Un dia…

Quant dura un dia? La resposta és fàcil. Vint-i-quatre hores. Però com es defineix un dia? De nou sembla senzill. El temps que triga la Terra en donar un gir complet sobre sí mateixa. Ah! Però aquí comencen els problemes perquè, com ho calculem això? Doncs hi ha dues maneres senzilles. Agafar el punt en que el Sol està al punt més alt i contar quant temps triga a tornar a estar al mateix punt. Això serà el que anomenem un “dia solar”.

Però també podríem fer-ho de nit. Agafar el moment en que alguna estrella està en determinat punt i contar quant temps triga a tornar a estar al mateix punt.  En aquest cas l’anomenem “dia sideri”. El problema és que els dos dies no duren el mateix. El dia solar és uns quatre minuts més curt que el sideri. Segons com ho contem, un any tindrà 365 o bé 366 dies. Però la qüestió és esbrinar quin és l’origen de la diferència. Quatre minuts no és poca cosa!

El motiu és que la Terra, a més de girar sobre si mateixa, també es desplaça seguint la seva òrbita al voltant del Sol. Això fa que el punt on mirem el Sol al migdia es modifiqui lleugerament. Imaginem que girem sobre nosaltres mateixos i ens fixem en quan estem encarats a un punt determinat. Posem la porta de la Sagrada Família. Si ho fem quiets a terra, serà una cosa, però si ho fem dins l’autobús en moviment, per tornar a estar encarats al punt on miràvem haurem de fer una mica més de gir, per compensar l’efecte del desplaçament.

Això es nota si agafem el Sol de referència. En canvi, si agafem les estrelles, el moviment relatiu de la Terra és massa petit per ser rellevant. De nou amb l’exemple, si enlloc de la sagrada Família el meu punt de referència és l‘estàtua de la llibertat a Nova York, fins i tot si estic dins un autobús seguiré mirant en la mateixa direcció.

A la pràctica, el que fem servir per calcular el temps civil, el dels assumptes quotidians, és el dia solar. I estrictament és el dia solar mitjà, ja que tampoc dura el mateix tots els dies de l’any ni tots els anys. Segons si la Terra està més o menys propera al Sol i segons altes moviments menors del planeta, la durada del dia pot variar en uns pocs mil·lisegons.

En realitat el temps ja es compta amb rellotges atòmics i un dia són 86400 segons estàndard, però sempre mareja una mica adonar-se de les subtileses de les mesures astronòmiques. Coses tan aparentment clares com la durada del dia poden amagar complicacions inesperades. És la conseqüència de viure en un planeta que gira, es mou i oscil·la de maneres ben entrelligades.

1 comentari

  • Pons

    27/05/2016 10:16

    A tot això se li ha de sumar que si el dia es un dilluns aquest serà molt més llarg que no pas un dissabte.