L’improbable làser marró

Ahir, dia de l’orgull friki, van proliferar per la xarxa imatges i referències a la Guerra de les Galàxies. Un dels elements més característics d’aquest univers són els sabres de llum, o les espases làser. A les primeres versions de les primeres pel·lícules, les espases làser eren blanques, però tan bon punt la tecnologia ho va permetre, van començar a diferenciar-se pel color. Ara, si busqueu informació sobre jedis veureu que hi ha diferents espases de diferents colors segons les diferents característiques del mestre jedi que la empunyi.

Però en fer-ho s’han saltat alguna limitació física i apareixen espases làser de colors que no poden ser. Una espasa làser marró? Heu vist alguna vegada un feix de llum làser marró? Normalment són vermells o verds. També n’hi ha de blaus i fins i tot d’infrarojos. Però no existeixen els làsers marrons, entre altres coses perquè no existeix la llum marró.

La llum es defineix per la longitud d’ona de la radiació electromagnètica. La de major longitud d’ona és la vermella, i a mida que l’anem escurçant anem trobant els grocs, verds, blaus o violats. Però el marró no apareix enlloc. No hi ha cap longitud d’ona corresponent a la llum de color marró, de manera que malament podrem fabricar un làser marró.

El problema està en recordar que els colors no existeixen. Que només són construccions de la nostra ment. La manera com el cervell interpreta el senyal generat en la retina per radiació de determinada longitud d’ona. A l’ull hi tenim tres tipus de detectors i per tant parlem de tres colors primaris, però això no és un fenomen físic sinó un artefacte provocat per la nostra percepció. Si fóssim un insecte diríem que hi ha quatre colors primaris. I pels toros només hi ha dos colors primaris.

El cas és que el marró només és la manera com el nostre cervell interpreta una barreja de diferents llums. Si agafem pigments per fabricar el color marró (no la llum marró) hem de barrejar els tres bàsics, però mantenint molt poc blau. A l’ull hi arribaran feixos de llum verda, vermella i blava en determinades proporcions i al cervell es generarà la percepció corresponent a allò que anomenem marró, però no hi haurà un llum marró.

De manera que fer un llum làser, caracteritzat precisament per ser coherent i monocromàtica, ho tindria malament per ser marró, que és qualsevol cosa menys monocromàtic. I ben mirat, el blanc és la barreja de tots els tipus de llum, de manera que els làsers de la primera pel·lícula…

Molt bé. Era una galàxia molt llunyana i potser havien desenvolupat noves tecnologies que els permeten fer làsers marrons. De fet, els làsers d’estat sòlid no tenen perquè ser monocromàtics. Però no deixa de ser un concepte curiós fer un sabre de llum amb un tipus de llum que no existeix. Ja se sap. Hi ha frikis que ho perdonen tot i altres frikis molt perepunyetes. I alguns perepunyetes però que al final ho perdonem quasi, només quasi, tot…

3 comentaris

  • Xavier Gil

    26/05/2016 15:40

    I, si no m’erro, la llum rosa tampoc no existeix, oi?
    (pobres princeses…..)

  • Pons

    26/05/2016 8:10

    Recorda que en aquella galàxia llunyana les lleis de la física funcionen diferent, fins hi tot el soroll es transmet per l’espai…

  • JordiMB

    26/05/2016 8:00

    En aquests casos cal recordar que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Tan sols és pura fantasia, com les pel·lícules de fantasmes.