Allau de nous exoplanetes

L’any 2014 es va anunciar, amb entusiasme, que la missió Kepler havia descobert més de set-cents exoplanetes. Ja feia temps que n’estaven trobant, però aquell anunci va ser espectacular per la quantitat de candidats que van confirmar de cop. Doncs ara s’han superat i ahir la NASA va anunciar que el Kepler havia confirmat mil dos-cents vuitanta quatre nous exoplanetes. De manera que ara ja en portem dos mil tres-cents vint-i-sis. I he remarcat que estan confirmats, perquè de candidats encara n’hi ha molts més.

La missió Kepler va estar uns quants anys analitzant els canvis en la llum d’unes cent mil estrelles per determinar el petit, petitíssim, canvi en la lluminositat que hi hauria si un planeta passava per davant de l’estrella. És clar, un canvi de llum tan minúscul (una part en deu mil) pot ser degut a altres fenòmens, com ara taques solars o estrelles binàries. De manera que els candidats a planetes han de confirmar-se amb una seguretat de més del 99 % per afirmar que realment són planetes. Ahir van presentar les dades de les confirmacions de tot aquest grapat de planetes.

En realitat n’hi ha uns set-cents més que no arriben a la certesa del 99 % però s’hi acosten. Probablement molts d’ells també seran planetes i es podran confirmar amb el temps. I, es clar, si la seguretat és del 99 % cal suposar que en un 1 % és un error, de manera que a la llista hi haurà una dotzena de falsos positius.

De tots aquests nous planetes, n’hi ha cinc-cents cinquanta que són rocosos i de mida similar a la Terra. I d’aquests, n’hi ha nou que resulten particularment interessants ja que estan a la “zona d’habitabilitat”. Aquella distància de l’estrella que permet que hi hagi aigua líquida a la superfície. Segur que a mida que anem processant més dades anirem tenint més i més sorpreses. La missió Kepler ha complert de sobres els seus objectius.

La idea de la Kepler només era estudiar una regió petita de l’espai. Estava situat de manera que sempre apuntava a la mateixa regió, de dimensions relativament petites, i allà analitzava totes les estrelles que entraven en el seu camp d’observació. El que volien era tenir una estimació estadística. Com si fessin una enquesta estel·lar. De totes les estrelles, quin percentatge té planetes? Ara, amb aquestes dades podem saber el que hem d’esperar a la resta de la galàxia.

I aquestes dades seran molt útils per la propera missió per trobar exoplanetes. La TESS (Transiting Exoplanet Survey Satellite) és un altre satèl·lit que enviaran el proper any i que estudiarà també buscarà exoplanetes però amb una estratègia diferent de la del Kepler. Aquesta vegada no buscaran qualsevol estrella sinó que apuntarà a les estrelles més properes i brillants. Analitzarà cinc-centes mil estrelles properes i buscarà planetes de mida i característiques similars a la Terra. Durant dos anys anirà cobrint una regió de l’espai molt més gran que la que va estudiar el Kepler. De fet cobrirà gairebé tot el firmament de l’hemisferi nord durant el primer any i el sud durant el segon any.

Amb el Kepler hem esbrinat la quantitat de planetes que podem esperar trobar i com es distribueixen les seves característiques. Amb la TESS, i el posterior telescopi espacial James Webb, podrem descobrir els planetes que tenim a les estrelles de les rodalies. Com que estan molt més propers, els planetes més prometedors els podrem estudiar amb molt més detall. Ja se sap que sempre és important tenir informació sobre el veïnat més proper.

 

4 comentaris

  • Antoni Cuadrench i Fort

    13/05/2016 19:56

    Tot això és el començament. Si no cremem abans el planeta terra el futur possiblement el tenim navegant cap algun altre lloc habitable. Una vegada més la matemàtica i la ciència aniran juntes.

  • Daniel Closa

    12/05/2016 9:33

    Carquinyol. Sí. Això tranquil·litza una mica. Hi ha qui creu que si ets bon noi i pacífic, ningú es ficarà amb tu, però l’experiència històrica mostra que més aviat no. De manera que es millor passar desapercebuts de moment (tot i que le sones de radio que emetem ja indiquen prou clar on som i el que fem… ai!)

    Pons: Correcte. Hi ha uns pocs mètodes per detectar exoplanetes. Però cada telescopi està dissenyat per aplicar-ne un o altre. El kepler fa servir el de l’ocultament (molt sensible, però si el planeta orbita perpendicular a on el mirem, no passarà mai per davant del telescopi i no el veurem)

  • Pons

    12/05/2016 9:07

    Fa un temps vaig anar a una conferència de divulgació sobre això dels exoplanetes i també van comentar que l’altre principal mètode a part dels transits per davant de l’estrella també feien servir el petit moviment de l’estrella què feia en relació la massa dels planetes que el podien orbitar.

  • Carquinyol

    12/05/2016 8:21

    El que més em tranquil·litza és que és un mètode d’estudiar l’espai sense revelar la nostra posició…