctar) extraordinàriament llarg. Era tan prim i llarg que cap insecte conegut podia arribar fins al nèctar d’aquella flor. En una carta va escriure “Acabo de rebre una caixa de part del senyor Bateman plena de la sorprenent Angraecum sesquipedalia amb un nectari d’un peu de llarg. Déu sabrà quin insecte el pot xuclar”.

Passada la sorpresa inicial va aplicar la seva teoria i la seva conclusió la va plasmar al llibre de la fecundació de les orquídies on va deixar escrit que “…a Madagascar hi ha d’haver arnes amb probòscides capaços d’estendre’s una llargada d’entre 10 i 11 polzades…”. D’acord amb la seva teoria, els insectes i les orquídies anaven evolucionant en paral·lel i s’anaven adaptant l’un a l’altre. Si no anava errat, havia d’existir l’insecte que tingués la capacitat d’arribar fins aquell nèctar.

Arnes amb probòscides prou llargues es coneixien a l’Àfrica, però aquella orquídia estava a Madagascar, de manera que havia de ser un insecte de la illa. Finalment, l’any 1903 hi van descobrir una població de l’arna Xanthopan morganii que tenia una probòscide de trenta centímetres (les 10 polzades que deia en Darwin). Com que era una subespècie endèmica de la illa i Darwin havia predit la seva existència la van batejar amb el nom de Xanthopan morganii praedicta. Havien passat quaranta anys des que Darwin va deduir que havia d’existir un insecte amb aquelles característiques.

Quaranta anys semblen molt, però això depèn de les teories. Per les ones gravitacionals d’Einstein van caldre cent anys. Ja es diu que la paciència és la mare de la ciència.

7 comentaris

  • Josep M. Llort

    10/03/2016 23:03

    La teoria evolutiva fa prediccions contínuament, i contínuament l’encerta.
    A més del cas que comentes, hi ha la predicció de les formes de transició en el registre fòssil (el Tiktaalik és una de les més recents) o la de les similituds en les seqüències gèniques que, gen rere gen, espècie rere espècie, en confirmen el fonament i en refinen els detalls.
    O sigui que, com molt bé dius, el resultat del partit entre ciència i creacionisme és una golejada d’escàndol.

  • Sinera

    10/03/2016 19:24

    Oi tant, Dani, que m’ha agradat el llibre! Deu ser degut a una certa danidependència el fet que et fas mentalment omnipresent durant tota la seva lectura.

    I sí. D’aquí a la gran pantalla! Per què no? Té tots els elements per ser un èxit. El problema és que algú s’hi fixi…

  • Jordi Garcia

    10/03/2016 12:51

    Una vinyeta que vaig trobar un dia, sobre les les orquídies i els insectes que les pol·linitzen…
    https://plus.google.com/photos/109118000032906179096/album/6260372633915476929/6260372643910313762?authkey=CKrToJCq04LeFg

  • Daniel Closa

    10/03/2016 10:01

    Sinera: Aquesta és la marca de la ciència. La capacitat de predir el que ha de passar. No és un mètode perfecte, però és el que ha donat millors resultats.
    Pel·lícula del llibre? I tant! (Entenc que t’ha agradat!) :-)

    Carquinyol. Sí. De mètodes per predir coses n’hem inventat molts els humans. El mètode científic té la gràcia que, a sobre, funciona!

    Pons. De fet, ara ja anem guanyant per golejada. Tot i que ells tenen molta moral (o molta fe..)

  • Pons

    10/03/2016 9:27

    Darwin 1 – antievolucionistes 0

  • Carquinyol

    10/03/2016 9:10

    La gràcia de la ciència és justament aquesta: fer prediccions i que aquestes és puguin comprovar, no és només explicar el perquè passen les coses.

    Perquè per explicar les coses tenim innombrables formes de fer-ho, des de Déus a màgia, però poder predir el que passarà i poder-ho mesurar, quantificar i justificar això ja és ben diferent.

  • Sinera

    10/03/2016 8:53

    És increïble com en ciència van lligant les coses. Predir l’existència d’una arna capaç d’arribar al nèctar de la flor… i anys després trobar-la! Predir el Bosó de Higgs i trobar-lo tants anys després; les ondes gravitacionals… Gràcies a vosaltres, els científics, arribarem a vells amb uns bons coneixements del món que ens envolta.

    Has pensat en que del teu llibre s’en podria fer una molt bona pel·lícula? Seria de les que impacten a molta gent… Et felicito Dani!