Pian, azitromicina i Treponemes

El reportatge sobre el treball fet per  l’Oriol Mitjà per eradicar el pian a una illa de Nova Guinea és d’aquells que et fa recuperar la fe en la humanitat, en la ciència i en el treball dur. Allò no anava d’herbetes, remeis tradicionals ni, per descomptat, teràpies pseudocientífiques. Els remeis tradicionals i naturals ja havien demostrat ser insuficients per tractar el pian, de manera que calia emprar els coneixements científics. A més de les mesures higièniques i el tractament tòpic, fer servir antibiòtics com la penicil·lina o, més fàcil d’administrar i més econòmic, l’azitromicina.

En realitat, la malaltia del pian és una vella companya de la humanitat. Restes fòssils trobades a Kenya de més d’un milió i mig d’anys d’antiguitat ja mostren lesions característiques de la malaltia. Aquesta es presenta primer en forma de nòduls a la pell, després apareixen úlceres cutànies que passats uns mesos tenen tendència a curar-se, però que en determinats pacients retornen en forma de danys als ossos, articulacions i cartílags.

La malaltia la causa una espiroqueta. Un tipus de bacteri en forma d’espiral del gènere Treponema. En concret es tracta del Treponema pallidum pertenue. Notareu que en el nom hi ha tres paraules quan normalment només se’n fan servir dues. Això és perquè es tracta d’una espècie de bacteri (el Treponema pallidum) del que hi ha quatre subespècies. Prou similars com per considerar-los la mateixa espècie, però prou diferents com per agrupar-los per separat.

Les quatre subespècies causen malalties diferents. A més del causant del pian, el més conegut és el T. pallidum pallidum que causa la sífilis. També hi ha el T. pallidum carateum, que provoca una malaltia anomenada pinta, i el T. pallidum endemicum, que causa una forma no venèria de sífilis; la sífilis endèmica. Tots quatre tipus de bacteris estan emparentats evolutivament i, per les anàlisis genètiques i la presència de fòssils amb lesions similars a les causades per el pian, es pensa que el seu origen és africà. Posteriorment, primer amb les emigracions i posteriorment amb el comerç d’esclaus, el treponema es va anar escampant pel món i experimentant mutacions que van donar lloc a les quatre subespècies i als corresponents quadros clínics diferenciats.

Aquest és un altre cas en que els humans i els microbis hem fet camí plegats. Allò de “jo soc jo i les meves circumstàncies” es pot interpretar, en ocasions, com “jo soc jo i els meus bacteris patògens”.

De totes maneres, també cal fer una precisió. La lluita contra el pian ja fa temps que va començar. Les malalties oblidades desperten un interès molt menor que les més familiars però això no vol dir que la comunitat mèdica internacional les tingui oblidades del tot. Les primeres campanyes per lluitar contra el pian van començar al 1940 a Haití, amb campanyes de tractament amb penicil·lina. En aquell moment hi havia entre cinquanta i cent cinquanta milions d’afectats que, als anys setanta s’havien reduït fins als poc més de dos milions. El que passa és que aquestes malalties, quan deixes de lluitar-hi, tornen en forma de brots cada vegada més freqüents. Una llàstima, ja que al no haver cap hoste animal, el pian és d’aquelles que es podria fer desaparèixer del tot.

La dificultat era la manera d’administrar la penicil·lina. Un problema resolt amb la pastilla d’azitromicina. Ara la OMS ja està desenvolupant programes amb l’objectiu d’eradicar el pian l’any 2020. Tant de bo aquesta vegada no deixem la feina a mitges!

1 comentari

  • Carquinyol

    09/06/2016 7:55

    Realment és una pena que podent eliminar una malaltia que afecta a tanta gent no ho fem. Espero que ara d’una vegada per totes rematem la feina.