Cinc anys de Fukushima; trenta de Txernòbil

Han passat cinc anys des de l’accident de la planta nuclear de Fukushima i la situació sobre el terreny segueix sent molt complicada. Les més de cent mil persones evacuades, encara no poden ni somiar en tornar a casa seva. En alguns indrets probablement passarà un parell de generacions abans no puguin tornar. I pel que fa a la pròpia central, cinc anys després encara no es pot entrar a l’interior i segueixen abocant aigua per mantenir el nucli de la centrar fred. El motiu és que el combustible nuclear que hi havia ha generat tants productes emissors de radiacions, que escalfen de manera tremenda la zona.

Com que ningú pot entrar dins per causa de l’altíssima radicació, han intentat fer-ho amb robots. Sense èxit. La radiació també fregeix els circuits dels aparells electrònics i tots els robots que han entrat s’han quedat a dins, inutilitzats. Ara com ara, l’únic que poden fer és seguir refredant a base d’avocar-hi aigua. Però això genera un altre problema. L’aigua no desapareix, torna a sortir i ,en fer-ho, arrossega en suspensió part del material radioactiu de l’interior. Aquesta aigua contaminada cal tractar-la i emmagatzemar-la per evitar que arribi al mar i afegeixi més contaminació radioactiva al medi ambient.

Inevitablement hi ha hagut fugues d’aquesta aigua contaminada amb Cesi134, Cesi137 i Estronci90. Aquests elements es poden trobar a l’aigua del mar a uns pocs quilòmetres de la central. Depenent de la distància, la concentració és més o menys alta, però el problema serà si comença a acumular-se al fitoplàncton. D’aquí anirà als peixos i tot seguit entrarà en la xarxa tròfica que acaba al plat dels consumidors. Mal rotllo!

El problema de la central de Fukushima es el característic de l’energia nuclear. Quan tot va bé és una font d’energia extraordinària. Però si hi ha un accident, els problemes agafen magnituds estratosfèriques. No tinc massa clar que incloguin aquests costos quan es presenta l’energia nuclear com més barata que les altres. Accidents sempre en poden haver. De fet, pensar que al món real no hi haurà accidents és una actitud absolutament infantil. Això no és exclusiu de l’energia nuclear. Hi ha hagut casos de trencament de preses de centrals hidroelèctriques que han causat milers de morts. Però en cap cas hi estan treballant per reparar el desastre quan ja han passat cinc, deu o trenta anys.

Fa més de trenta anys de l’accident de Txernòbil. Ja gairebé queda en l’oblit, però encara cal treballar per contenir la radiació de l’interior de la central. Poc després de l’accident es va construir un “sarcòfag” per mantenir aïllat i contingut a l’interior el material radioactiu que hi havia. Es va fabricar amb una durada prevista de vint-i-cinc anys. Uns anys que ja han passat i ara, com era d’esperar ja mostra senyals de deteriorament, de manera que cal fer-ne un altre que el substitueixi. Amb ajuda internacional es va obtenir el finançament per començar els treballs durant la dècada passada i s’espera que el nou sarcòfag estigui completat l’any que ve.

Un accident l’any 1986 a Txernòbil i encara tenim mal de caps per contenir els seus efectes. Aquells que, mentre la fabricaven, asseguraven que era segura i que no calia patir deuen ser morts fa temps, però les següents generacions continuen amb el problema. Fa cinc anys del tsunami de Fukushima i encara hi ha problemes simplement per gestionar l’aigua contaminada emprada per refredar la central. Tot plegat deixa bastant clar que tenim un problema amb l’energia nuclear. Sabem generar-la, però encara no disposem de la capacitat tecnològica per fer front als residus ni als accidents. Apostar per ella no sembla una estratègia assenyada.

6 comentaris

  • Josep M. Llort

    15/03/2016 10:00

    L’atzar té dues cares. Els qui es queixen que es jutgi l’energia nuclear per casos de “mala sort”, com Fukushima o Txernobil, que tinguin en compte el que va passar a Vandellòs I el 1989. Aquell dia vam tenir molta sort. Si les coses haguessin anat lleugerament pitjor, haguéssim tingut un altre Fukushima al notres país.
    Tot plegat no surt a compte. Cal fomentar d’una vegada les energies renovables.

  • Daniel Closa

    14/03/2016 12:38

    Carquinyol: A més, és una herència que durarà un grapat d’anys o segles. No crec que tinguin gaire bona imatge de nosaltres els nostres descendents. Som les generacions que els vam emmerdar la planeta per poder gaudir d’una bona vida sense pensar en els altres.

    Pons. Mica a mica. Però al final, el que compta son els interessos econòmics a curt termini.

    Josep Mª: El problema és que la corrupció, la incompetència, els sabotatges, els atemptats i la simple mala sort formen part de la vida i cal tenir-ho en compte. Txernòbil va passar per una barreja d’incompetència, mala sort i mal disseny.

    mascle omega. Enviar-los a l’espai sortiria extraordinàriament car. I un accident en un llançament seria molt pitjor. Potser enviar-los al fons d’una fosa oceànica de subducció valdria més la pena, però tot i així…

  • mascle omega

    14/03/2016 12:03

    Quant als accidents, tal com estem veient darrerament de fins on poden arribar determinades ideologies o religions, no són descartables atemptats terroristes en centrals nuclears.
    Pel que fa als residus: no hi hauria possibilitat d’enviar-los a l’espai exterior?

  • Josep Ma Rovira

    14/03/2016 11:20

    Bon article, Daniel.

    Tinc entès que a Txernòbil fou una ordre donada que obligà als operaris a realitzar una sèrie de proves sense tindre tota la seguretat requerida. I va petar, per manipulacions de l’home.
    A Fukushima els 4 reactors aguantaren molt bé el terratrèmol i el posterior tsunami, però no que els directius de TEPCO endarrerissin varis dies la injecció d’aigua salada per refrigerar-los, també seria una errada humana.
    No crec que l’energia nuclear sigui insegura (no peten sols els reactors), i mal dissenyada…bé, sempre tot és millorable.
    Ara bé, potser caldria pensar en la mala manipulació dels homes (o més aviat directius).
    No crec que sigui perillosa la generació d’electricitat mitjançant energia nuclear, però si que quan hi ha un problema fort, encara no se sap gestionar, caldria tindre-ho present en el pressupost o tindre una assegurança.

  • Pons

    14/03/2016 9:55

    A veure si les renovables van millorant-se i sobretot implantant-se cada vegada més i podem anar substituint.

  • Carquinyol

    14/03/2016 8:48

    I a tot això que comentes cal afegir que fins i tot quan funciona bé genera tota una sèrie de residus que l’únic que sabem fer amb ells és aïllar-los i enterrar-los, ja que estaran per molt temps actius.

    Realment no sembla que sigui una herència gaire bona a deixar als nostres descendents, sobretot quan a hores d’ara tenim ja prou coneixements per utilitzar altres fons d’energia menys contaminats, però clar…