Hem de creure en la ciència?

La ciència es presenta com el millor mètode per arribar al coneixement racional i objectiu relacionat amb fets del món material. Hi ha altres tipus de coneixements, però que ja cauen fora de l’àmbit de la ciència. Però per saber com es mouen els planetes, com reaccionen els elements químics, com circulen els fluxos d’energia i matèria en un ecosistema o quins medicaments curen determinades malalties, el millor és fer servir el coneixement científic.

Naturalment, hi ha qui no hi està d’acord i acusa la ciència de dogmàtica, de venuda als interessos i de ser, en el fons, un acte de fe no gaire millor que altres creences. Una prevenció raonable que requereix una resposta. Per quin motiu hauríem de fer cas a les afirmacions de la ciència?

En realitat hi ha uns quants motius, però abans que res cal tenir present que el coneixement, qualsevol coneixement, és incomplert i millorable. Per moltes ganes que tinguem de disposar de veritats absolutes i definitives, això no existeix. Per descomptat, en la ciència no ho trobarem. Només trobarem la millor explicació fins el moment. Segur que hi haurà explicacions alternatives, però per ara la ciència és la millor eina per respondre preguntes.

En teoria, els descobriments científics es van posant a prova constantment. Jo puc publicar que he trobat una cura pel càncer, però ningú em farà cas fins que no ho hagin repetit amb els seus malalts i hagin obtingut el mateix nivell de curació que afirmo. Els científics ens estem vigilant els uns als altres i qualsevol millora, qualsevol descobriment, serà posat a prova de seguida. És una bona manera de descartar errors, fraus i enganys. Hi ha qui s’exclama del nombre de treballs científics que es demostren erronis, però en el fons això és una bona cosa. No hi ha gaires desmentits en el camp de les pseudociències!

Sovint es diu que això no és estrictament cert. Els científics tenim altra feina que verificar el que diuen els companys i al final no es fan aquestes suposades comprovacions. En part és cert, però no ens enganyem. Els que no es repeteixen són els treballs poc importants. Si publico l’existència d’una proteïna que afecta al color de les punxes dels cactus, és probable que ningú hi perdi gaire temps verificant-ho. Però si algú publica avui un tractament per l’esclerosi múltiple, podeu estar segurs que la setmana que ve ja l’estaran provant a molts hospitals.

També és diu que la ciència és dogmàtica. Que només accepta coses que encaixin amb el pensament establert. Bé, en certa manera és veritat. Les teories científiques actuals segur que són incompletes o errònies, però son les millors que tenim i no ens les hem inventat sense més. Permeten entendre fets de la natura, permeten predir fenòmens i han estat posades a prova milions de vegades. Pots afirmar que tens una teoria millor, però hauràs de ser molt convincent, hauràs de tenir dades molt bones i hauràs de poder explicar millor fenòmens mesurables i fer prediccions de fenomens nous. No deixarem de banda la teoria de la relativitat cada vegada que algú afirmi que hi ha naus extraterrestres que viatgen més de pressa que la llum.

Un dels arguments dels gurus de les pseudociències, pseudomedicines i pseudo-el-que-sigui és que els científics no li fan cas perquè tenen la ment tancada a noves idees. Excuses. En realitat els científics sempre estem buscant noves idees, però han de ser sòlides. Per molt victimisme que esgrimeixin, la majoria dels que són ignorats per la comunitat científica ho són, simplement, perquè el que afirmen no ha resistit les anàlisis o no es prou convincent.

Una altra afirmació habitual és que cal més recerca. Més recerca per veure si coses com la homeopatia, el Reiki o l’espiritisme funcionen. El problema és trobar quan hem de deixar-ho estar i acceptar que no tenen base real. Si mesurem l’eficàcia de productes homeopàtics i surt que és la mateixa que el placebo, no cal insistir gaire més, per molt interès que tinguin els fabricants de productes homeopàtics. Si algú afirma que pot transmetre una energia Reiki, però resulta que és una energia que no es pot mesurar de cap manera, no hi perdem gaire temps. Ens encongim d’espatlles, li donem un copet a l’espatlla i li suggerim que torni quan pugui demostrar-ho mesurant-la d’alguna manera mínimament seriosa.

Tothom pot fer les afirmacions que li plagui. La ciència només és l’eina amb la que aquestes afirmacions es posen a prova. I es tracta de posar-la a prova de les maneres més estrictes i implacables possibles. La veritat és que, per ser una construcció humana, no ha funcionat massa malament.

6 comentaris

  • Ignasi Corbella

    11/05/2016 9:00

    Daniel, la teva argumentació és impecable i la comparteixo al 100%. No és sorprenent, atès que jo també estic en el mon de la ciència, en particular a la universitat.
    Des del punt de vista de l’opinió pública, crec que la immensa majoria de les persones (excepte casos patològics) hi estarien també d’acord quan s’està parlant de enginyeria, matemàtiques, física o fins i tot química. Tanmateix, quan parlem del que podríem anomenar “ciències de la vida”, la cosa ja trontolla. I és que els interessos comercials aquí són importants i fa temps que van saber aprofitar el rigor científic pel seu interès, cosa que el va destrossar (el rigor). No en va, la frase “científicament comprovat” és avui en dia un mer reclam de màrqueting sense cap base real. El fet que en aquest àmbit es produeixin amb molta freqüència contradiccions i desmentiments amb curts lapses de temps tampoc hi ajuda. Tu argumentes que això dóna fortalesa, però la gent normalment no ho entén així. I si, davant d’un cas seriós, dius “si, però aquest cas està verificat de debò, perquè està publicat a la revista tal, que te molt de prestigi”, la gent et mira, fa un somriure sorneguer,… i calla.

    Desenganyem-nos, en aquests àmbits els científics hem perdut la credibilitat, i un intent massa explícit de recuperar-la pot ser, fins i tot, contraproduent.

  • Antoni Cuadrench i Fort

    10/05/2016 20:46

    El coneixement científic té a veure amb les matemàtiques i moltes prediccions s’han fet a partir de fórmules matemàtiques. Des de Pitàgores o abans, no hem sabut trobar cap altre camí que sigui millor.

  • Rosa Bayés

    10/05/2016 11:02

    Moltes gràcies, Daniel, per donar-me nous arguments per defensar que la ciencia no es també questió de fe.
    Sembla mentida que els que dubten de si els científics han realitzat de debó les seves demostracions son els mes disposats a creure qualsevol cosa sense cap mena de garantía.

  • Daniel Closa

    10/05/2016 9:33

    Carquinyol. Si diuen que el mètode científic no serveix, és que estan parlant o de religió o d’alguna fantasia. No hi ha més.

    Pons. Pàmies és l’exemple ideal de venedor de fum que es passa tots els coneixements i les dades pel forro, però que després va de víctima. Però avui surt molt a compte vendre un abona imatge i prou.

  • Pons

    10/05/2016 9:24

    No, si a mi no m’has de convèncer. Però conec algun que encara m’ha passat algun enllaç sobre el genial Pàmies dient que entre moltes d’altres virtuts té mètodes alternatius per curar la diabetis que la ciència no vol acceptar, tocat els nassos…

  • Carquinyol

    10/05/2016 7:51

    Com tu comentes, no és tancar-se a res, és simplement tenir les dades i les eines per aplicar-li el mètode científic.

    Ara bé, quan just et diuen que per a aquell cas concret el mètode científic no serveix és quan a un li comença a pujar la mosca al nas, si vols el reconeixement que tenen altres teories/idees has de seguir els mateixos procediments, demanar canviar-los és simplement fer trampa.