Arxiu del dilluns, 2/05/2016

Paraules al cervell

dilluns, 2/05/2016

Sovint es diu que del llenguatge s’encarrega l’hemisferi esquerre del cervell. Abans era una afirmació contundent, però ara ja es matisa de seguida. És cert que lesions a l’hemisferi esquerre poden afectar notablement el llenguatge, però com en tot, al cervell gairebé no hi ha zones exclusives i per qualsevol activitat s’hi impliquen un munt de zones del dos hemisferis.

Això de restringir el llenguatge a l’hemisferi esquerre  ha quedat encara més tocat fa pocs dies, quan es va publicar un estudi per identificar de quina manera el cervell emmagatzema les paraules. Per fer-ho van posar voluntaris dins un aparell de ressonància magnètica nuclear i van mesurar l’activitat cerebral mentre escoltaven un programa de radio. La gràcia és que podien relacionar els canvis en l’activitat de diferents zones amb les paraules que estaven escoltant els voluntaris. I en fer-ho va emergir un patró. Un atles de les paraules al cervell.

No es un atles precís i no vol dir que cada paraula estigui guardada en un indret concret del cervell ja que la mateixa paraula pot activar diferents zones en funció del sentit que tingui. Però, a més, van observar que es podien agrupar paraules en grups de paraules que incloïen conceptes “tàctils”, “visuals”, “numèrics”, “de situació”, “abstractes”, “temporals”, “professionals”, “violents”, “comunals”, “mentals”, “emocionals” i “socials”. Els agrupaments són aproximats i discutibles i hi ha paraules que entren en diferents categories, però generalitzant es va veure que aquests grups es corresponien a zones determinades del cervell que s’activaven quan escoltaven paraules d’un o altre tipus. Encara més interessant, entre diferents individus hi havia més o menys la mateixa distribució de zones. No era exacte, és clar, i cada cervell tenia el seu mapa de paraules particular, però les similituds entre uns i altres eren més que notables. Per cert, aquestes àrees es repartien pels dos hemisferis sense preferències. Al menys, en aquest aspecte, no hi ha lateralització de funcions.

L’avenç és important i fa replantejar coses pel que fa a la manera d’entendre com el cervell processa aquesta activitat tan elaborada que és el llenguatge. Però no deixa de ser un primer pas que, com a bona recerca científica, et deixa amb més preguntes que respostes. L’estudi l’han fet amb paraules angleses. Hi haurà diferencies en altres idiomes? Els bilingues mantenen les àrees i processen diferent? o les segreguen per idiomes i tenen àrees específiques? A més de les paraules també hi haurà àrees d’estructures? Caldrà seguir aprofundint en el tema per obtenir més respostes.

Mirar el cervell com un mapa amb diferents zones que fan diferents activitats pot ser útil, però també pot ser enganyós. De segur que no totes les estructures fan la mateixa feina, però hi ha molt processat en paral·lel al cervell i els mapes poden fer-nos mirar les coses de manera errònia. A més, hi ha diferencies entre escoltar paraules, entendre paraules, imaginar paraules i generar paraules. El que aprenem d’una d’aquestes activitats pot servir per saber coses de les altres… o potser no. En tot cas, l’important és anar aprenent com més coses millor sobre aquest extraordinari producte de l’evolució que és el cervell.