Ketamina i depressió

La depressió és una malaltia tremendament incapacitant. Parlo de la depressió clínica. No del fet d’estar una mica trist o “depre”, que és un sentiment que no hi té res a veure. Les persones amb depressió ho passen realment malament i la disponibilitat de tractaments és desesperadament limitada. En general es tracta de medicaments que actuen intentant augmentar la quantitat de neurotransmissors com la serotonina, la dopamina o la noradrenalina. Si no tenim el neurotransmissor, les neurones no es comuniquen de manera prou eficient i apareix la depressió. El que passa és que els fàrmacs antidepressius tenen efectes secundaris, són lents i no massa eficients. Poden passar setmanes, i de vegades mesos, abans no es comenci a notar una millora.

O almenys això era així fins fa poc. Però la vida dóna sorpreses i, gairebé per casualitat, es va descobrir que un producte totalment inesperat tenia un efecte antidepressiu molt marcat. Era la ketamina, un anestèsic que es fa servir força en veterinària i que també es fa servir com droga al·lucinògena en determinats ambients. L’important en el cas de la ketamina és que per notar els seus efectes no calien mesos ni setmanes. En qüestió d’hores, poques hores, es començava a notar la millora. Un efecte espectacular, desconcertant i, com tot, no exempt de problemes ja que cal administrar-la intravenosa, és anestèsic i pot crear addicció. Però en comparació amb els antidepressius que hi havia, la ketamina era extremadament prometedora. La llauna era que no enteníem en absolut com funcionava ja que no actua sobre les vies neuronals que pensàvem que eren importants en aquesta patologia.

Però mica a mica es va aclarint el que fa. Per començar s’havia vist que era més efectiva en dones que en homes tot i que tampoc estava clar el motiu…, fins ara. La clau és que el que realment actua controlant la depressió no es pròpiament la ketamina. Quan s’administra, la ketamina passa pel fetge, que la metabolitza i genera productes derivats. Un d’ells és la (2R,6R)-hidroxinorketamina o (2R,6R)-HNK i aquest és el que realment és efectiu. La diferencia entre homes i dones sembla ser deguda a que les dones metabolitzen millor la ketamina i generen més quantitat d’aquest (2R,6R)-HNK.

Encara millor, mentre que la ketamina sencera crea addicció, això no sembla observar-se amb la (2R,6R)-HNK. Almenys, en els ratolins en que han fet els estudis no ho han vist. Caldrà veure que passa amb els humans, però les coses pinten prometedores.

I com actua? Doncs això ja és més tècnic, però igualment important. La (2R,6R)-HNK activa uns receptors anomenats AMPA que hi ha en algunes neurones i, per algun motiu, això reverteix els símptomes de la depressió. Si també administren un medicament que bloqueja aquests receptors, la (2R,6R)-HNK deixa de funcionar, de manera que sembla clar que les coses van per aquí.

Ara tocarà entendre millor el mecanisme i buscar altres fàrmacs que actuïn sobre aquests receptors per intentar millorar la resposta de la (2R,6R)-HNK. També tocarà identificar els efectes adversos que tinguin (tot té efectes adversos!) i buscar maneres, dosis i vies d’administració. Passar dels ratolins als humans no és fàcil, però sembla que s’obre una via d’esperança notable en el tractament de la depressió.

I això també és un d’aquells casos que serveixen com exemple per veure que no tots els estudis es poden fer en cèl·lules i que encara cal fer estudis en animals. Primer perquè veure una millora en la depressió costa molt de veure en un cultiu de cèl·lules. Però sobretot perquè en un estudi in vitro mai no hauríem vist que calia un pas intermedi pel fetge per generar el producte que, finalment, ha resultat ser terapèutic.

4 comentaris

  • Gargotaire

    05/05/2016 13:24

    És més que res que té altres principis ètics. O els mateixos, però amb diferents perspectives de com aplicar-los.

  • Daniel Closa

    05/05/2016 9:20

    Carquinyol. Correcte; La sort acostuma a afavorir a les ments preparades. No deu ser casualitat! :-)

    Gargotaire: oh! Sí que és ignorant. Ignora totes les dades que no li interessen, els aspectes legals, les implicacions ètiques i les diferències entre humans i no-humans. Ja saps que es poden tenir molts coneixements i ser molt ignorant al mateix temps. Un risc contra el que tots hem d’estar previnguts perquè hi podem caure sense ni adonar-nos

  • Gargotaire

    05/05/2016 9:11

    Això del fetge ho he explicat diverses vegades a opositors a la investigació en animals, però no sol ser motiu suficient. Jo en sé d’un que diu que com que els animals tenen drets que s’hauria d’investigar directament en humans i es trobaria més ràpidament les cures. Té la llicenciatura en biologia i treballa en I+D biomèdica, o sigui que no és que pugui dir que és ignorant.

  • Carquinyol

    05/05/2016 7:45

    La sort necessita que la tingui la gent preparada i la gent preparada necessita tenir sort, aquesta és la combinació per aconseguir noves fites. Esperem que no ens falli i que així aconseguim cures i solucions pels molts mals que patim.