Arxiu del dilluns, 25/04/2016

Perquè hi ha micos…?

dilluns, 25/04/2016

Remenar per les xarxes socials resulta depriment en algunes ocasions. Temes que penses que ja estan aclarits, resolts i deixats enrere, tornen una vegada i altra. I el més cansat és que tornen amb els mateixos arguments que ja es van resoldre i aclarir mil vegades. Això ho penso cada vegada que topo amb algú que es pensa ser molt llest quan, per twitter o alguna xarxa similar deixa anar que “si l’home ve del mico, com és que encara hi ha micos?”.

En realitat me’ls imagino somrient burletes pensant que amb una senzilla frase enginyosa han tirat per terra la Teoria de l’evolució. He de dir que també me’ls imagino ignorant qualsevol resposta que no encaixi amb els seus prejudicis, normalment d’origen religiós. Cal passar per alt moltíssima informació disponible arreu per seguir plantejant arguments tan simplistes.

De fet, vindria a ser un tema similar als que argumenten que l’home no pot venir del mico perquè “mai s’ha vist un nen naixent d’un mico”. Una altra mostra de “profunditat” intel·lectual difícil d’assolir sense desconnectar moltes neurones i renunciar a pensar amb una mica de lògica.

Aquests arguments quasi sempre són per atacar la teoria que va proposar Darwin. Sobta una mica pensar que no se n’adonin de com han canviat les coses des de la publicació de l’Origen de les Espècies, l’any 1859. Alguna cosa hem aprés des d’aleshores i la evolució tal com l’entenem ja està molt lluny d’aquells primers fonaments que va posar Darwin. De totes maneres, fins i tot Darwin se’n riuria d’aquests arguments ja que ell mai va dir que els humans descendim dels ximpanzés actuals. Un detall que sembla que als simplistes els costa imaginar.

Pensar que l’evolució es basa en que d’un mico neixi un humà sense més és una boníssima mostra d’ignorància. De fet, això seria una excel·lent prova “en contra” de la teoria de l’evolució. Si enlloc de la selecció de les millores causades per variacions genètiques aleatòries trobéssim canvis sobtats en els que apareguessin noves espècies ja adaptades al medi i sense etapes intermèdies ni selecció de cap mena…, parlaríem de miracles!

I pel que fa a l’existència encara dels micos, doncs naturalment que segueixen existint micos ja que a) els humans no descendim dels micos actuals i b) que en una població un grup es modifiqui no implica que la resta tingui que fer-ho.

El cas és que quan algú es depenja amb aquesta mena de raonaments et preguntes si val la pena parlar de genètica, de deriva de poblacions, de tipus de mutacions, d’estadística de les adaptacions, dels experiments a llarg termini amb bacteris o mosques, d’introns i transposons, de neutralisme o de sistemes de datació amb radioisòtops. Amb molta probabilitat seria perdre el temps.

Una llàstima. Satisfets amb les seves frases presumptament enginyoses es perden un dels grans plaers intel·lectuals que podem experimentar. Mirar el món, conèixer tot el que hem anat descobrint i adonar-se de com encaixen les peces per mostrar la història d’aquest fenomen tan extraordinari anomenat “vida”.