Vacunes, seguretat i eficàcia

A rel d’un brot de galteres a diversos indrets de Barcelona, Sitges i Sant Cugat, han recomanat tornar a vacunar les persones que van rebre la vacuna entre els anys 94 i 96. Es veu que la que es va fer servir en aquell període no va resultar ser prou efectiva. En realitat, no és la primera vegada que això passa i ja hi ha hagut altres anys amb brots de galteres relacionats amb la manca d’efectivitat d’aquella vacuna. L’any 2012 va passar a Girona i la recomanació va ser la mateixa: revacunar el que havien rebut la primera dosi entre els anys 94 i 96.

El motiu pel que aquells anys la vacuna no va funcionar correctament està relacionat amb la soca del virus que feien servir per preparar-la. La vacuna contra les galteres es prepara amb virus atenuats. Són virus que es cultiven en cèl·lules al laboratori i es van mantenint fins que perden la seva capacitat de causar la malaltia. Com que els virus muten amb certa facilitat, hi ha diferents soques que s’han anat preparant al llarg dels anys.

Les diferencies entre soques solen estar relacionades amb petits canvis en alguna proteïna de la seva superfície. Això pot fer que el nostre sistema immunitari les reconegui amb més o menys facilitat i respongui amb més o menys intensitat. Hi ha tres soques que són les més emprades i que s’anomenen Rubini, Jeryl-Lynn i Urabe. La que ha donat el problema es la soca Rubini.

El problema amb la Rubini és que presenta poca efectivitat. Nomes protegeix en menys d’un vint per cent dels casos, de manera que ja s’ha substituït per les altres. Quan es va desenvolupar, als anys vuitanta, semblava una bona opció ja que donava menys reaccions secundàries. Menys inflamació, febre i cap cas d’al·lèrgia a la vacuna. A Suïssa es va fer servir molt àmpliament, potser perquè els qui la van desenvolupar eren suïssos, però després es van començar a trobar amb rebrots freqüents de la malaltia.

Aquest és un problema típic. Volem una vacuna que protegeixi molt i que no generi efectes secundaris. La qüestió és que per protegir cal activar el sistema immunitari. Com més l’activem, millor. Però això genera inflamació, febre, malestar,… ja que són les coses que passen quan s’activa el sistema immunitari. És el mateix que passa si t’entrenes per un combat; no et pots entrenar sense rebre cops i trompades i prendre mal. Però si evites del tot els cops, l’entrenament segurament no servirà i quan arribi el combat, rebràs de valent i seràs derrotat.

Quan es va detectar que no protegia prou es va retirar. Un problema oposat el van tenir en algun país on feien servir la soca Urabe. Aquesta protegia molt però es va relacionar amb algun cas d’al·lèrgia i alguns països també l’han retirat. Actualment aquí es fa servir la Jeryl-Lynn i alguna soca derivada d’aquesta. La clau sempre es buscar l’equilibri entre eficàcia i seguretat, controlant constantment per verificar que aquests paràmetres es mantenen. I, és clar, rectificar quan alguna no funciona. En aquest cas, tornant a vacunar als qui van rebre la soca Rubini, que potser no els va causar cap reacció, però tampoc els va protegir prou.

 

4 comentaris

  • enric

    31/03/2017 17:26

    Es facil criticar les industries farmaceutiques pero hi han milers de investigadors que els costa molt resoldre tots aquest problemes que es presenten amb les vacunes i tot aixó val millions de euros.

  • Daniel Closa

    17/05/2016 8:39

    Carquinyol. L’equilibri. Sempre l’equilibri. I com costa de trobar!!

    Pons: La Jeryl-Lynn més del 85% si es fan dues dosis. Augmenta amb el nombre de dosis que es donen.

  • Pons

    17/05/2016 8:11

    Menys d’un 20% d’efectivitat només? I la Jeryl-Lynn? Quina efectivitat es calcula que té aquesta?

  • Carquinyol

    17/05/2016 8:10

    Sempre cerquem l’equilibri, tot i que de vegades és molt difícil, o no arribem o ens passem. Espero que en aquest cas l’haguem trobat !

    Tinc el record de les galteres de petit, que malament ho vaig passar ! Tant de bo la vacuna aquesta faci que molts no passin per aquesta experiència.