Nobels rarets

Aquest cap de setmana s’ha fet, a Donostia, un congrés d’homeopatia que va ser inaugurat pel Dr. Luc Montagnier. Premi Nobel de medicina pel descobriment del VIH, el virus de la SIDA. Com era previsible, a les xarxes hi ha hagut molts comentaris sobre la homeopatia, el congrés i la ciència. Fa un temps que la homeopatia va de baixa i potser per això les postures es fan més radicals, però el que m’ha cridat l’atenció és la postura d’en Luc Montagnier. Ell defensa la homeopatia des que es va jubilar.

Això ho ressalten amb molt entusiasme els assistents al congrés. Un de les frases que he llegit (no se si la transcripció és exacta) diu: “En las diluciones homeopáticas no hay moléculas, hay agua estructurada. No se puede decir que no hay nada”. Aquesta mena d’afirmacions l’han fet servir per defensar els arguments de la homeopatia. Si ho diu tot un premi Nobel, ha de ser tingut en compte!

Aquest és un argument trampós molt habitual. L’anomenada fal·làcia d’autoritat. Si alguna cosa la diu algú molt important, ja no cal discutir-ho més. Com si la gent important no s’equivoquessin mai. Per descomptat és un disbarat. També hi ha altres premis Nobel que se’n riuen de la homeopatia. En Venkatraman Ramakrishnan, que va guanyar el Nobel de química pels seus estudis sobre el ribosoma, va afirmar que “L’homeopatia és falsa, nociva!”.

En realitat, per decidir sobre la homeopatia s’han de fer servir dades i no opinions de senyors que van guanyar el premi Nobel per coses que no tenen a veure amb la homeopatia. Però és que, a més, això dels premis Nobel resulta una mica curiós. N’hi ha molts que deixen anar disbarats sense miraments, que són racistes, fanàtics, ximples o curts de gambals. Ser brillant en un camp en concret no evita que siguis un sonat en altres camps. No és la norma, es clar. I la majoria suposo que són persones cultes i educades, que coneixen les seves limitacions i el valor de les seves opinions. Però de guanyadors de premis Nobel que després defensen coses poc defensables n’hi ha més d’un.

De fet hi ha qui parla de la “malaltia dels Nobel”. Com si en guanyar-lo hi hagués qui és pensés realment que estan per sobre de tothom i que les seves opinions ja no requereixen estar recolzades en dades. Suposo que l’actitud de moltes persones deu afavorir aquesta mena de síndrome.

El cas d’en Luc Montagnier és dels típics. Creu que l’aigua té memòria de les vibracions electromagnètiques de seqüencies del DNA de patògens. Unes vibracions que es poden gravar i enviar per internet o telèfon… Si coneixeu algun físic o algun químic comenteu-li a veure que en pensa.

Però no és l’únic Nobel amb idees estranyes. Kary Mullis va guanyar-lo per inventar la tècnica de la PCR. La que es fa servir per identificar el DNA. Al laboratori la fem servir molt, de manera que cada dia dono gràcies per la genialitat d’en Mullis, però no puc evitar somriure quan recordo que segons ell la SIDA no existeix i afirma haver tingut contactes amb extraterrestres. També va fundar una companyia per vendre joies que contenien fragments amplificats del DNA d’Elvis Presley o Marilyn Monroe.

Un altre de conegut és en James Watson, guanyador del Nobel per descobrir l’estructura del DNA. En Watson va haver de deixar el càrrec que tenia al Cold Spring Harvor Laboratoy per dir que  els africans eren menys intel·ligents que els occidentals. No era la primera vegada que es despenjava amb comentaris racistes…

N’hi ha més. Charles Richet el va guanyar l’any 1913 per descobrir l’anafilaxi, però després es va dedicar a estudiar la telepatia i els fantasmes. Ell va inventar el concepte de “ectoplasma”. I en Linus Pauling, que el va guanyar pels estudis sobre els enllaços químics, però que després es va entestar amb la vitamina C. Si ara encara es diu (erròniament) que la vitamina C cura el refredat és perquè ho afirmava en Pauling malgrat que les dades deien el contrari. Ell també pensava que curava el càncer, i tampoc l’encertava. Que hi farem.

Sigui com sigui, tot ens porta a la mateixa conclusió. El premi Nobel te’l donen per un descobriment, però això no vol dir que en la resta de coses que facis siguis igual de brillant. I per això, si algú defensa un fet amb l’argument que hi ha un premi Nobel que també ho defensa… segurament és que pocs arguments té.

8 comentaris

  • Rosa Bayés

    10/05/2016 10:57

    Moltes gràcies, jordi c…jo ho sé i ho defenso, pero sovint em diuen el que ha escrit l’Ignasi…que com qu’ells no han vist en persona les demostracions, també es questió de fe creure que debò els científics les han fet. Tinc diversos argument contra aquesta postura absurda, pero m’aniria be tenir-ne mes perque ser escèptic es molt dur en un mon de créduls :)

  • Sinera

    09/05/2016 12:56

    S’hauria de crear un centre d’FP o fins i tot un màster per donar els coneixements i entitulacions corresponents de “Mestre Tastaigües d’idems estructurades”. Mentre no hi hagi personal qualificat en el tema seguirem bebent aigües desestructurades… Llàstima!

  • jordic

    09/05/2016 12:00

    Rosa, els argument han de ser DEMOSTRABLES, la ciència es basa en això, en poder demostrar quelcom de manera universal i repetible. Les creences no es basen en arguments perquè no s’han de demostrar, sencillament es tenen o no.

  • Rosa Bayés

    09/05/2016 11:17

    El rigor s’estrella sovint devant les emocions. Només aplicant criteris racionals al que sentim podem evitar(de vegades) que la soberbia ens en.nuvoli l’enteniment, per exemple.

    Per altra banda, agrairía que ens donessis mes arguments per explicar per qué els arguments de la ciencia son mes creíbles als que, com l’Ignasi, argumenten que també son questió de fe. M’hi trobo molt!

  • Daniel Closa

    09/05/2016 10:45

    Carquinyol: Aigua estructurada és una bonica frase que vol dir poca cosa si no pots demostrar-ho de manera convincent. I això que sigui aigua estructurada específicament sobre sobre el DNA de patògens que ens interessen ja s’acosta molt al misticisme religiós.

    Pons. No. Per descomptat que tampoc s’ha de tenir fe en el que dic. per això poso els enllaços, naturalment.

    Ignasi Corbella: Des d’un punt de vista retòric, tot és qüestió de fe. però hi ha diferents nivells de fe. Es pot tenir fe en el que diuen els experts, en el diu algú individualment o en el que hem llegit per internet. Però el nivell de credibilitat que mereix cada cas no hauria de ser el mateix.

  • Ignasi Corbella

    09/05/2016 10:09

    Al final, tot, absolutament to, és una questió de fe. L’argument “per decidir sobre la homeopatia [o qualsevol altra cosa] s’han de fer servir dades i no opinions…” és completament arbitrari quan tu no has recollit les dades ni les has analitzat. Segurament tens indicis per “creure” en l’honestadat de les persones que ho han fet, però no ho “saps”.
    Qualsevol persona pot creure en allò que vulgui, ja siguin els resultats publicats d’uns científics o l’opinió d’un premi Nobel, o una cosa llegida d’internet . I per la immensa majoria de les persones, sense formació científica, no és precissament la primera la més creible.

  • Pons

    09/05/2016 8:53

    Igual que no ens hem de creure res només perquè ho digui en Daniel Closa :P

    Ben fet que fas de posar varis enllaços per poder comprovar que no ens enganyes ;-)

  • Carquinyol

    09/05/2016 7:50

    M’ha agradat això de “aigua estructurada”, suposo que els núvols que ara mateix hi ha sobre Barcelona són “aigua desestructurada” que està en procés de “estructurar-se”…