No s’hi val a mirar només la part positiva

La capacitat dels humans per autoenganyar-nos és infinita. Ens diem que aconseguirem coses que evidentment són impossibles, que la persona estimada canviarà i passarà a ser exactament com ens agradaria, que deixarem de fumar, anirem al gimnàs i farem dietes sanes, o que n’hi ha prou amb desitjar-ho molt per aconseguir que determinat dia faci bon temps. I on hem trobat una manera fantàstica d’enganyar-nos és barrejant la salut i la beguda.

Són fantàstics els arguments defensant els efectes saludables de veure vi, cervesa, conyac o qualsevol beguda que ens vingui de gust. Si busques per internet qualsevol beguda alcohòlica sempre trobes els efectes beneficiosos d’alguns dels seus components i ja tens un motiu perfecte per consumir-ho, naturalment amb moderació.

Antioxidants, resveratrol, polifenols, potassi, vitamines… També avisen que són begudes baixes en sucre i sense additius, que milloren el colesterol, les connexions nervioses, antienvelliment, anti-Alzheimer, controla la hipertensió, baixa el risc de càncer, millora la circulació… i, en general, qualsevol cosa que pensem que sigui beneficiosa per l’organisme.

En realitat, quasi tots aquests efectes efectivament s’han trobat en algun treball experimental. Però a la vida no pots anar fixant-te únicament en les coses bones. I resulta que les begudes alcohòliques tenen un tòxic anomenat “alcohol”. Ens hi podem posar com vulguem, però la presència d’aquest producte compensa pràcticament tots els beneficis que pugui tenir aquest tipus de begudes.

Un dels principals motius és que les quantitats d’antioxidants, de vitamines o de potassi que tenen les begudes alcohòliques són irrisoris comparades amb altres aliments. Si anéssim curts d’algun d’aquests elements no ens passaria pel cap aconseguir-los a base de prendre begudes alcohòliques. I no és perquè sí que sempre s’insisteix molt en que embarassades i nens no han de prendre aquesta mena de begudes, tant se val quants antioxidants tinguin.

Amb això vull dir que no s’ha de prendre gens de vi, cervesa o un gin tònic? Tampoc és això. No tinc cap inconvenient en prendre una copa de tant en tant i el consum moderat té un component social i lúdic que és important i que seria absurd ignorar. Estic més que disposat a gaudir d’un bon vi, de refrescar-me amb una cervesa o d’acabar la nit amb algun còctel sofisticat. Simplement no intento enganyar-me dient que me’l prenc perquè té factors saludables. L’alcohol danyarà les cèl·lules hepàtiques i les neurones. Si en prenc poc i em mantinc dins els límits de la capacitat de resistència de les cèl·lules, probablement no passarà res. Tampoc passarà gaire res de bo, perquè les quantitats ingerides seran tant baixes que els antioxidants estaran a nivells de riure i el risc de patir hipertensió seguirà exactament igual.

Vivim temps en els que la moda és trobar propietats saludables absolutament a tot. Ho fem tant que ja freguem el ridícul. No ens enganyem. Hi ha coses que les fas tot i saber que tenen aspectes dolents. Entenc el risc i l’assumeixo, però no jugo a enganyar-me. Fer-ho seria tan absurd com pensar que rebre punyalades en quantitats moderades és bo perquè augmenta els nivells de ferro de la sang i ajuda a prevenir les anèmies.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    26/04/2016 23:38

    Carquinyol. No. No s’entén pas. Amb tanta gent amoïnada perquè no ens falti cap antioxidant vitamina ni mineral!

    Pons: Només es “una mica” exagerat…

    Joan: Era molt bona aquesta!

    mascle omega: Consum moderat es impossible de dir perquè cada cos i cada metabolisme és diferent. I el cos es refà de intoxiacions agudes però lleus. En canvi si es més intensa i habitual, malament!

  • mascle omega

    26/04/2016 14:39

    Jo em faig moltes preguntes. Per exemple: hauriem de posar a les ampolles de vi, com es fa al tabac, “l’alcohol mata”? Què s’entén per consum “moderat”? El consum “moderat” (si algú sap què és això) vol dir innocu, en el sentit que l’organisme té mecanismes de reparació o, contràriament, hi ha una acumulació de productes tòxics i de lesions que acaben passant factura? Hi ha estudis sobre això …? etc.etc. Al cap i a la fi, qualsevol conductor és conscient que té un cert risc, de morir al volant per prudent que sigui, i malgrat tot estem convençuts que val la pena córrer aquest risc.

  • Joan Codina

    26/04/2016 11:24

    Jo recordo a algun escriptor mencionant que un dels seus personatges havia mort per sobredosi de plom, òbviament havia mort a trets.

    PS. Seria la mateixa idea, que la del ferro hahahaha

  • Pons

    26/04/2016 8:26

    Em quedo amb la genial comparació de l’últim paràgraf hahahaha

  • Carquinyol

    26/04/2016 7:46

    La veritat és que fent un tomb i llegint una estona trobes que tot és tan saludable que no sé com és que ens podem posar malalts…