Endavant les atxes… batesianes !

Endavant les atxes!”. Aquesta és la cançó oficial de la diada d’enguany i el desencadenant d’un fet curiós protagonitzat per José Domingo en una tertúlia radiofònica. Pel que he llegit, es va exclamar sobre el tema de la cançó ja que el considerava “una crida al combat”. La xarxa de seguida s’ha omplert de bromes recordant al senyor Domingo que les “atxes” són els ciris que es porten al capdavant de les processons. El sentit de la frase feta “Endavant les atxes!” és de tirar endavant algun projecte malgrat les dificultats. Igual que es quan es decideix tirar endavant una processó plogui o nevi.

La veritat és que jo no puc parlar gaire, ja que confesso que ignorava completament el sentit de la paraula i que també havia pensat, des de sempre, que tenia alguna cosa a veure amb les destrals. La paraula em grinyolava ja que sé perfectament que les destrals no és diuen atxes en català, però mai m’havia aturat a esbrinar-ho. Si fes cas dels comentaris a Twitter, pensaria que dec ser dels pocs que ho ignorava, però és el que hi ha.

En tot cas, la confusió m’ha recordat un fenomen biològic molt interessant que genera la evolució. El mimetisme batesià. El nom és per en Henry Walter Bates, un naturalista anglès que el va descriure al segle XIX en estudiar papallones de l’Amazones. Mimetisme és el fenomen de similitud entre dues espècies diferents. L’interessant en aquest tipus de mimetisme és el motiu que fa que una espècie (d’insecte, de rèptil, de planta…) acabi per assemblar-se a una altra. La idea és que un animal que disposa de pocs mecanismes de defensa adquireix l’aspecte d’un altre que sí que és perillós. Així, els possibles depredadors el confonen amb el perillós i eviten atacar-lo.

Un cas típic és el de unes pacífiques mosques o arnes que han agafat l’aspecte d’abelles o de vespes. També hi ha serps inofensives que adquireixen la forma i color d’altres serps verinoses. En els dos casos, quan els veus no t’atures a analitzar amb cura si es tracta d’una espècie o altra. Simplement actues com si fos una amenaça real i t’enretires. Mentre el nombre d’individus imitadors sigui petit en comparació amb l’espècie perillosa, el mimetisme funciona i aquests mestres de la disfressa queden protegits gracies a la por que generen els imitats.

En el cas d’aquests dies, la resposta enfront la paraula “atxes” ha constituït un cas de mimetisme batesià lingüístic. Una paraula inofensiva recordava una altra amb connotacions perilloses i la resposta poc meditada ha sigut posar-se a la defensiva. Una vegada més, he quedat fascinat per les similituds entre l’evolució de les espècies i les adaptacions dels organismes amb les que presenten els idiomes i les paraules. Potser si alguns coneguessin una mica millor aquestes característiques dels idiomes els apreciarien més i dedicarien menys energies a intentar fer desaparèixer els que els molesten.

Per cert, també resulta interessant mirar l’evolució de la paraula “atxa” i el seu parentiu amb el castellà. I és que mirant el diccionari veig que en castellà “hacha”, a més de destral, també és: “Vela de cera, grande y gruesa, de forma por lo común de prisma cuadrangular y con cuatro pabilos.” Per això, algú que és brillant és diu que “es un hacha!”. El cas és que en els dos casos deriva del llatí “facula”, que és el diminutiu de torxa.

Sort que la paraula ha evolucionat cap als ciris, perquè no vull penar el que dirien si la frase, i per tant la cançó, fos… “endavant les torxes!”. Afortunadament l’evolució del llenguatge ens ha permès quedar-nos amb els ciris i transmetre missatges més civilitzats.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    07/09/2016 11:41

    Carquinyol. Veus? Jo sempre penso en les arnes que semblen vespes. Cadascú té les seves preferències batesianes!
    Mimetisme intencionat? Potser sí que coneixia el significat, però aquesta vegada jo crec que va ser un simple acte reflex per aprofitar qualsevol oportunitat de criminalitzar. És el joc de cada dia…

    Pons. No se jo si en fem gaire de por…. :-)

  • Pons

    07/09/2016 11:16

    Els catalans som tan perillosos que fins hi tot amb un ciri fem por, ja ho veus.

  • Carquinyol

    07/09/2016 7:42

    En això del mimetisme jo sempre tinc present la ‘falsa coral’ que vaig veure de petit al Zoo de Barcelona i que em va cridar l’atenció justament per allò de ‘falsa’.

    I respecte les ‘atxes’ jo crec que en tot cas és un ‘mimetisme intencionat’ amb ganes de criminalitzar un moviment polític contrari. Que si, que de seguida se l’ha vist el llautó però sabent com funcionen els mitjans de comunicació a quanta gent li haurà arribat la primera part del missatge però no el segon ?