Les begudes calentes i el càncer.

Ara són les begudes molt calentes les considerades “probables cancerígens”. Els amics de la Organització Mundial de la Salud, i concretament els de la IARC (International Agency for Research on Cancer) han de millorar la manera que tenen per comunicar els resultats dels seus treballs. I ho han de fer de pressa. Fa un temps eren les carns roges i processades les probables cancerígenes. Ara és el consum de begudes molt calentes el que pot causar càncer d’esòfag. A la mateixa llista hi ha coses tan variades com el famós glifosat o el fet de treballar en una perruqueria.

El problema és que si vas fent avisos d’alguna cosa que probablement causa càncer i tot seguit expliques que no cal patir, que no n’hi ha per tant i que s’ha de contextualitzar el que dius, doncs quasi millor que no diguis res. Després de tot, estudis informant que les begudes molt calentes poden causar càncer n’hi ha des de fa molts anys.

La història és la de sempre. Han agafat els treballs publicats al llarg del temps. Han triat els que eren més fiables, metodològicament més correctes i amb més número de casos estudiats. En aquest cas revaluaven la classificació sobre si el cafè o el mate eren cancerígens. Aquestes dues begudes estaven a la llista 2A (probables cancerígens) des de fa anys i semblava que calia revisar-ho. I efectivament, el que sembla que causa un augment en la probabilitat de patir càncer d’esòfag no és ni el cafè ni el mate sinó el fet de prendre’ls molt calents. I el “molt” és important.

El que s’ha vist és que en països on es prenen begudes molt calentes, la incidència de càncer d’esòfag és més alta. I el raonament fisiopatològic sembla raonable. Les altes temperatures danyen les cèl·lules de les parets de l’esòfag. Com que s’han de reparar molt sovint, han de dividir-se més vegades i cada divisió cel·lular és un possible punt de partida per al càncer.

Però de nou, el que tenim són evidencies incomplertes. És a dir que, alguna cosa hi ha, però encara no podem posar la mà al foc del tot. Sembla perfectament assenyat informar d’aquests fets, però potser la manera com ho fan només serveix per esverar la població. Per exemple, en quin percentatge augmenta el risc? A partir de quina temperatura? Begut en quines quantitats i durant quant temps? El consum de tabac és un important també factor de risc. Parlem de riscos comparables? Podria ser que prendre molt cafè, molt calent, durant molt de temps, augmenti el risc, però només en un percentatge mínim. Sense saber tot això, és molt difícil avaluar el risc que representa. Possible cancerigen, probable cancerigen, no avaluable coma cancerigen, evidencies incomplertes… Tot plegat és una informació que és important pels científics, però que deixada anar així només genera confusió a la població en general.

El pernil és un probable cancerigen, però això no ens diu res del nivell de risc que desencadena ni de la quantitat de pernil que hem de menjar per haver-nos de posar en alerta. De manera que quan apareixen a la llista de probables cancerígens coses com el pernil o el cafè molt calent, primer fem uns quants titulars impactants, després comentem que al final tot causarà càncer i finalment ho deixem estar mentre fem algun comentari sobre com de paranoics són els científics. Com en el conte de “que ve el llop!”, al final els avisos seriosos es passaran per alt com si fossin una altra paranoia de científics massa primmirats.

Les dades científiques són correctes, però el sistema de comunicació que fan servir és desastrós. La comunitat científica acostuma a ser molt mediocre comunicant el que fa. En moltes ocasions és una llàstima però no va més enllà. Però que la OMS tingui aquests dèficits s’hauria de revisar sense trigar gaire. Si pot ser abans del proper comunicat sobre coses de les que tenim evidències incomplertes que suggereixen que potser podrien augmentar en algun percentatge poc definit el risc de patir càncer.

5 comentaris

  • Joan Solà

    17/06/2016 9:14

    Absolutament d’acord. Hi afegiria una crònica desídia dels periodistes per entendre res de res de ciència i tecnologia, i, per tant, de comunicar-ho també una mica millor. El quid de la qüestió és informar amb dades que siguin comparables amb fets i fenòmens ben coneguts, com el tabac i la seva incidència en el càncer, la probabilitat de patir una grip, etc. La resta és fer premsa (i comunicats) groga.

    Jo no en faig cap cas.

  • Joan Codina

    16/06/2016 9:26

    Segueixo dient que viure és la principal causa de mort de qualsevol país.

  • Pons

    16/06/2016 9:22

    Els de OMS t’haurien de fitxar com a comunicador ;)

  • Daniel Closa

    16/06/2016 8:50

    Carquinyol. De fet, està quantificat en diversos estudis. Però cada un ho fa de manera diferent. Els de la OMS els agrupen i constaten que en general augmenta el risc, però no es poden ajuntar sense més i obtenir una data global ja que les metodologies dels diferents estudis son diferents, tot i que la conclusió sempre sigui la mateixa.
    Però és això, la conclusió de la OMS requereix moltes explicacions i matisos. Tantes, que potser és millor deixar-ho en l’àmbit de les autoritats sanitàries o els grups científics i notificar a la població els que ja no hi ha dubtes sobre la seva carcinogenicitat, com el tabac.

  • Carquinyol

    16/06/2016 8:15

    A mi el que em crida l’atenció, apart del que comentes de la falta d’habilitat comunicativa, són les poques dades precises que sempre es donen (“molt”,”habitual”,…)

    És el que comentes, que si parlem de ciència hem de parlar de coses quantificades (graus, periodicitat,…), ni que sigui aproximades, però dades més quantificades.

    Potser és filar massa prim, però jo no esperaria menys !