Enganyós atzar

Aquests dies he seguit un fil de twitter força interessant entre en Josep Mª Mainat i en Xavier Sala-i-Martin. El tema de base era la borsa i la manera de fer-ho per invertir-hi de la millor manera possible. Llibres interessants per llegir o “traders” (com es tradueix això?) als qui fer confiança. El que m’ha fet gràcia és la discussió sobre si aquests ho fan o no millor que l’atzar. Es deia que “hi ha traders que s’hi guanyen la vida consistentement”, però també s’ha fet notar que “La distribució probabilística de successos aleatoris SEMPRE donarà gent que hi guanya… però no deixen de ser aleatoris”.

Més enllà del tema econòmic, del que no hi entenc ni un borrall, els arguments m’han semblat similars a molts altres, en temes diferents, però amb un mateix rerefons; la dificultat per entendre i assimilar com funciona l’atzar i els fenòmens aleatoris. Això no és perquè tots plegats siguem especialment ignorants en aquests temes, sinó perquè l’atzar és insidiosament enganyós i sempre se les empesca per fer-nos caure en paranys.

Per començar, és del tot cert que si agafem prou traders actuant a l’atzar, la majoria guanyaran algunes vegades i perdran altres, n’hi haurà uns pocs que perdran sempre i també uns altres pocs que guanyaran sempre. Però en realitat, la paraula “sempre” no és exacta. Si seguim insistint prou temps, acabaran guanyant alguna vegada els de la mala sort i perdent els de la bona sort. El missatge és que l’atzar no vol dir que la bona o mala sort es reparteixi per igual. El repartiment de la sort segueix regles precises, però poc evidents.

També són subtils ja que normalment pensem en distribucions “normals” de les coses. Les distribucions anomenades “normals” són les que es reparteixen seguint la típica corba de la campana de Gauss. L’altura de la població segueix una distribució d’aquestes. Molts pocs són especialment baixets, molts tenen mides al voltant de la mitjana i molt pocs són extremadament alts. És una idea molt útil i que va bé tenir present quan es parla d’atzar, però hi ha el risc de sobrevalorar-ho ja que no tot segueix distribucions normals. L’atzar es pot presentar de moltes maneres i per això hi ha molts tipus de distribucions. Si mirem el nombre de fills per parella, veurem que no es reparteix de manera “normal”. Ignoro si a la borsa hi ha la mateixa possibilitat de guanyar que de perdre però les probabilitats no es repartiran de la mateixa manera en un cas que en l’altre.

L’atzar es pot repartir de moltes maneres diferents i un dels problemes interessants és esbrinar quina mena de distribució segueix en cada cas. Sobre el paper hi ha maneres de calcular-ho amb precisió, però a la vida real, normalment amb dades insuficients, resulta més complicat.

Sempre que ens posen estadístiques al davant, cal posar-se en alerta. Si és tracta de publicitat (o de pseudociències), l’alerta ha d’entrar gairebé en mode “paranoia” i buscar les trampes que pràcticament sempre hi ha. Però fins i tot quan pensem que ho tenim ben entès, no hem d’abaixar la guàrdia. Sobretot perquè també passa sovint que estem enfront de fenòmens causats per l’atzar i no els identifiquem com a tals. L’atzar és un dels fenòmens més interessants que hi ha i dels que més costa treure’n l’entrellat. Per això és tan endimoniadament difícil saber del cert si un trader és un geni… o simplement el paio amb sort que estadísticament ha d’existir.

4 comentaris

  • Manel Ros

    30/03/2016 22:37

    Potser un mico pot arribar a obtenir els mateixos resultats que la mitjana dels inversors però el Paramés supera, de forma sostinguda, la mitjana dels inversors i, evidentment, també superaria al mico perquè ell és un mico… intel·ligent!

  • Daniel Closa

    30/03/2016 9:44

    Pons. Si. També s’ha fet amb un mico. En general, a curt termini, micos gats, experts i atzar surten igual de beneficiats. A la llarga potser (potser!) els entesos hi entenguin més. Cal veure si el que els has de pagar compensa la millora de guanys en comparació amb l’atzar…

    Joan Codina: La qüestió és si és aleatòria o només ho sembla. O al revés, si els aparents patrons són reals o només ho semblen. A més, la borsa és una activitat humana. En qualsevol fet que intervinguin els humans cal introduir variables com les modes, els enganys, les ximpleries, la por, les paranoies i les actuacions estúpides. Suposo que tot això deu ser el que aproxima molt el resultat final al pur atzar.

  • Joan Codina

    30/03/2016 9:19

    La distribució imagino que dependrà de la dinàmica “aleatòria” (però no sense memòria ni interaccions!!) dels diferents valors i les probabilitats amb que es fan les diferents jugades al’atzar.

    Amb això físics i matemàtics podríem arreglar-nos la vida però preferim tenir salaris baixets i veure com la gent, esperançada, juga amb els misteris de la sort.

    PS. Ha de ser un bon marron guanyar-hi diners matemàticament.

  • Pons

    30/03/2016 8:49

    Això m’ha recordat que fa un temps vaig llegir que un gat jugava a la borsa