Contextualitzar i reinterpretar

Reinterpretar; tornar a interpretar, suposadament de manera diferent. Contextualitzar; explicar una cosa o un fet tenint en compte la situació que l’envolta, o el moment en que va tenir lloc. Son paraules que aquest cap de setmana hem sentit moltes vegades. Tot i que, per algun motiu, no puc treure’m del cap la sensació aquella que tens quan algú fa servir paraules ambigües per dissimular objectius.

Per descomptat contextualitzar és essencial sempre que es vol explicar alguna cosa. Moltes de  les teories científiques generades al llarg de la història ens poden semblen un complet disbarat si no les contextualitzem. Cada generació disposava d’uns coneixements i d’uns marcs mentals que eren el que feien servir per construir teories. Podem riure de les idees dels nostres avantpassats, considerant-les absurdes o primitives, però seria completament injust. Ells bastien els millors edificis intel·lectuals amb les eines de que disposaven.

Contextualitzar permet entendre correctament perquè es va construir determinada teoria en determinat moment. Hi ha vegades en que està clar. La homeopatia era una proposta perfectament raonable en un segle en el que no coneixien els àtoms, sabien molt poc de mecanismes fisiològics i les aplicacions de la medicina eren molt pitjors que les malalties. En aquell context, una teràpia basada en donar aigua causava menys problemes que moltes de les coses que es feien.

Contextualitzar la homeopatia serveix per entendre com es va generar, però em guardaria molt de dir que avui en dia l’hem de mantenir “contextualitzada”. El context ha canviat i es el moment de deixar-la enrere. A no ser, es clar que ja t’estigui bé la filosofia imperant en el moment en que es va generar.

També cal anar amb compte a l’hora de reinterpretar. En ciència, és delicat. Una cosa pot ser correcta o no. Si és correcta no canviem la interpretació. I si considerem que no es correcta, no la reinterpretem. Simplement l’abandonem. Hi ha qui diu que cal reinterpretar la teoria de Lamarck ja que algunes de les seves afirmacions tenen sentit a la llum de les noves troballes epigenètiques. És una manera de dir-ho, però en realitat el que cal fer és ignorar la teoria de Lamarck i construir-ne una de nova. A no ser, és clar, que li tinguis un carinyo especial a Lamarck. També hi ha qui pensa que cal reinterpretar el creacionisme, els avistaments d’ovnis o la psicoanàlisi. Normalment només es tracta d’un intent per mantenir alguna cosa que ja s’hauria de deixar enrere i passar a fer coses noves.

És clar. La ciència no és la vida. En aquest sentit, la ciència és la part simple, mentre que la vida és més complicada. L’art, les relacions o les estructures de poder es poden reinterpretar i contextualitzar. Els símbols s’han de contextualitzar sempre, però reinterpretar? No veig com es pot reinterpretar una creu gamada o una falç i martell. I en tot cas, per quin motiu caldria fer-ho?

Hi haurà un dia en que les teories científiques actuals quedaran obsoletes, arraconades per nous coneixements i noves dades. Quan això passi, espero que els qui vinguin al darrere no perdin el temps reinterpretant res sinó que tinguin la capacitat de construir coses noves i deixar el passat enrere, convenientment contextualitzat però restringit als llibres de curiositats històriques. Si no ho fan, estaran definitivament ancorats en el passat.

2 comentaris

  • Pons

    30/05/2016 12:12

    Fa 40 anys que s’ha quedat obsolet aquest monstre de ferro.

  • Carquinyol

    30/05/2016 7:51

    Això del ‘reinterpretar’ crec que sovint no és més que cercar excuses per no trencar amb el passat, donar una capa de ‘modernitat’ a una cosa que es sap caduca o indefensable i que vol que continui vigent per diferents motius, o sigui, per a seguir enganyar-nos o, el que és pitjor, mirar d’enganyar a uns altres.