Arxiu del dimarts , 31/05/2016

Els mòbils, el càncer i el grup control

dimarts , 31/05/2016

Mai no pots estar tranquil del tot. Fa quatre dies que la Universitat de Sidney presentava un treball en el que després d’estudiar més de trenta mil pacients de càncer de cervell i comparar amb l’ús del telèfon mòbil concloïen que no hi havia cap relació. Era una bona notícia, tot i que ja s’intuïa, perquè amb la de gent que fa servir mòbils i els anys que es fan servir, ja s’hauria notat algun efecte si fossin gaire dolents.

Ai! Però no podia durar i acaben de treure un altre treball, fet en rates on, segons els titulars, han relacionat l’ús del mòbil amb el risc de càncer. Ja hi som!

Però les coses són més subtils. Després de mirar-me el treball m’he adonat que podien haver triat dos titulars diferents. Un era el que han seleccionat. “Hi ha relació entre mòbils i càncer”. Però l’altre seria: “Usar el mòbil allarga la vida”.

El problema és que els estudis cal llegir-los i interpretar-los. Aquest treball s’ha fet amb idea de no quedar-se en temps limitats i han deixat que les rates envellissin. Això és dos anys de temps, exposades a nou hores diàries de diferents dosis de radiacions de radiofreqüència de dos sistemes diferents de telefonia mòbil. Els  CDMA (Code Division Multiple Access) i el GSM (Global System for Mobile). Les rates eren exposades ja abans de néixer i es van mantenir fins que van envellir.

Un altre detall important és que eren rates de la soca Sprague Dawley, que tenen tendència a fer tumors de manera espontània. Això pot semblar un mal sistema, però és un model més similar als humans ja que nosaltres també fem tumors espontàniament quan envellim. La clau és veure si els animals exposats fan més tumors o els fan abans que els no exposats.

I si no mirem massa les dades deduïm que en fan una mica més. Molt poc. Entre el 2 % i el 3 % més de glioblastomes (càncer de cervell)  i en el cor de Schwannoma (un tipus de càncer de nervis). Això es veia sobretot en rates mascle, però no en femelles,sense que estigui gens clar el motiu.

Però! i és un “però” molt important, passa alguna cosa estranya amb les 180 rates del grup control (90 mascles i 90 femelles). En primer lloc van viure menys que les exposades a les radiofreqüències. De nou, especialment els mascles. I en segon lloc, cap animal control va desenvolupar cap tumor. Recordem que són rates que espontàniament fan tumors. Algunes del grup control haurien de tenir tumors. Això seria el normal.

Una possible explicació es que com que els controls van morir abans d’hora, no van tenir temps d’envellir prou per fer els tumors. Les exposades, en canvi, van envellir més temps i sí que van arribar a desenvolupar-los. Noteu el matís? És veritat que les exposades (especialment els mascles) van presentar més tumors, però la explicació pot ser completament diferent a que el telèfon mòbil causi càncer. Per descomptat, tampoc podem dir que el mòbil allargui la vida ja que van ser les control les que no van viure el que s’esperaria.

Va ser el grup control l’estrany. En estudis amb animals sempre n’hi ha alguns que no fan l’esperat. Però que una part significativa del grup control visqui menys del que hauria de viure és, si més no, sorprenent.  Potser l’atzar ha gastat una mala passada als investigadors, o potser s’escapa alguna cosa del disseny de l’experiment. Ja es veurà. Però abans que algú comenci a agitar l’article dient que els telèfons mòbils són terribles, és millor que es llegeixi els detalls i les interpretacions. Potser sí que al final tindran algun efecte, i cal seguir investigant, però aquest treball encara té punts per aclarir.