Ciència i ideologia

Comença una nova campanya electoral. Aquesta vegada estava temptat de buscar els programes electorals dels partits per mirar i comparar el que proposen pel que fa a la ciència, però al final ho he deixat estar. Després de tot, són programes electorals i, com a tals, ja no tenen gaire credibilitat. A més, una ullada ràpida fa que trobi els mateixos tòpics de sempre: Potenciar la I+D, arribar a dedicar-hi el mateix percentatge del PIB que la resta de països europeus, promoure programes per aprofitar el talent i permetre que els científics retornin al país… Paraules boniques que es repeteixen a cada campanya i que s’obliden el mateix dia de les eleccions.

Però un tall d’un programa de la televisió d’Estats Units m’ha fet reflexionar sobre com es veu la ciència des de diferents posicions polítiques. Simplificant i tirant de tòpics, per descomptat! El tema era si l’actitud davant la ciència és gaire diferent entre els votants de partits de dretes i els d’esquerres. I el cas és que, insisteixo, generalitzant molt, sí que s’intueixen perfils diferents. Al menys en els problemes amb la ciència.

Per exemple, quan trobes negacionistes del canvi climàtic, acostumen a ser persones d’ideologia propera a les dretes. Aquí encara no n’hi ha gaires però els creacionistes, o els qui consideren dubtosa la teoria de l’evolució, també acostumen a moure’s per l’espectre dret de la ideologia. També estan en aquesta zona els qui pensen que la recerca ha d’anar clarament enfocada a descobrir coses útils enlloc de valorar el coneixement per sí mateix. I són els que més s’oposen a la experimentació amb res que s’assembli a un embrió humà.

En canvi, el perfil d’algú que es mogui per l’espectre ideològic oposat és diferent. En aquest cas el que trobem és activisme contra els organismes transgènics i contra qualsevol cosa que faci olor de “producte químic”. També creixen amb facilitat les teràpies pseudocientífiques i les sospites sobre els interessos dels científics i, especialment de la indústria farmacèutica que, no cal dir-ho, es considera el paradigma de tots els mals. Per descomptat la recerca s’hauria de fer sense implicar cap animal.

Ja se que això és una caricatura, però com totes les caricatures, només exagera alguns trets que es poden intuir. Tampoc és difícil adonar-se que les persones de dretes veuen en la ciència un factor que pot amenaçar les seves creences individuals o els seus ingressos mentre que els d’esquerres veuen amenaces a la llibertat en un sentit més social i ideològic.

Per descomptat, a tot arreu hi ha de tot. I tot i que normalment aquestes postures es donen en persones que desconeixen el que hi ha de real en les seves pors, això no implica que el coneixement sigui un antídot. De vegades és al contrari i el rebuig apareix precisament pel fet d’entendre  l’abast real del que la ciència permet o proposa i adonar-se que allò va contra la manera de viure que consideren correcta.

De totes maneres, tant de bo que aquests fossin tots els problemes. El que realment és inquietant és la profunda ignorància que hi ha en temes científics en la classe política. Això fa molt difícil que es prenguin les mesures necessàries per fer-la funcionar mínimament bé. Es limitaran a proclamar que la I+D és molt important, que els científics del país són molt bons (tot i que la majoria de feina la fan fora) i seguiran dient que cal adaptar als nous temps les estructures absolutament obsoletes que hi ha. Exactament el mateix discurs de cada campanya electoral.

4 comentaris

  • Sodio

    11/06/2016 18:52

    la ignorancia de la ciencia per els politics es correspon amb la dels qui els votan. Cal millorar l’educaciò bàsica del ciutadà en tecnociencia, i exigir-la als comunicadors..

  • Pons

    10/06/2016 11:13

    Parlar de ciència no dona vots.

  • Jordi

    10/06/2016 9:56

    Crec que et quedes curt al dir que els polítics són ignorants respecte la ciència. Crec que la seva ignorància s’estén a la majoria d’aspectes de la societat. Viuen a “les seves matemàtiques”.

  • Carquinyol

    10/06/2016 8:25

    Hi ha un pensament transversal sigui quin sigui la franja ideològica: els diner que s’utilitzen per enviar sondes a investigar planetes es podrien utilitzar per a (i aquí canvia el destí dels diners segons la ideologia, des d’acabar amb la fam al món fins a incentivar empreses).

    A mi sempre m’ha fet gràcia això del I+D, ‘incentivar I+D’, com si fos fer obres, posar-hi diners i ja està…