Algú ho havia de dir!

Fa un parell de dies, en un dels bons blogs de divulgació científica que hi ha, en Guillermo Peris es preguntava a qui anava dirigida tot aquella informació. En som uns quants els que li hem trobat el gustet a això de parlar de ciència, de comentar descobriments, compartir la sensació de fascinació que experimentem amb ella i, massa sovint, alçar el dit per desmuntar creences pseudocientífiques i contrarestar la veu de gurus, il·luminats i estafadors. Si ho fas és perquè t’agrada, i prou. El simple fet d’escriure entrades, de pensar temes i d’endreçar-los a la teva ment per construir un petit relat entenedor et fa aprendre moltíssim. I ja se sap que les coses que t’agraden les vols compartir. Un blog és un medi excel·lent per fer-ho.

El dubte és si el missatge arriba a qui ha d’arribar o només ens llegeix qui ja hi estava interessat. Un dubte que sospito que tots els que fem aquestes coses ens hem plantejat més d’una i dues vegades. Com és natural, a les pàgines de ciència hi van aquells que hi estan interessats de bon començament. És en aquest segment de lectors on podem compartir amb més facilitat l’interès per la ciència i amb qui es tenen les discussions més específiques sobre el tema. El risc, però, és que ens acabem llegint els uns als altres i esdevenim un grup tancat. No passa res, però la idea és anar més enllà.

Després hi ha els lectors que, normalment amb l’ajut d’un títol cridaner o enginyós, han arribat al teu text i els despertes prou la curiositat per anar més enllà del primer paràgraf. Confesso que tinc la secreta esperança d’haver despertar una mica d’interès per la ciència en algun cas així. En realitat, aquests són els principals hipotètics lectors que crec que la gent que fa divulgació científica hauria de tenir en ment. Persones amb interessos de tota mena però prou curioses per no tancar-se a fer una ullada al món científic. La feina dels divulgadors és, simplement, facilitar aquesta descoberta.

És clar. També hi ha un altre grup de població. El que està en contra de la ciència. Les seguidors de pseudociències, supersticions i místiques diverses. Aquests difícilment et llegiran, si ho fan difícilment creuran res del que diguis i probablement deixaran comentaris atacant-te, desautoritzant-te i intentant ridiculitzar-te. No hi ha gaire res a fer perquè si es tracta de creences, ni les dades ni la realitat no compten gaire.

Però si aquest segment de lectors mai no et faran cap cas, per quin motiu cal ficar-se en merders de discutir els errors de la homeopatia, el moviment antivacunes, les medicines energètiques, la oposició radical als transgènics i la por en general a la medicina, la química o les radiacions? Perquè hem de perdre el temps insistint en que ni “natural” ni “tradicional” son, necessàriament sinònims de bo?

Doncs per molts motius. En part per, si ho voleu dir així, idealisme. Malgrat els anys i el pòsit de desencants que et van deixant, encara crec que és una bona cosa corregir errors i destapar enganys. Els convençuts no t’escoltaran però potser es pot evitar que algú sigui enganyat per la seva propaganda. És complicat, perquè la propaganda i les fantasies sempre venen millor que les dades científiques i la realitat, però al menys aquestes dades han d’estar disponibles. També és una petita contribució a estendre per la societat el valor de la ciència. El que deia: idealisme… (però, i què?)

I és que al final ho fas simplement perquè t’agrada i perquè en molts casos tens al cap aquella frase: “perdoneu, però algú ho havia de dir”.

10 comentaris

  • Pedro Miguel

    12/04/2016 13:16

    Jo estic en un altre grup. El dels professors de secundària que enllacem els vostres articles als nostres alumnes. Per ahí tens una via de difusió.

    Vaig arribar al bloc buscant evolució i pokémon. Em va donar molt de joc aquest article en classe fa dos anys i encara em dona a l’assignatura de cultura científica (abans CMC).

    El que dius sobre la importància del títol atractiu és molt important, no et llig tots els dies. El lectors de rss em satura.
    Salutacions i agraïments.

  • Lluís Romeu Martínez

    11/04/2016 15:34

    Soc del grup dels que els agrada la ciència. Els bons divulgadors, com tu, feu que pugui tenir coneixement de coses que ignoro i que, amb els vostres articles escrits en un to entenedor, em són assequibles.
    En el meu entorn més pròxim tinc persones creients convençudes de tot tipus de pseudociències, sobre tot en l’àmbit de la salut. Les vostres publicacions em resulten molt útils en la defensa de la medicina basada en la evidència, sempre que hi ha discussions al respecte.
    Així que, pot ser podria suggerir un grup de “divulgadors de segon nivell”?

  • Vicent Bosch i Paús

    11/04/2016 15:14

    Escrius quasi cada dia laborable. El que em meravella més és d’on traus el temps o tens molta facilitat divulgativa!

  • Francesc Nicolàs i Montia

    11/04/2016 11:39

    Us recomano encaridament el llibre de Carl Sagan “The demon-haunted world. Science as a candle in the dark” traduïble, més o menys, com “El món de les supersticions. La ciència, una llum en la foscor” (The Random House Publishing Ballantine Books, New York) comprat a La Central del Raval de Barcelona al preu d’uns 12€. És extraordinària la claredat de pensament de l’enyorat cosmòleg nord-americà.

  • Xavier Gil

    11/04/2016 11:35

    Ostres, això m’ha fet pensar…
    I que ja no sé ni quan fa ni com va ser que em vaig enganxar al centpeus….
    El que sí sé és que no me’n puc (ni vull) desconectar.
    Salut, i anys!!!!!

  • Sinera

    11/04/2016 11:19

    Els qui et llegim fem, de portantveu dels teus missatges al nostre entorn. Mai sabràs la influència que hauran tingut els teus articles al blog des dels “antics” temps dels seus inicis, però sempre han estat possitius, sempre.
    A pesar dels dubtes, t’has de mantenir “Fidel” també en aquesta litúrgia teva d’explicar les veritats. Et trobarias molt a faltar.
    Potser no ho necessites però m’agradaria que les vendes del teu llibre per Sant Jordi et sadollessin d’autoestima.
    Ànim, Dani!

  • mascle omega

    11/04/2016 10:23

    I després hi ha els de la “zona grisa”, aquells que et diuen “jo crec en la ciència, eh? però per si de cas, per si hi hagués alguna cosa, jo també em prenc les boletes d’homeopatia (o vaig a missa) de tant en tant”. Sempre hi ha gent pràctica …

  • Pons

    11/04/2016 10:06

    I nosaltres encantats que t’agradi :D

  • Daniel Closa

    11/04/2016 9:09

    He he. Aquests que dius no són lectors en principi, però al menys, el bog dona eines als que el llegiu i ho comenteu amb ells. Només per això, també valdria la pena mantenir el blog.
    De fet, hi ha mil motius a més de la satisfacció personal. Per exemple, és tremendament satisfactori topar amb professors que em diuen que fan servir entrades del blog per les seves classes

  • Carquinyol

    11/04/2016 7:50

    Crec que et deixes un grup, encara que potser l’englobes a un altre i no l’he sabut veure : els que ni són curiosos ni estan en contra, simplement és una cosa que no els hi crida l’atenció i que, potser, ni saben que existeixen.

    Segons la meva experiència, aquests sovint són forçament influenciables pels del grup contraris a la ciència, i blogs com el teu ens ajuden als curiosos que tenim ganes de ficar-nos en merdés a tenir arguments… encara que ens mirin de forma estranya després.