Pols, rotació de la Terra i clima

Que la Terra dona voltes sobre sí mateixa ho sabem des de ben petits. Que ho fa amb una certa inclinació respecte del pla de la seva òrbita i que això genera les diferents estacions de l’any, també. De fet, els globus terraqüis que trobem a les botigues, algunes biblioteques antigues i moltes escoles, mostren amb precisió els 23 graus d’inclinació.

El cas és que el planeta presenta altres moviments més subtils, com la precessió, la nutació o el moviment de Chandler. Però és que, a més, l’eix de gir també es va movent lentament. Dit en altres paraules, la posició dels pols avui no és la mateixa que era fa uns quants anys. Tampoc és cap exageració. La posició es va desplaçant al voltant d’un metre cada deu anys.

Al menys això era el que teníem mesurat al llarg del segle XX. Fins l’any 2000, el moviment del pol nord presentava oscil·lacions, però en general era un desplaçament en direcció al Canadà. Però en el que portem del segle XXI les coses han canviat i ara el moviment és en direcció a les illes britàniques i a un ritme “frenètic” de disset centímetres per any.

Què ha passat perquè una cosa tan gran com l’eix de rotació del planeta s’hagi modificat tan sobtadament? Doncs sembla que tenim al davant un altre dels efectes inesperats del canvi climàtic. L’escalfament global fa que es perdi una bona quantitat de gel de Groenlàndia i també fa que la quantitat d’aigua disponible a la zona d’Europa i Àsia sigui cada vegada menor. Això fa que el repartiment de la massa del planeta es modifiqui lleugerament i que la zona de rotació es vegi afectada.

És preocupant? Home, doncs en principi no. El desplaçament el podem mesurar i realment ara va més de pressa, però segueix sent molt petit. Ara com ara podem considerar-ho una curiositat científica i poc més. El rellevant és que seguim descobrint efectes del clima sobre coses ben inesperades. Ens repetim una vegada i altra que al planeta tot està interconnectat, que no hi ha efectes aïllats i que el que fem a una banda pot tenir repercussions inesperades i amplificades en qualsevol indret. Ho sabem, però no deixem de sorprendre’ns quan descobrim interaccions insospitades.

La població augmenta, el planeta s’escalfa, les pluges disminueixen a la índia i el gel de Groenlàndia es comença a desfer, l’equilibri de masses de l’hemisferi s’altera subtilment i el planeta comença a canviar la manera de girar. No deixa de ser un altre bon exemple del famós “efecte papallona”.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    14/04/2016 11:57

    Daniel: La Lluna ha fet molt més per nosaltres del que normalment imaginem

  • Daniel López

  • Daniel Closa

    14/04/2016 9:01

    Carquinyol: Sí. El món dels científics està ple de moments en que et sent totalment incomprès…. :-D

    Pons: Ep! Són dues coses diferents Una és el moviment i les oscil·lacions del pol magnètic. Però la que esmento avui és el pol geogràfic. Els dos quasi coincideixen, però no exactament. I tots dos tenen els seu moviments propis

  • Pons

    14/04/2016 8:49

    El desplaçament del pol es normalment “lleuger” menys quan se li gira la castanya i s’inverteix de cop totalment la polaritat de nord a sud, però això no passarà en breu, no….?

  • Carquinyol

    14/04/2016 8:04

    Ara vas i li expliques a certa gent que els pols canvien de lloc pel canvi climàtic i ja veuràs quin riure… de fet, amb que els comentis que els pols varien de lloc amb el temps ja en tindries prou…