El real camí de la pesta

Amb la sortida de “El camí de la pesta” no resultarà sorprenent que els últims mesos hagi estat pendent dels casos de pesta arreu del món. Ja se sap que quan et poses a escriure una novel·la tot sembla que hi estigui relacionat. Aquesta vegada anava visitant la pàgina de la OMS dedicada als brots epidèmics de pesta i no deixa de ser un motiu per reflexionar sobre les amenaces que ens guarda el món microbià.

Hi ha qui pensa que la pesta és una malaltia medieval gairebé oblidada, però de brots esporàdics n’hi ha arreu del món amb una certa freqüència. L’última va tenir lloc a Madagascar entre el novembre del 2014 i el febrer del 2015. Va passar força desapercebut potser perquè totes les mirades estaven posades en el brot d’ebola que hi havia a Guinea. Però la pesta no va ser poca cosa. Va afectar 263 persones de les que van morir 71.

Igual que passa amb altres microorganismes, brots de pesta n’hi haurà mentre quedin animals on el bacteri que la causa pugui viure. Però en el cas de Yersinia pestis, el bacteri que causa la pesta, resulta que viu molt bé al cos de les rates i sembla poc probable que les rates desapareguin, de manera que la pesta ens seguirà acompanyant força temps. A sobre, les rates no són l’únic animal que la transmet. L’any 2009 va haver-hi un altre brot, en aquest cas a la Xina que va afectar dotze persones de les que tres van morir. En aquest cas es va poder seguir la cadena de contagis i van descobrir que el contagi inicial va ser per una marmota salvatge infectada que va estar en contacte amb el gos del primer cas.

Entre aquests dos brots n’hi va haver un altre, al Perú, l’any 2010. Disset cassos, però no es va notificar cap mort. L’interessant és que les analítiques van donar resultats positius per als disset humans, però també per rates i gats.

N’hi ha hagut molts més de brots. L’any 2006 es van donar sis-cent vint-i-sis casos de pesta al Congo. En aquella ocasió van morir quaranta dues persones. Aquest no és sorprenent ja que al Congo hi ha regions amb molta incidència de pesta i es calcula que s’infecten unes mil persones anualment. Poca broma amb la pesta!

Per sort, el tractament amb tetraciclina o estreptomicina funcionen força be (de moment) i quan s’administren a temps la mortalitat passa de més del seixanta per cent a menys del quinze. La clau és iniciar el tractament aviat. Una cosa relativament senzilla al primer món, però força més complicada al tercer món.

Les estadístiques per la pesta resulten una mica inquietants. Semblaria que en els últims anys està augmentant, però probablement sigui només un efecte aparent causat per la major eficàcia en els diagnòstics i en les notificacions. També resulta curiós que es trobi arreu del món, però les tres grans pandèmies històriques (la pesta de Justinià del segle VI, la pesta negra Medieval del segle XIV i la pesta moderna, que va començar a Xina al segle XIX) la van escampar per tot arreu. Això i el fet que les rates i altres animals la portin amb ella fa que sigui una malaltia ben escampada i de mal eradicar.

Confiem en que els antibiòtics no perdin las seva eficàcia i que les fantasies d’algunes novel·les es quedin en això…

1 comentari

  • Pons

    18/03/2016 10:40

    Hola, jo mateix era d’aquests que pensava que la pesta era una malaltia medieval gairebé oblidada, gràcies per deixar-me una mica més preocupat…