Arxiu del dimecres, 25/05/2016

Sincronització del cicle menstrual. Mite o realitat?

dimecres, 25/05/2016

En una conversa a Twitter, ahir comentaven que hi havia de cert en el que es diu sobre la sincronització de la regla. Un fet que he sentit moltes vegades i que, durant la carrera, posaven com a mostra de l’efecte de les feromones. Dones que passen molt temps juntes acaben per sincronitzar els seus cicles menstruals i els coincideixen les regles. Però el cas és que aquest és d’aquells temes que tothom dóna per fet i que en realitat no està ni molt menys clar.

El primer treball en aquest sentit es tot un clàssic, “Menstrual Synchrony and Suppression” publicat a Nature l’any 1971  per Marta K. McClintock. Estudiava el cicle menstrual en estudiants que compartien habitació en internats i constatava que els cicles s’anaven acoblant fins que la regla coincidia en el temps. L’explicació eren les feromones. Hormones que enviem a l’aire i que ens permeten detectar l’estat fisiològic d’altres individus de la nostra espècie. En animals els seus efectes són notables, però en humans no estava clara la seva existència.

Anys després, la mateixa McClintock va tornar a publicar un altre treball; “Regulation of ovulation by human pheromones”, aprofundint en el tema. L’efecte semblava tant clar que ja  s’anomena “Efecte McClintock”, però el cas és que quedava algun serrell poc clar.

Per començar, no s’acaba d’entendre quina gràcia, quina utilitat té, el fet que les dones d’una comunitat sincronitzin els cicles menstruals. Podem especular sobre això, però seria més aviat gratuït. A més, això no s’observa en altres animals, de manera que resulta sorprenent.

D’altra banda, quan altres investigadors van començar a estudiar-ho va resultar que tant aviat trobaven l’efecte com no el trobaven. I és que resulta més complicat del que sembla decidir si dos cicles s’han sincronitzat. Moltes noies diuen que ho han notat. Que tenen la regla coincidint amb la de les seves amigues. Altres, però, opinen que només és casualitat.

En realitat, si fas quatre números t’adones que el més normal és que es solapin les regles. Dues noies, amb un cicle de 28 dies i una regla de cinc o sis, i imaginant que estan totalment oposats, només hi haurà una setmana per davant una per darrera en la que cap de les dues tingui la regla. Una situació que només es podrà mantenir si els dos cicles duren “exactament” el mateix. Però nomes que un cicle duri un dia més que l’altre, en poc temps trobarem que inevitablement acabarà coincidint, ni que sigui temporalment, el moment de la regla.

I aquí entra el segon efecte. El psicològic. Les coincidències ens fan gràcia i ens hi fixem. Dues amigues tenen la regla el mateix dia i és un fet al que hi paren atenció, ni que sigui anecdòticament. En canvi, dues amigues tenen la regla en dies diferents i no hi paren cap atenció. A la memòria acaben quedant només els mesos de coincidència, mentre que els altres s’esvaeixen. El resultat final és que l’efecte McClintock va guanyant pes en l’imaginari popular. Com sempre, els científics recorden que les experiències personals no serveixen per establir mecanismes i que cal contar nombres grans de població i fer estadístiques ben fetes. Però fa molta més gràcia recrear-nos en les coincidències que descartar-les com artefactes estadístics.

O potser no. Potser sí que les feromones tenen efecte i, més enllà de la inevitable tendència a coincidir, les feromones ajuden a mantenir la sincronia. Però si és així, el seu efecte no és gaire marcat o els estudis ho haurien detectat amb més facilitat. De fet, ni tan sols tenim clara l’existència de feromones humanes, per molt que hi hagi qui anunciï perfums amb feromones per ser més irresistible. Probablement en tenim, ja que la majoria d’organismes tenen sistemes de comunicació química similars. Però l’òrgan vomeronassal, la zona del cervell encarregada de processar aquesta informació, la tenim particularment poc desenvolupada, de manera que probablement els seus efectes seran més que discrets.