Super-Saturn!

De Saturn no cal dir gran cosa perquè és, potser, el planeta més conegut. Els seus anells el fan inconfusible i ha esdevingut una mena de joia de la corona del sistema solar. Quan Galileu va enfocar el seu primitiu telescopi cap a Saturn i va veure els anells no va saber interpretar el que estava observant. Primer va pensar que eren dues llunes simètriques a banda i banda del planeta i no va ser fins anys després que van entendre que es tractava d’un sistema d’anells.

Durant un temps es va pensar que Saturn era una anomalia ja que era l’únic planeta conegut amb anells al seu voltant. Però amb el temps vam veure que Urà també tenia anells. Molt més petits i difícils de veure que els de Saturn, però hi eren. Després va ser Júpiter el que va mostrar els seus anells, encara més febles. I finalment Neptú va resultar que també tenia un anell incomplert. De fet, fins i tot un gran asteroide (Chariklo) disposa d’un sistema d’anells, de manera que no es tracta d’un fenomen tan excepcional.

Quan va quedar clar que la presència d’anells és més habitual del que pensàvem, només era qüestió de temps trobar exoplanetes que també tinguessin anells al seu voltant. Encara no els podem veure directament, però amb una mica de sort podem mesurar l’efecte dels anells ocultant la llum de la estrella. I això és el que va passar amb l’exoplaneta J1407b. Un planeta gegant, de fet quasi és una nana marró, que orbita J1407, una estrella similar al Sol a la constel·lació del Centaure.

El que no s’esperaven els astrònoms era les dimensions del sistema d’anells de J1407b. Al seu costat, l’esplendor de Saturn queda en un no-res ja que els anells de J1407b són dues centes vegades més grans. Son tan immensos que si Saturn tingués uns anells similars, els podríem veure a ull nu des de la Terra.

Per fer-nos una idea, quan els van detectar va ser per les pujades i baixades en la llum de l’estrella a mida que el planeta i els seus anells passaven per davant. Aquests fenòmens d’ocultació duren unes quantes hores, o potser dies. En el cas de J1407b va durar gairebé dos mesos!

En realitat el sistema J1407 és força jove, de manera que no sembla que es tracti d’un planeta amb el sistema d’anells ben establert, com Saturn. És més probable que el que hem detectat sigui un dels estadis en els que s’estan formant les llunes del planeta. Amb el pas del temps les partícules de molts dels anells s’aniran agrupant i com més grans es facin, més atracció exerciran sobre altres partícules fins que es formin els satèl·lits i quedin les restes dels anells.

Sigui com sigui, si un dia fabriquen un telescopi prou potent com per obtenir imatges d’exoplanetes, ja se cap a on el dirigiria d’entrada. Hi ha espectacles que mereixen ser admirats tan aviat com sigui possible.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    15/03/2016 10:16

    Carquinyol. Sauron… Saturn… Sautorn… Els planetes amb anells haurioen de tenir noms basats en el senyor dels anells. Ho proposarem a la UAI.

    Pons. No exactament. Saturn és més vell i ha tingut temps de completar la formació de les llunes (en té més de seixanta!). J1407b es jovenet i encara està al principi de la feina.

  • Pons

    15/03/2016 10:14

    O sigui que en el fons Saturn va ser massa mandrós per transformar els seus anells en més satèl·lits

  • Carquinyol

    15/03/2016 9:24

    Aquest sí que és ara mateix el Senyor dels Anells !!!

    Clar que el nom de Sauron fa més por que J1407b…