Arxiu del dijous, 21/04/2016

Comunicats, tampons, esponges…

dijous, 21/04/2016

Hi ha còctels que tenen tants ingredients que al final ja no saps si són tòxics, saludables, ridículs o una broma. Ahir a Twitter n’hi havia un d’aquests on s’hi barrejaven una proposta de les CUP, les opcions pel sagnat de regla, les tergiversacions interessades de determinada premsa, l’ecologisme poc informat, les paranoies amb les toxicitat, la quimiofòbia políticament correcte i la llibertat personal. Un merder en el que penses que si hi fiques cullerada acabaràs rebent per totes bandes. I sent un home, encara més… Però que coi!

La tergiversació es manifestava en tuits del tipus “La CUP quiere prohibir el támpax y las compreses”. Òbviament aquesta frase és, a més de completament falsa, un disbarat, però ja sabem que això mai ha sigut un problema per moltes mentalitats. Especialment quan troben la manera de carregar contra les propostes de la CUP. Si ho he entès correctament, el que han proposat és que a les escoles o instituts, la informació sobre opcions per la higiene durant la regla no estigui en mans d’empreses com Tàmpax que, lògicament, el que fan és promocionar els seus productes. Cal trobar la manera perquè la informació arribi de manera no esbiaixada per tal que les noies triïn amb coneixement quines opcions decideixen escollir.

En principi semblaria que no hi ha res a discutir… fins que em llegeixo el comunicat de la CUP, i aquí començo a discrepar. Insisteixo; no en la idea general, però sí en alguns detalls. Per exemple, quan afirmen que els productes publicitats son “…molts d’ells perjudicials per a la salut de les dones (tal com es prescriu en els mateixos productes), insostenibles ecològicament i amb un preu excessiu per a la necessitat, que és bàsica.”

Això del preu i del IVA amb que els carregen tampoc hi ha res a dir. Tenen tota la raó. Però que siguin perjudicials per la salut…? En les discussions a la xarxa de seguida apareixen les referencies a la Síndrome del Xoc Tòxic, una patologia causada per una toxina produïda per bacteris del gènere Staphylococcus i que de vegades s’ha desencadenat per l’ús incorrecte de tampons. Per exemple, els primers casos on es va descriure aquesta associació eren dones que l’havien deixat posat massa temps.

És una situació greu, però molt poc freqüent, que no s’ha de minimitzar però tampoc exagerar. Cal informar del risc, per descomptat, però en la seva mida justa. També hi ha gent que mor asfixiada per un cacauet o un festuc obturant les vies aèries (segur que molts més que no pas per síndrome de xoc tòxic) i no per això els considerem perjudicials per a la salut.

El tema de la sostenibilitat ecològica és un altre dels que cal anar amb peus de plom. La humanitat en sí mateixa és insostenible ecològicament. Els tampons estan fets bàsicament de cotó i raió, un polímer de fibres de cel·lulosa. El temps que triguen en degradar-se és llarg. No tant com el plàstic, però prou com per ser un problema mediambiental. Fa de mal dir exactament quant triguen ja que depèn molt de les condicions ambientals. Les empreses de mètodes alternatius als tampons ho allarguen fins a uns quants segles però, és clar, tampoc son una font d’informació del tot neutra.

En tot cas, és evident que qualsevol sistema reutilitzable ha de tenir menys impacte ambiental. També sembla evident que serà menys còmode d’usar. Sigui com sigui, és clar que la tria és una decisió de cada dona i simplement cal que disposi d’informació sobre els pros i els contres.

Aquesta vegada han guanyat protagonisme les esponges marines, reutilitzables i d’origen natural. Que siguin naturals no ha de ser necessàriament una virtut i pot arribar a ser un problema per les esponges. Per cert, no són plantes, com diuen alguns! Són els esquelets d’uns animals; els porífers. Tampoc hi ha motius per pensar que la síndrome del xoc tòxic no es pugui desencadenar fent servir esponges ja que el problema és un bacteri, la capacitat d’absorció i de retenció i el temps que estigui posat. En teoria, una esponja mal usada també podria acabar provocant-lo. El missatge simplista de que allò que és natural no causa problemes, és un error massa freqüent i que caldria evitar si es tracta de transmetre un missatge seriós.

Un parell de detalls més sobre el tema és el neguit que em genera la frase del comunicat ”… quan s’explica a l’assignatura pertinent es fa des del punt de vista biològic i hormonal, “científic”,…”. Potser soc molt susceptible, però hi intueixo un cert retret i no entenc el motiu. Va costar molt que a les escoles s’expliqués la menstruació des d’un punt de vista hormonal i científic, alliberant-lo així de tota la mitologia que arrossegava. No veig perquè això ha de ser dolent. Al contrari!

I finalment he de reconèixer que no entenc la referencia final a “exercir el sagnat lliure”. Passa sovint que, en aquesta mena de comunicats, em desconcerta la tria de les paraules.