Makemake té companyia

Fa uns anys es va redefinir el concepte de planeta i es va crear la categoria de “planetes nans” per aquells planetes massa petits com per netejar la seva òrbita. És a dir aquells que no tenen prou efecte gravitatori com per fer fora de la seva òrbita altres cossos veïns. Plutó és el més conegut i característic i forma part del Cinturó de Kuiper. Després hi ha Ceres, que és el més gran dels objectes del cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter. Més enllà del cinturó de Kuiper tenim Eris, el més llunyà de tots. I de nou dins el cinturó de Kuiper hi ha Haumea i Makemake.

Aquest últim, Makemake, va ser l’estrella mediàtica fa un parell de dies, quan es va anunciar que el telescopi espacial Hubble havia decobert que tenia una lluna. Semblaria un detall curiós però poc rellevant, però el cas és que aquesta lluna donarà molt de joc!

Makemake el van batejar així perquè va ser descobert poc després de pasqua l’any 2005. A l’hora de triar un nom van escollir el del déu polinesi Make-Make, creador del món en la mitologia de l’illa de Pasqua, o Rapa Nui. Reconec que el nom m’ha fet gràcia des que el vaig llegir per primera vegada. I encara més quan el pronuncien els anglosaxons com “makimaki”.

De Makemake sabem que és el segon objecte més brillant del cinturó de Kuiper, després de Plutó, i que la llum que reflexa té una tonalitat vermellosa. Igual que Plutó, s’ha detectat el senyal de metà a la seva superfície. I teníem una estimació de la seva massa, però aquestes coses tenen un cert grau d’incertesa. Una incertesa que ara disminuirà, ja que calculant la velocitat de rotació del satèl·lit es podrà deduir amb molta més precisió la massa i altres característiques de Makemake. Una cosa semblant a la que va passar amb Plutó. Inicialment es va estimar que era molt més gran del que realment és. Fins que no es va descobrir el seu satèl·lit, Caront, no es va poder mesurar amb precisió la massa de Plutó, que va resultar ser molt més petit del que s’imaginaven.

Descobrir el satèl·lit de Makemake també permetrà explicar uns canvis misteriosos en la seva lluminositat. Hi havia unes oscil·lacions en la llum provinent del planeta que costava entendre. Possiblement era només el seu satèl·lit passant pel davant. El color del satèl·lit, batejant provisionalment com MK2 és extremadament fosc. Se suposa que al ser molt més petit que el planeta, la seva massa no és prou gran com per generar un camp gravitatori que mantingui el metà a la superfície i l’ha perdut per sublimació. De nou una similitud amb Plutó, que també té un satèl·lit molt més fosc.

Les coses et poden despertar l’interès per mil motius i alguns poden ser ben poc rellevants. A mi, Makemake em fa gràcia pel nom triat. Una cosa similar a un altre objecte transneptunià amb nom divertit: Quaoar. En tot cas, les probabilitat d’aconseguir imatges de Makemake similars a les que la New Horizons ha fet de Plutó són més aviat remotes. Si es fes una missió similar (que per ara no està prevista) hauria de sortir l’any 2024 i no arribaria fins setze anys després. Suposo que m’hauré de conformar amb haver gaudit de les imatges de Plutó i Makemake quedarà com un mon imaginat amb tonalitats vermelloses i il·luminat per un Sol molt i molt llunyà. Ah! I amb un petit satèl·lit, fosc com el carbó.

2 comentaris

  • Pons

    28/04/2016 8:50

    No hi aniré pas, està massa lluny, hauria de demanar masses dies de vacances a la feina…

  • Carquinyol

    28/04/2016 7:50

    Almenys poc a poc anem descobrint petites coses del nostre veïnat més proper i grans coses de llocs llunyans.