Arxiu del dimecres, 16/03/2016

Un brindis per la testosterona

dimecres, 16/03/2016

Si es parla d’hormones, normalment es pensa en les dones, o les femelles en general. El motiu és que els canvis hormonals són molt més freqüents i acusats que en els mascles. En canvi en els mascles, la producció hormonal és més o menys constant, amb un canvi notable a l’adolescència i una baixada lenta a mida que envelleixen. Per tant hi ha moltes més curiositats, canvis, efectes i molèsties per culpa de les hormones en les femelles que en els mascles.

Però els mascles també tenen hormones! I últimament semblen sotmeses a una campanya de desprestigi. Especialment la testosterona, que s’associa a comportaments violents, irracionals i antisocials. Són freqüents les expressions del tipus “cal baixar els nivells de testosterona en política”, gairebé suggerint que els problemes de la societat estan causats per una pobra hormona esteroide derivada del colesterol.

Doncs avui trencaré una llança en defensa de la pobre i maltractada testosterona. Ja n’hi ha prou de ficar-se amb ella! És veritat que s’ha associat la seva presència amb comportaments més competitius… però ben mirat, quin és el problema? Que potser és dolent ser competitiu? Com en tot, el dolent és l’excés de competitivitat, però un cert nivell d’ànsia de superació i de ganes de fer millor les coses que els altres no és una mala cosa. La testosterona és la gasolina que empeny als mascles en aquesta direcció i en determinades ocasions va força bé.

Agressivitat. La testosterona també s’associa a una major agressivitat. Bé, certament això és més difícil de defensar. Hi ha qui diu que quan t’estan atracant o agredint, resulta confortable tenir al teu costat algú amb força testosterona, però, com deia en Salvor Hardin, la violència és l’últim recurs dels incompetents. S’ha de mirar de resoldre les coses d’altre manera. De totes maneres l’agressivitat no és només la resposta violenta. També és la resposta de no deixar-se trepitjar, de defensar-te quan toca o de defensar els teus drets. I en la mida justa això tampoc és una mala cosa.

La testosterona també participa en altres comportaments, per exemple, la col·laboració. S’ha associat nivells elevats de testosterona amb més tendència a col·laborar i a ser generós per resoldre problemes. Hi ha qui ho relaciona amb la tendència dels nens a participar en esports d’equip o activitats en grup. Activitats en grup que requereixin col·laboració. Aquesta deu ser una de les grans aportacions de la testosterona a les societats. Amb col·laboració es poden aconseguir moltes més coses que actuant de manera individual.

En totes aquestes coses cal vigilar abans d’afirmar res de manera contundent ja que és molt difícil destriar entre els efectes hormonals i els generats per l’ambient. Normalment es tracta de barreges entre una predisposició causada per les hormones (per la biologia en general) i una empenta donada per l’ambient social en que ens movem i l’educació que rebem.

Pel que fa als efectes físics, la testosterona modula els caràcters sexuals secundaris associats a la masculinitat. Més massa muscular, un esquelet més gran, menys greix corporal, de manera que el cos adquireix formes més anguloses que en les dones, veu més greu, barba i pèl al pit, de vegades calvície… La majoria d’aquestes característiques acostumen a ser considerades atractives per les dones. De fet, les femelles de totes les espècies se senten atretes pels efectes físics que indueix la testosterona o la hormona equivalent en els mascles de la seva espècie. Amb menys testosterona, el planeta seria un indret més avorrit.

A més la testosterona indueix l’interès per l’activitat sexual. Com en tots els efectes de la testosterona, el problema és l’excés ja que, fins que no es digui el contrari, el sexe és (ha de ser) una activitat divertida i plaent que hem d’agrair a la evolució.

Amb la testosterona passa el mateix que amb gairebé tot. En la justa mesura no hi ha motiu per trobar-hi problemes. Només quan n’hi ha en excés cal vigilar. Evidentment no has de deixar que la testosterona, ni cap altra hormona dirigeixi la teva vida, però demonitzar la testosterona sense més tampoc és assenyat.

Quan hi penses una mica, de seguida arribes a la conclusió que el millor que li pot passar a qualsevol societat és trobar una combinació correcta entre els efectes dels andrògens masculins i els estrògens i progestàgens femenins. Totes aquestes hormones tenen avantatges i inconvenients. L’assenyat és gaudir de les diferències i treure el millor partit a totes les combinacions d’aquests curiosos sistemes de control de la fisiologia.